Vostè ha dit: “El que ens uneix als bascos és més important que el que ens separa. En aquest sentit, només ens referirem a temes directament relacionats amb el basc. Ens hem mullat en temes relacionats amb el basc, deixant la resta de temes per a altres fòrums”. Quines conseqüències positives i negatives ha tingut aquesta decisió en Izarra d'Elgoibar?

Abans de començar a enumerar i explicar els pros i contres d'aquesta decisió, vull dir que es prenen per a complir les decisions. Perquè moltes vegades es prenen decisions, però ens temptem a interpretar les decisions de l'una o l'altra manera, amb qui demanarà o amb la proposta.

Quant a les bones conseqüències, aquesta decisió ha donat a l'associació una manera de ser i d'actuar. La marca Izarrak d'Elgoibar ha tingut una sola al poble: la marca del basc. Gràcies a això, la gent ha vinculat a l'associació amb el basc (només), i això ha servit perquè els euskaltzales de tots els colors s'unissin a ella.

Però també en aquest cas hi ha espines entre les roses, i les conseqüències també són dolentes. Entre altres coses, els socis s'han esborrat, només tres o quatre en 25 anys; una gent no s'ha acostat a l'associació perquè, segons ells, som pollancres; alguns membres de l'associació han sentit que se'ls ha reduït l'autonomia per a participar en altres moviments socials...

Aquesta decisió l'han pres ara? Abans quina era la seva filosofia sobre aquest tema?

La decisió no és la d'ara. La decisió la prenem en 1990, quan Izarra d'Elgoibar va iniciar la segona etapa [primera etapa 1963-1990], i encara està en vigor.

He estat amb un soci de la primera etapa, i ell mateix m'ha confessat que en aquella època també van tenir el mateix criteri. Encara que rebien bastantes sol·licituds (sobretot de l'esquerra abertzale), Izarra d'Elgoibar no participava ni es pronunciava sobre qüestions que no estaven relacionades amb el basc ni amb la cultura basca.

Enguany, no obstant això, revisarem les Bases Filosòfiques de l'Estrella d'Elgoibar, les revisem cada tres anys, i un soci ha demanat que es revisi aquest criteri de decisió. Per tant, enguany reflexionarem sobre aquest tema.

Donant la volta a les preguntes realitzades per vostè en la Trobada: No correspon a les associacions el basc mullar-se en altres temes de la societat? No us correspon col·laborar amb la resta de moviments?

Les associacions de basca hem de fer-nos una pregunta, al meu entendre: només treballem pel basc? És a dir, és la mateixa societat que avui, però és en basca el que volem? Si és en basc, ens és igual com sigui la societat que ens envolta? O, quan treballem en basc, també treballem amb la vocació de treballar per una societat i un món millor? Si responem fidelment a aquesta pregunta, podrem respondre a la seva pregunta.

Fins ara, he apostat per mullar-me només en temes directament relacionats amb el basc i la cultura basca; tenia clar que aquesta decisió beneficiava a l'Estrella d'Elgoibar. Però ara tinc els meus dubtes.

Tinc clar que hem de mullar-nos, que hem d'estar preparats per a tacar-nos en el fang, però no sé com fer-lo. És un tema delicat, veig molt risc d'empipament entre nosaltres, i precisament per això li he proposat a Topagune que ho analitzi en la pròxima Trobada.

Si el que ens uneix és més important que el que ens separa, sortirem vius del debat. Però si aquesta frase no és més que una posa per a quedar bé, veig un gran perill que tot s'emborratxi.

Pot ser que sigui un exercici interessant per a mesurar la solidesa de les bases filosòfiques del nostre moviment.

En els cursos d'estiu de Galícia, sindicalistes, ecologistes i militants de l'alliberament sexual parlen sobre el gallec. Què opines?

Bé. Aquest poble no l'anem a euskaldunizar mentre el basc (els euskaldunes) sigui abordat exclusivament per la cultura tradicional. El Consell, les associacions de basca, els centres d'ensenyament, els euskaltegis, els mitjans de comunicació en basc i la resta d'institucions faran el seu treball, però jo crec que tenim festa fins que no entenguem i assumim que el problema del basc és responsabilitat de tota la societat. El compte del basc no pot ser exclusiva dels euskaltzales. És responsabilitat de tots. És una qüestió que afecta a tota la societat.

El normalitzador lingüístic Nel Vidal Barral, parlant de Galícia, defensa utilitzar escletxes entre els moviments socials per a influir en el tema de la llengua. I sense anar tan lluny, vostè va esmentar les paraules de Lorea Agirre en la Trobada:“Dona-li la mà als altres camins d'apoderament que tenim germanes”. Creu que l'estratègia és efectiva?

Sí, crec que soc partidari de donar la mà. El meu cor em diu que li allargui la mà, però el meu cap em fa preguntes: A qui hem de donar la mà? A qui li donarem nosaltres o ells ens triaran? Tractarem igual a totes les germanes? Fins a on anirem donant la mà? Moltes preguntes i dubtes, per al bo. Abans de començar a fer res, crec que hem de fer una anàlisi i una reflexió profunda sobre el tema.

De fet, algú pot preguntar què ha canviat per a posar en dubte el que fins ara teníem tan clar. La resposta a aquesta pregunta ha de ser clara, si no volem caminar a la deriva.

A Euskal Herria és molt habitual que en més d'una salsa vagin les mateixes persones, suposem, que la mateixa ciutadania es mogui en el grup ecologista i feminista o en l'associació de basca i en el sindicalisme de la localitat.

Afortunadament hi ha d'aquest tipus, però això té els seus avantatges i els seus inconvenients. És bo, per exemple, que les persones de les associacions de basca participin en altres moviments, ja que també poden influir en ells. Però diria que també té el seu costat “dolent”. L'euskaltzale que tant ha saltat també està “marcat”, i sabem les reticències que hi ha al nostre poble amb la gent que està marcada.

No obstant això, jo també veig l'altre costat. Cadascun d'ells tria una part de la població i se centra (només) en ella. Hi ha molta gent que només treballa en basca; o que només participa en grups feministes; o que només es mulla en el sindicalisme. Pot ser que s'entengui la construcció popular d'una manera més oberta, però això exigeix un augment dels nivells de compromís, un augment de la militància, i també apreciem molt el temps lliure.

No obstant això, com vaig escoltar en l'última Trobada organitzada per Topagunea, la militància no es mesura per les hores que entrem; la militància és l'actitud que prenem davant el món.