Estic una mica trist, lector, no mentiré. Han finalitzat les col·laboracions de Sustrai pujol. Quant he après amb les seves preguntes i les persones que ha portat a ARGIA... Al mateix món se li troben vèrtexs molt diferents si l'angle de visió canvia. I Sustrai fa un esforç especial per a allunyar-se de l'angle tradicional i donar-li una nova visió.

Ha publicat gairebé 300 entrevistes en el nostre entorn, en el món de la cultura, en la política, en el món del basc, en la gastronomia, en la comunicació...

Quantes portades ha donat Sustrai a ARGIA en aquests deu anys? Menys dels que mereixien la pell, segur. És que el diable ha tingut mai un advocat així? La majoria dels quals estan llegint aquestes paraules tindran més coneixement que el jove atabalat que escriu aquestes línies, però no crec que vosaltres tampoc hàgiu descobert res o a ningú amb les converses de Pujol.

Et recordes, per exemple, del que li va passar a Dominique Belpomme? M'agradaria tornar a portar a la portada el text publicat fa cinc anys, titular avui dia: “Els pesticides i les incineradores són crims contra la humanitat”. Bah!

També va entrevistar el propi Zakilixut cap a 2007. Una de les seves frases és la que millor defineix el treball de Pujol: “No camines per branques, Sustrai”. No és un món? I potser perquè ja se li fa més pròxim a la nostra generació, però record el que vaig fer a Gorka Urbizu, que ho vaig treure tot i amb ansietat, molt bo. El labortano aconsegueix treure una cosa diferent, donar-li un toc diferent d'algú que tantes vegades s'ha entrevistat en aquest petit món basc.

I en moments delicats ens ha mullat sense quedar-nos com una cosa superficial i com a pregunta ens ha portat respostes compromeses i correctes al paper. Em ve a la memòria l'entrevista que el portaveu de l'EPPK va fer a Mikel Albutz i a Marixol Iparragirre.

Eskerrik asko, Sustrai.