Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“En els campaments de refugiats, les grans ONG surten quan arriben els mitjans de comunicació”

  • Els migrants i refugiats romanen amuntegats en Idomeni (pas fronterer entre Grècia i Macedònia), mentre que els campaments de l'illa de Lesbos s'han convertit en centres de detenció. La Unió Europea té les seves portes tancades i unes 50.000 persones es troben a Grècia en una situació en la qual no poden anar més. El fotògraf pamplonés Dabid Sánchez i la periodista madrilenya Laura Vera han estat testimonis directes de la situació.
“Ez dago Gobernuko ordezkaririk. Herritarren antolakuntzari esker hartu ahal izan dituzte Grezian errefuxiatuak”, kontatu digute Sanchezek eta Verak.
“Ez dago Gobernuko ordezkaririk. Herritarren antolakuntzari esker hartu ahal izan dituzte Grezian errefuxiatuak”, kontatu digute Sanchezek eta Verak.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com està organitzada la recepció dels vaixells que arriben a Lesbos?

Laura Vera: Abans de l'arribada dels socorristes catalans de Proactiva, les embarcacions arribaven sense rumb a llocs de difícil accés, a zones perilloses entre roques. Des que hi ha socorristes, els vaixells són remolcats a la costa.

Dabid Sánchez: El treball d'aquests catalans és vital, el nombre de morts d'immigrants s'ha reduït molt. Es troben des d'octubre, quan va començar l'arribada massiva de vaixells. Primer van venir dos membres de Proactiva i van ser allí 15 dies, fins que se'ls va esgotar els diners. Els propis veïns de Lesbos van recollir els diners perquè els socorristes es quedessin.

Crida l'atenció que en una de les qüestions més importants d'Europa no hi hagi institucions oficials en l'arribada dels refugiats.

-Caramba, senyor! Sánchez: No s'aprecien organismes oficials ni en Lesbos ni en Idomeni. Els únics que hem vist treballar són els Metges Sense Fronteres, i sobretot els voluntaris de Grècia i de l'estranger. Hem llegit el logotip d'Acnur en diverses tendes de campanya, però no hi ha rastre dels seus treballadors.

L. Vora: Les grans ONG surten quan venen els mitjans de comunicació per a fer declaracions.

I quin heu vist en Idomeni?

-Caramba, senyor! Sánchez: Idomeni és una estació de tren, envoltada de camps de cultiu. L'única protesta que poden fer els migrants és tallar la via del tren, per la qual passen tots els dies un tren carregat de cereals. L'estació és una gran mar plena de tendes de campanya.

L. Vora: Des de Lesbos, els refugiats són traslladats en ferri a Atenes, on romanen ingressats des del dimecres. I després busquen la manera de pujar-se per la capital. Fins ara han viatjat a Macedònia, perquè volen anar a Suècia o a Alemanya per la ruta dels Balcans. No volen quedar-se a Grècia, perquè la situació tampoc és fàcil.

Hi ha alguna diferència en el tracte a migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: El primer dia que arribem a Idomeni només podien passar els sirians i els afganesos o iraquians no. El segon dia també passaven sirians, però només en zones com Alep. Els Homs no tenien dret a passar, al·legant que en aquest moment no hi havia cap conflicte. El nombre de persones que travessaven la frontera cada dia va anar disminuint.

L. Vora: Però no han perdut l'esperança d'entrar. Més de 10.000 persones es troben en Idomeni, i estan convençudes que no poden mantenir-se en aquesta situació durant molt de temps. Per això no es mouen del seu lloc. Fan llargues cues i mengen i dormen allí per a no perdre el torn. Poden romandre més de deu dies sense moure's de la fila.

Com és la convivència entre persones refugiades de diferents orígens?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Idomeni estan organitzats per països. En altres llocs, com el Pireu d'Atenes, s'ha produït una baralla entre sirians i afganesos que ha acabat amb el 1-O. Els algerians i els marroquins estan una mica més lluny, ja que no tenen cap possibilitat d'entrar en la zona.

L. Vora: En Idomeni a penes hem vist baralles. Però també les poques organitzacions que treballen al país fan distincions i només presten ajuda a les quals estan registrades. Si un ciutadà de l'Afganistan, SOMÀLIA o Algèria anava a demanar menjar, la Creu Roja grega li negava la bossa de menjar perquè no estava registrada.

-Caramba, senyor! Sánchez: Els migrants no entenen les raons de la separació. Els iraquians i els afganesos ens deien que porten anys en la guerra. En Idomeni també hi ha palestins, de la línia de Gaza. O els kurds de Turquia... I ara també volen detenir i deixar en mans dels seus enemics als kurds oprimits a Turquia!

Les màfies aprofiten la necessitat dels migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: La quantia ascendeix a 800-2.000 euros per a passar de Turquia a Lesbos, en un vaixell que transporta entre 15 i 20 passatgers, i en el qual finalment embarquen unes 70 o 80 persones. Uns refugiats contracten la totalitat del viatge que els portarà a Alemanya a Turquia, a canvi d'un import de 12.000 euros. Però el negoci no el fan sols, els taxistes també tenen beneficis. Nosaltres hem tingut problemes per agafar a algun refugiat en el camí i per ajudar-nos amb cotxe, els taxistes ens deien que anaven a denunciar per tràfic il·legal.

Amb quin ànim arriben a Idomeni els refugiats que han vist en Lesbos?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Lesbos o Idomeni, les cares són molt diferents. Arribaven a Lesbos alegrement, després d'una de les etapes més dures. El rostre d'Idomeni se'ls va aombrar.

L. Vora: També té a veure amb el lloc. El pitjor dels idomenis és la pluja: se'ls mulla la fusta amb la qual s'escalfen, se'ls fica aigua en les tendes de campanya, se'ls omple la roba... Viure en aquesta situació és molt dur anímicament. A més, hi ha un munt de persones amputades, o que es mouen en cadira de rodes, i els és gairebé impossible moure's en el fang.

Com està responent el Govern grec?

L. Vora: La situació se'ls ha desbordat. Més que el Govern, és la societat civil la que està responent. Són ells els que donen les ajudes bàsiques.

-Caramba, senyor! Sánchez: A Atenes hi ha molts refugiats i en Pireo només es veuen voluntaris, no hi ha cap representant del Govern. Els refugiats de Grècia han pogut ser acollits gràcies a l'organització de la població en general.


Últimes
Ongi etorri, Judimendi eskola

Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]


2025-03-12 | Nicolas Goñi
Errumanian meatzaritzak eskuin muturra bultzatu eta krisi instituzionala piztu du

Errumaniako presidentetzarako kandidatu ohia Călin Georgescu, aurten berriro iragan behar diren hauteskundeetara erregistratzera zihoalarik, Poliziak atxilotu zuen otsailaren 26an. Egozten dizkioten krimenetarik bat “ordenu konstituzionalaren aurkako ekimenen... [+]


Hezkuntza Departamentuari ikasgelak ituntzeko plangintza bidezkoa eta legala eskatzen diogu

2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.

Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]


2025-03-12 | El Salto-Hordago
Lanaren Ekonomia
Fusilak, droneak eta interes ekonomikoak: heriotzaren negozioa

Trumpen garaipenak, Ukrainako gerraren birkokatze geopolitikoa eragiteaz gain, Europaren apustu belikoa agerian utzi du.


Egutegia zilarrezkoa ilargian

Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]


Boteretsuegia emakumea izateko

Hertfordshire (Ingalaterra), 1543. Henrike VIII.a erregearen eta Ana Bolenaren alaba Elisabet hil omen zen Hatfield jauregian, 10 urte besterik ez zituela, sukarrak jota hainbat aste eman ondoren. Kat Ashley eta Thomas Parry zaintzaileek, izututa, irtenbide bitxia topatu omen... [+]


Ezustekoa Groenlandiako hauteskundeetan: liberal independentistek irabazi dituzte bozak

Agintean dauden alderdiek kolpe gogorra jasan dute emaitzetan: Inuit Ataqatigiit alderdi ezkertiar independentistak eta Siumut sozialdemokratak aurreko hauteskundeetan lortutako botoen erdia inguru galdu dute, oposizioko alderdien onurarako.


2025-03-12 | Mati Iturralde
Gudaren jauntxoak

1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.

Felipe Gonzálezen... [+]


Ikusezinak

Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]


Bolo-bolo

Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]


Elle-aren biya

Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]


Lankidetzaren aldeko aldarria

Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]


Mickael Forrest: “Arbasoek ziotena errepikatzen ari gara: gu ez gara frantsesak”

Kanakyko Gobernuko kide gisa edo Parisekilako elkarrizketa-mahaiko kide gisa hitz egin zezakeen, baina argi utzi digu FLNKS Askatasun Nazionalerako Fronte Sozialista Kanakaren kanpo harremanen idazkari gisa mintzatuko zitzaigula. Hitz bakoitzak duelako bere pisua eta ondorena,... [+]


Kanaky Herria
2024: deskolonizaziorako aukera oro sinesgaitz bihurtu zuen urtea

Urte bat beteko da laster Pazifikoko Kanaky herriko matxinada eta estatu-errepresiotik. Maiatzaren 14an gogortu zen giroa, kanaken bizian –baita deskolonizazio prozesuan ere– eraginen lukeen lege proiektu bat bozkatu zutelako Paristik. Hamar hilabete pasa direla,... [+]


Eguneraketa berriak daude