El tema del lideratge ha pres un gran protagonisme a l'aula del professor Koro Uria, els alumnes del qual tenen entre 11 i 12 anys. “Els líders els fem sense voler”, ha afegit un d'ells, i d'aquí ha començat el debat. Els joves destaquen els avantatges de ser líders: “Tots li fan cas, és famós, té molts amics, no se sent només, els altres fan el que ell vol fer…”. I els dolents també: “Quan vol estar només li costa, sempre ha de prendre la decisió, la resta li copien el que decideix…”. Hi ha hagut moments de tensió, totes les mirades s'han dirigit als líders de la classe, i quan han aconseguit superar el silenci general, s'han alliberat, fins i tot han parlat els que tenen menys costum d'agafar la paraula. Han tret a la llum moltes situacions, han hagut missatges per als líders, i encara que no estan d'acord amb ells, han parlat de valentia per a expressar la seva decisió i de saber dir que no. Així ens ho ha comptat Koro Uria. “Hem parlat del tema, i la pròxima vegada, per exemple, quan hagin de decidir el pla de la tarda, tot això, almenys, ho tindran interioritzat”.

L'experiència anterior és una de les emmarcades en el projecte Haziak, posat en marxa en la ikastola Hauraro d'Oiartzun. Nora Barroso i Nekane Martiarena són els impulsors d'aquesta ikastola. Diuen que és un projecte que neix de la necessitat, perquè en la societat no dediquem el temps suficient a les relacions i a la convivència. “Entenem la relació de poder des d'un punt de vista polièdric, perquè abasta diferents formes: pot ser el bullying, pot ser la nostra relació amb la naturalesa, dirigir amb força als homes cap a les dones…”. La presa de consciència de les relacions desiguals és el primer pas per a subvertir-les. “En el projecte Haziak no jutgem a ningú, no diem què i com ha de fer cadascun, obrim les portes perquè cadascun decideixi: parar, descansar, mirar dins, i després obrir els ulls, mirar des de dins l'entorn, les nostres relacions amb l'entorn i amb les persones i entitats de l'entorn, i amb un mateix (perquè sovint ens posem grans càrregues), alimentant l'interior i l'exterior. Quan estem enfadats, en comptes de començar a trencar tot o fer mal als altres, és bo mirar dins d'un segon i comprovar per què estem realment enfadats. A partir d'aquí, cadascun veurà el que necessita, com gestionarà els seus sentiments”, ha explicat Barroso.

De l'individu al grup, amb el conte i el còmic

Les Llavors han estat tractades en 2n de Primària (amb nens/as de 7-8 anys) i 5è i 6è de Primària (amb nens/as de 10-12 anys), ja que són anys especials: En LH2, els nens han passat cinc anys junts i ja tenen els rols marcats. En la LH5-6, barregen i creen noves aules de l'any anterior, canviant situacions i relacions. En LH2 el tema tractat ha estat “Empatia” i en LH5-6 “De l'individu a l'equip o aprendre a viure”.

Els més petits, per a abordar el tema de l'empatia, han utilitzat el conte Igel marroquín que sofreix una situació determinada, i els de 10-12 anys, el còmic BarruKLIK sobre les persones amb rols marcats que hauran d'afrontar un esdeveniment. Per a crear aquest material, la perspectiva del professorat ha estat fonamental, per a partir de les necessitats reals, del que viuen i veuen en la ikastola en el dia a dia. En el procés creatiu també ha estat important l'opinió d'altres companyes i companys de viatge –per posar un exemple, el grup feminista de la localitat Antiju Mori ha supervisat el material des del punt de vista de gènere– i per descomptat, han basat el material en la participació dels propis nens i nenes: a mesura que s'han anat fent, s'han anat preguntant i demanant consells als més joves, incorporant el seu punt de vista. També per a la web d'Haziak, els nens i nenes han fet moltes aportacions que no se'ls van ocórrer als adults: xat, necessitat d'un lloc per a opinar, poder veure totes les seccions des del principi alhora… I sobretot pensant en els nens i nenes cecs, han fet àudios de conte i còmic perquè el material arribi al màxim dels sentits.

Abans de cada sessió, per a començar de zero, han vist/escoltat vídeos i àudios curts que juguen amb respiració, ritme, música i colors. El treball ha estat individual, grupal i general (tot l'aula junts). En primer lloc, han llegit l'inici del conte o del còmic i l'han expressat a la carta (a través del dibuix, per escrit, fent una reflexió personal…). “Aquest moment individual és molt important, perquè sovint abordem els temes directament en grup, i a alguns els costa més obrir-los, els de sempre se'ls porten damunt. Després tindran la capacitat o no de portar-ho al grup, però almenys que abans cadascun tingui el seu espai”, ha subratllat Martiarena. A més del començament del conte, també han llegit el final d'aquest, i en grups formats per atzar, han anat de bracet en el camí: “Estic trist i vull ser feliç, faré el camí per a això, pensant en solitari i discutint en grup, encara que potser no aconsegueix l'ideal”. El material és obert i en el camí hi ha sorpreses, les històries poden tenir més d'una interpretació i es poden recórrer diferents camins, així com completar el conte o el còmic a la carta, incorporant noves fulles o vinyetes. Per a ajudar a les dinàmiques de grup, els creadors han elaborat una llista de preguntes juntament amb el material.

Askebideak, treball domèstic i iniciativa per a tot el poble

A més de la paraula, també han obert altres formes d'expressió “perquè cada nen i cada nena descobreixi el seu món interior”. Els alumnes han pogut triar entre quatre opcions: conte (dirigit per l'escriptor i contacontes Pello Añorga), dibuix i imatge (liderat per l'experta en educació creativa Idurre Ugalde), expressió corporal (dirigida pel percussionista Odei Astibia) i rap (de la mà del raper Odei Barroso). “Els que han triat Rap, per exemple, diuen ‘jo sofreixo’ en la cançó que han compost, han expressat clarament el que senten a través de la música”, ens han comptat.

També han treballat el projecte a casa. En el cas dels nens d'entre 7 i 8 anys, amb una mitjana han fet la granota del conte i l'han portat a casa. Qui s'identifica amb la granota que sofreix pot expressar amb més facilitat el que li succeeix a través d'ella, mentre que qui no s'identifica pot desenvolupar l'empatia en la seva superfície. Els alumnes de 10-12 anys, per part seva, han portat el còmic a casa i l'han llegit i debatut amb els seus pares. S'han emportat una sèrie de preguntes –consensuades pels propis nens en classe, propostes pels creadors del projecte– i els pares i mares han hagut de respondre amb els seus fills i filles, amb preguntes sobre la personalitat, sobre els rols, sobre les situacions viscudes quan eren petits… “Aquí també, l'objectiu ha estat alliberar”, diu Nora Barroso.

Finalment, el projecte ha sortit al carrer, s'ha socialitzat i s'ha ofert a altres col·legis i nens d'edats, a tot el poble en general. L'educació no formal, concretament la ludoteca d'Oiartzun, ha estat un important mediador en aquesta labor. Entre altres coses, el conte i el còmic es repartiran pel poble (ambulatori, biblioteca, bars…), es mostrarà el treballat en les vies lliures i s'ha realitzat l'obra de teatre Futbolariak i Printzesak. Per a tractar aquests temes, el joc ha estat una eina més tant en el col·legi com en la ludoteca. En el joc del mirall, una parella repeteix el que una parella ha decidit; en l'anomenat espai buit, el següent ha d'alternar les formes que cadascun ha deixat amb el cos i omplir els espais buits que li han deixat; en el joc del tren el conductor ha de fer el que ell fa; en els jocs de relaxació o de promoció del contacte…

Han dedicat unes 10-12 sessions/hores al projecte Haziak en el centre. Ara, fins a juny, necessitaran un altre punt per a tractar el segon tema que han preparat: la gestió de les relacions en LH2 i les relacions i models de relacions entre nois i noies en LH5-6. El Dejabu Panpin Laboratoris conduirà la segona tanda i ja ha creat tres ficcions per a endinsar-se en el món de la ficció.

Empipament, solitud, quadrilla…

“Les llavors han estat l'excusa i el mitjà per a obrir més les portes a aquests temes i donar-los temps –diu el professor Koro Uria–. D'una banda, el fet de ser diferent de la pràctica habitual ha creat misteri i curiositat; d'altra banda, en tractar-se d'un projecte de fora, els alumnes no l'han acollit de la manera habitual, ‘ja torna Koro amb aquestes coses’, perquè també han abordat el tema els còmics, les persones del projecte Haziak, les de casa… En cas contrari, els alumnes fan guetos: amb el professor tenim aquests codis i fora d'ells, uns altres. La iniciativa ha servit per a trencar el gueto, obrir-lo, i adonar-se que l'escola, la casa, la plaça… tot és un”.

Haziak també ha tingut l'oportunitat de conèixer l'ecosistema d'aquesta sala, amb alumnes d'entre 11 i 12 anys. Han portat al grup personatges de còmic: tímid, invisible que passa desapercebut, invàlid, líder, que protesta per tot… I a més de parlar de lideratge com hem esmentat abans, la indignació ha cobrat un gran protagonisme en les sessions: com ens enfadem, com expulsar-nos, si li posem paraules, per què en aquestes ocasions som diferents amb els pares o amb els amics… “Molts pares i mares s'han implicat, per a uns altres el projecte ha estat un estímul o una pressió petita per a participar. I és molt important que les escoles i les cases comparteixin espai perquè no hi hagi dos mons a part”.

El professor ha subratllat que han posat la paraula als sentiments i que han tingut l'oportunitat de parlar de principis bàsics: que tots som importants, que hi ha més d'una solució, que cadascun té la seva pròpia opinió… “Segons aquests principis, cadascun es col·locarà a si mateix. No creeu, els dic, que tot el que sentiu l'hem resolt els adults. És el camí que es fa en la vida, i nosaltres tenim més experiència, però continuem aprenent”.

Els promotors del projecte estan disposats a estendre'l a altres centres i localitats. La realitat serà diferent, “però aquí teniu a la vostra disposició els temes i material que hem treballat, i si utilitzeu altres materials, passeu-nos. Ens alimentem mútuament, rebem punts de vista diferents, creiem una xarxa rica”, ha proposat Barroso.

A més dels esmentats en el reportatge i dels professors i pares que han comptat amb els seus còmplices, el programa ha comptat amb nombrosos companys de viatge. Per exemple, Iametza Interaktiboa, Oiartzun Irratia, Lorea Agirre, Eider Eibar, Lur Korta, Jon Martin, Idoia Beratarbide… És un projecte viu i obert, en el qual els nous amics i agents aniran sumant-se en funció de les necessitats que vagin sorgint. El professor Uria el té clar, és fonamental plantejar el tema una vegada i una altra: “Per molt que hàgim treballat, sempre apareixen petites tragamonedas que no controlem. Malgrat ser a prop i sensibilitzat, es donen situacions desagradables, cal estar molt atents i les tecnologies i les xarxes socials també són autopistes desconegudes per a molts de nosaltres. Per això són tan importants els projectes com Haziak”.