Com està organitzada la recepció dels vaixells que arriben a Lesbos?

Laura Vera: Abans de l'arribada dels socorristes catalans de Proactiva, les embarcacions arribaven sense rumb a llocs de difícil accés, a zones perilloses entre roques. Des que hi ha socorristes, els vaixells són remolcats a la costa.

Dabid Sánchez: El treball d'aquests catalans és vital, el nombre de morts d'immigrants s'ha reduït molt. Es troben des d'octubre, quan va començar l'arribada massiva de vaixells. Primer van venir dos membres de Proactiva i van ser allí 15 dies, fins que se'ls va esgotar els diners. Els propis veïns de Lesbos van recollir els diners perquè els socorristes es quedessin.

Crida l'atenció que en una de les qüestions més importants d'Europa no hi hagi institucions oficials en l'arribada dels refugiats.

-Caramba, senyor! Sánchez: No s'aprecien organismes oficials ni en Lesbos ni en Idomeni. Els únics que hem vist treballar són els Metges Sense Fronteres, i sobretot els voluntaris de Grècia i de l'estranger. Hem llegit el logotip d'Acnur en diverses tendes de campanya, però no hi ha rastre dels seus treballadors.

L. Vora: Les grans ONG surten quan venen els mitjans de comunicació per a fer declaracions.

I quin heu vist en Idomeni?

-Caramba, senyor! Sánchez: Idomeni és una estació de tren, envoltada de camps de cultiu. L'única protesta que poden fer els migrants és tallar la via del tren, per la qual passen tots els dies un tren carregat de cereals. L'estació és una gran mar plena de tendes de campanya.

L. Vora: Des de Lesbos, els refugiats són traslladats en ferri a Atenes, on romanen ingressats des del dimecres. I després busquen la manera de pujar-se per la capital. Fins ara han viatjat a Macedònia, perquè volen anar a Suècia o a Alemanya per la ruta dels Balcans. No volen quedar-se a Grècia, perquè la situació tampoc és fàcil.

Hi ha alguna diferència en el tracte a migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: El primer dia que arribem a Idomeni només podien passar els sirians i els afganesos o iraquians no. El segon dia també passaven sirians, però només en zones com Alep. Els Homs no tenien dret a passar, al·legant que en aquest moment no hi havia cap conflicte. El nombre de persones que travessaven la frontera cada dia va anar disminuint.

L. Vora: Però no han perdut l'esperança d'entrar. Més de 10.000 persones es troben en Idomeni, i estan convençudes que no poden mantenir-se en aquesta situació durant molt de temps. Per això no es mouen del seu lloc. Fan llargues cues i mengen i dormen allí per a no perdre el torn. Poden romandre més de deu dies sense moure's de la fila.

Com és la convivència entre persones refugiades de diferents orígens?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Idomeni estan organitzats per països. En altres llocs, com el Pireu d'Atenes, s'ha produït una baralla entre sirians i afganesos que ha acabat amb el 1-O. Els algerians i els marroquins estan una mica més lluny, ja que no tenen cap possibilitat d'entrar en la zona.

L. Vora: En Idomeni a penes hem vist baralles. Però també les poques organitzacions que treballen al país fan distincions i només presten ajuda a les quals estan registrades. Si un ciutadà de l'Afganistan, SOMÀLIA o Algèria anava a demanar menjar, la Creu Roja grega li negava la bossa de menjar perquè no estava registrada.

-Caramba, senyor! Sánchez: Els migrants no entenen les raons de la separació. Els iraquians i els afganesos ens deien que porten anys en la guerra. En Idomeni també hi ha palestins, de la línia de Gaza. O els kurds de Turquia... I ara també volen detenir i deixar en mans dels seus enemics als kurds oprimits a Turquia!

Les màfies aprofiten la necessitat dels migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: La quantia ascendeix a 800-2.000 euros per a passar de Turquia a Lesbos, en un vaixell que transporta entre 15 i 20 passatgers, i en el qual finalment embarquen unes 70 o 80 persones. Uns refugiats contracten la totalitat del viatge que els portarà a Alemanya a Turquia, a canvi d'un import de 12.000 euros. Però el negoci no el fan sols, els taxistes també tenen beneficis. Nosaltres hem tingut problemes per agafar a algun refugiat en el camí i per ajudar-nos amb cotxe, els taxistes ens deien que anaven a denunciar per tràfic il·legal.

Amb quin ànim arriben a Idomeni els refugiats que han vist en Lesbos?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Lesbos o Idomeni, les cares són molt diferents. Arribaven a Lesbos alegrement, després d'una de les etapes més dures. El rostre d'Idomeni se'ls va aombrar.

L. Vora: També té a veure amb el lloc. El pitjor dels idomenis és la pluja: se'ls mulla la fusta amb la qual s'escalfen, se'ls fica aigua en les tendes de campanya, se'ls omple la roba... Viure en aquesta situació és molt dur anímicament. A més, hi ha un munt de persones amputades, o que es mouen en cadira de rodes, i els és gairebé impossible moure's en el fang.

Com està responent el Govern grec?

L. Vora: La situació se'ls ha desbordat. Més que el Govern, és la societat civil la que està responent. Són ells els que donen les ajudes bàsiques.

-Caramba, senyor! Sánchez: A Atenes hi ha molts refugiats i en Pireo només es veuen voluntaris, no hi ha cap representant del Govern. Els refugiats de Grècia han pogut ser acollits gràcies a l'organització de la població en general.