Com va sorgir la fascinació pels fòssils?
Quan era adolescent, passava els estius en Zuhatzu, Kuartango, Àlaba. Una vegada, un amic dels meus pares em va ensenyar un tros de pedra i em va explicar que era un eriçó de mar fossilitzada. El coneixement dels fòssils va provocar una gran explosió al meu cap: em va semblar una idea fascinant veure a un animal viu des de fa milions d'anys.
Primera contradicció aparent: ciència i passió.
La passió és un component essencial. A continuació desenvoluparàs la recerca amb el mètode científic, però aquesta fascinació és un estímul imprescindible.
Ets dels quals es queden mirant les pedres quan vas a qualsevol part?
Sens dubte, em vaig a la platja, en obrir la tovallola, em vaig fixar en els grans de sorra. És una deformació professional, però estic convençut que a les botanicorías els ocorre el mateix amb les plantes.
La micropaleontologia no és tan espectacular.
En els museus hi ha mostres espectaculars: ossos de dinosaure, ossos de balena… Però hi ha altres més nombrosos i fàcils de trobar: els grans de pol·len, per exemple, són molt petits, però en les capes són molt fàcils de reconèixer i ens donen informació molt detallada, canvis paleoambientales, canvis en el nivell de la mar...
Alguns científics proposen cridar Antropozeno a l'època geològica actual, per què?
Quant als fòssils, podem definir els eons, les edats i els epoks del passat de la terra. Doncs bé, molts investigadors creiem que en aquest moment els éssers humans estem traient el planeta de la seva dinàmica natural. Les proves demostren un canvi suficient per a dir que vostè ha entrat en una època diferent a l'Holocè. Proposem cridar a aquesta època Antropozeno.
Quina denúncia a l'Antropoceno en capes?
Per exemple, la presència de plàstic, sobretot fragments microscòpics, isòtops radioactius, ciment, objectes fabricats per nosaltres, rentadores, telèfons, nines… Són milions i s'han estès per tot el món des de la dècada de 1950. La distribució global és imprescindible per a poder denominar època geològica.
Hauríem d'estar una mica més frescos, avui.
Sí, en els últims 800.000 anys, la mitjana de les glaciacions i de les èpoques càlides ha estat de 90.000 i 10.000 anys, respectivament. L'Holocè, amb 11.700 anys, ha superat la durada mitjana dels períodes càlids, que hauríem de fer en l'inici de la següent glaciació. Però a vegades han existit intervals interglacials una mica més llargs, la qual cosa fa dubtar que aquesta llarga durada és natural.
És possible que estiguem igualant aquest refredament amb l'escalfament del planeta?
Aquí està el problema: què està alentint el refredament. Pot ser l'escalfament per l'emissió de gasos? És normal o és conseqüència dels humans? Hi ha molts interessos perquè l'escalfament global i l'Antropoceno no siguin acceptats, perquè acceptar-los ens obligaria a repensar el nostre mode de vida, el sistema econòmic i el repartiment de la riquesa. Però la pugna entre els partidaris i els contraris és política, no científica.
Tots sou partidaris de cridar Antropoceno en aquest grup?
Tots estem d'acord amb la denominació d'Antropozeno, però no compartim el punt de partida d'aquesta. En el grup estem 32 persones i la majoria de nosaltres posem el principi de l'Antropoceno en la gran acceleració que va succeir a partir de 1950. Uns altres ho situen en el Neolític, quan comencem a governar animals i plantes.
Quins són els arguments dels qui rebutgen el concepte d'Antropoceno?
Que no va sorgir de la geologia, sinó que s'ha començat a buscar proves geològiques a partir d'algunes observacions. Va ser una ocurrència d'un geni? Sí, però això no desvirtua el concepte. La línia d'altres retrets és que el concepte polític és més que científic.
Això pot impedir l'acceptació?
Sí, perquè els científics hem estat mirant al passat fins ara, ens situàvem fora d'aquests temps. Això ens pregunta sobre l'època en la qual vivim i genera cert temor en la comunitat de geòlegs, perquè l'aprovació de l'Antropoceno ens obligaria a preguntar-nos si és acceptable… El concepte tindrà, per descomptat, interpretacions polítiques, però la funció actual és determinar científicament la seva existència, a partir de les proves geològiques.
Hi ha interferència externa?
L'acceptació de l'antropoceno afectaria uns interessos econòmics. Per exemple, als productors de petroli. Per tant, és una competència política, no científica. Quins avantatges té posar el punt de partida en el Neolític? Doncs que no posaria en dubte la nostra conducta, posant la responsabilitat en els nostres avantpassats. Uns altres parlen d'un bon Antropoceno, un gran think tank estatunidenc, que està impulsant la creença que potser és bo. Observen els bons efectes del canvi climàtic, que podrem conrear blat a Alaska o Sibèria… Uns altres estan molt preocupats per la desaparició d'algunes illes del Pacífic. Hem de mantenir el debat científic fora d'aquestes interpretacions.
“Bizi naizen lekua ulertzea interesatzen zait, eta itsas padurek asko esaten digute, azken 4.000 urteotan sortuak baitira, ozeanotik ura sartu ostean. Txipioko padura, Urdaibaikoa, oso suntsituta dagoen Bilbokoa... Kostaldea oso interesgarria da, azkar aldatzen da berez, baina gainera jende gehien bizi den ingurua da. Ondorioz azpiegiturak, industria, aisia... dena kostaldean jarriz gero, gatazka handiak sortzen dira. Kostaldean Antropozenoko material metaketa aurki dezakegu; jada, Getxoko Tunelboka eta Gorrondatxe aldean, bost metroko lodiera duen material berrien metaketa naturala gertatu da”.
Londres, 1692. Edmund Halley (1656-1742) astronomo, matematikari eta fisikariak, bere abizena daraman kometaren orbita kalkulatzeagatik ezaguna, Lur barnehutsaren kontzeptua proposatu zuen lehenengoz.
El terratrèmol que es va produir el 25 d'abril de 2015 a Nepal ha derrocat el país i ha provocat el canvi d'ubicació de les coses. Així, segons una organització que investiga els terratrèmols a la Xina, l'Everest s'ha desplaçat uns tres centímetres cap al sud-oest del país... [+]
Zientzialariak eztabaidatzen ari dira ea Antropozenoan ote gauden, hau da, gizakion eraginaren ondoriozko garai geologiko berrian. Hasiera data ere proposatu dute: lehen bonba nuklearrak lehertu zirenekoa.