El Salari Mínim Interprofessional es ve estenent des de fa temps en molts països occidentals i, sobretot, de la Unió Europea, amb l'objectiu de garantir l'accés bàsic dels treballadors. L'elit econòmica i els pensadors oficials consideren la imposició mínima dels nivells salarials com un obstacle per a la inserció laboral dels aturats i com un obstacle que incrementa la desocupació. En la seva opinió, com més alt és el salari mínim, més difícil és crear ocupació i, per tant, reduir l'atur.

El nivell del salari mínim i les seves conseqüències depenen del model salarial del país. El salari mínim de l'Estat francès és el més alt d'Europa, on el 61% del salari mitjà és el salari més baix. En l'extrem inferior se situa Txèquia, amb un 36% de dèficit. En l'Estat espanyol, el salari mínim de 655 euros se situa en el 41% del salari mitjà d'aquest país. A l'ésser els sous més alts en Hego Euskal Herria, la línia fregaria el 36%, molt lluny de la de França, per tant. Després d'una llarga lluita, fa poc més d'un any s'ha començat a aplicar el salari mínim a Alemanya. El salari mínim legal és de 1.473 euros al mes, equivalent al de França, però relativament més baix, la qual cosa suposa el 50% del seu salari mitjà http://ec.europa.eu/eurostat.

L'aplicació del salari mínim qüestiona els arguments de les opinions neoliberals que estan en contra d'ell en l'anàlisi del primer impacte a Alemanya. El 17% dels assalariats del país està sota l'efecte del salari mínim, sobretot els que tenen una activitat reduïda i parcial, però també el 10% del total del temps.

La implantació del salari mínim ha suposat una pressió a l'alça sobre la resta dels salaris, sobretot en el cas dels serveis en activitats corrents i en professions poc qualificades. D'altra banda, aquesta pujada salarial no ha tingut incidència en la inflació, ja que els preus no han experimentat un increment apreciable. Per tant, el salari mínim ha suposat en 2015 l'increment salarial real més elevat dels últims 15 anys a Alemanya.

Encara és aviat per a determinar l'impacte total d'aquesta mesura sobre l'ocupació a Alemanya. En la majoria de les estimacions oficials es preveien pèrdues d'ocupació. El Govern va parlar de la pèrdua de cent mil llocs de treball i l'Institut neoliberal Info va elevar la seva estimació al milió i mig. No obstant això, l'ocupació ha continuat pujant un 2% en 2015, a pesar que els minijobs s'han reduït un 1,7% a causa de la fixació del salari mínim. A més, la desocupació continua descendint a Alemanya. En definitiva, aquests increments salarials i d'ocupació han modificat la principal causa del creixement del PIB: el consum de les economies domèstiques és el principal dinamitzador per sobre dels mercats exteriors.

L'experiència d'Alemanya és una bona lliçó per a combatre la pobresa salarial, que afecta sobretot les dones. La Carta Social Europea, signada per l'Estat espanyol en 1980, situa el llindar de la pobresa en el 60% dels ingressos mitjans disponibles. Si aquesta fita s'apliqués en Hego Euskal Herria, el salari mínim seria d'uns 1.200 euros. Aquesta és la base que reivindica la majoria sindical basca. Pot ser que aquesta única mesura no sigui suficient per a lluitar contra la pobresa salarial, però la seva aplicació contribuiria molt a l'assoliment d'aquest objectiu. A més de la justícia, podria ser un factor dinàmic en la lluita contra la deterioració i la recessió del mercat laboral, com demostra el model alemany.