Amb Tabakalera estem parlant massa de l'edifici, dels espais que s'estan obrint, de les institucions públiques i coses semblants, i molt poc d'algunes coses que s'estan organitzant en aquest espai. Exposicions per exemple: el mes de setembre passat el Suburbi de l'Audiovisual va començar la seva marxa amb l'exigència, una declaració d'intencions per a començar a conèixer la línia que té al cap el projecte cultural del centre. Però sota la metralla de la inauguració no va trobar un camí fàcil. Tindran millor sort els dos inaugurats divendres passat? Els temes que aborden i les reflexions que proposen criden l'atenció.

El primer és Anarchivo SIDA: Es tracta d'una exposició comissionada per Equip re (Aimar Arriola, Nancy Garín i Linda Valdés) que es pot veure del 15 d'abril al 26 de juny. És el resultat de tres anys de treball. Durant aquest temps, s'ha analitzat l'impacte de la SIDA en la producció cultural, amb el focus a Euskal Herria i en l'Estat espanyol, així com a Llatinoamèrica.

Tal com indica el títol de l'exposició, és una espècie de “contra-arxiu”. Segons els organitzadors, l'impacte cultural de la SIDA ha estat àmpliament analitzat en els últims anys, però l'imaginari dels Estats Units i Europa del centre nord s'ha imposat. En aquest sentit, l'exposició no pretén oferir un altre tipus de testimoniatge del passat, sinó “reescriure el present”. Per a aconseguir-ho, han organitzat nombroses activitats paral·leles relacionades amb l'exposició, des del debat sobre com es denomina la SIDA, fins a conferències, tallers i performances orientades a qüestionar les relacions de poder de l'entorn.

L'endemà de la independència

The day after és el nom de l'altra mostra que es pot visitar en Tabakalera des de la setmana passada. L'obra de l'artista pakistanès Maryam Jafri també part de l'arxiu, però en aquest cas l'aproximació és molt diferente.se part d'Independence Day 1934-1975 per a aquest projecte: es tracta de les primeres 24 hores després que un territori es converteixi en una nació independent i es vol mostrar com, a causa de l'exportació del model de l'Estat Occidental a tothom, aquest tipus de processos reprodueixen les mateixes imatges en la majoria dels llocs.

Però més enllà d'aquest punt de partida, Jafri The day after cerca les esquerdes d'aquests relats estandarditzats. A més, l'exposició planteja també el tema de la propietat de les imatges: En l'estudi d'Independence Day 1934-1975, l'artista va descobrir que moltes de les imatges que difonen les agències de fotografia internacionals eren de governs de nous països. Si les agències tenen com a part del seu fons, si són aquestes agències les que les difonen en el món, de qui són aquestes imatges?

En aquests temps en els quals tant estem parlant d'independència, segur que donarà d'on arribar.