Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La pota de l'emancipació

  • Nancy Fraser (Baltimore, 1947) Les feministes intel·lectuals estatunidenques A triple Movement? (Triple moviment?) En 2013 va publicar un article en la revista anglesa de referència New Left Review. Les seves tesis ja han recorregut un llarg camí. Fraser aporta al treball de Karl Polanyi que el mercat/la societat creada per l'hongarès necessita un tercer peu per a entendre les lluites socials actuals: l'emancipació. Aquí teniu el nucli del text traduït al basc.
XX. mendeko mugimendu emantzipatzaileen artean feminismoa izan da indartsuenetako bat. Irudian, 1970ean New York-en egindako manifestazioan “emakumeen emantzipazioak baturik” dio afixak.
XX. mendeko mugimendu emantzipatzaileen artean feminismoa izan da indartsuenetako bat. Irudian, 1970ean New York-en egindako manifestazioan “emakumeen emantzipazioak baturik” dio afixak.

En molts aspectes la crisi actual s'assembla molt a la dels anys 30, com coneixem des de la Gran Transformació de Karl Polanyi. Ara, com abans, el tremend impuls d'obrir i desregular els mercats de tot el món està destruint la vida de milers de milions de persones. (...)

Per semblances, no és d'estranyar que molts analistes de la crisi actual tornin a l'obra mestra de Polanyi. Però l'actual conjuntura és molt diferent de la dels anys 30 quant a un aspecte fonamental: malgrat les similituds, la resposta d'avui és clarament diferent. Les lluites socials que van envoltar la crisi a principis del segle XX, segons Polanyi, van donar lloc a un "doble moviment". D'una banda, els partits polítics i interessos comercials van advocar per la desregulació dels mercats existents i per l'ampliació de la mercantilització; d'altra banda, una àmplia mescla de classes socials –treballadors dels nuclis rurals i urbans, propietaris de terres, socialistes, conservadors…– que buscava “protegir la societat” enfront de la destrucció del mercat. A mesura que la crisi avançava, la idea de “protecció social” va guanyar. En la postguerra les classes polítiques s'unien almenys en una cosa: referent al treball, al medi ambient i als diners, calia abandonar la “autoregulació” del mercat, perquè en cas contrari s'anava a destruir la societat.

No obstant això, avui no existeix tal consens. Les elits polítiques són explícitament o implícitament neoliberals, almenys fora de la Xina i Amèrica Llatina. Primer de tot, gairebé tots fan costat als inversors, inclosos els que es diuen socialdemòcrates, i exigeixen austeritat i “reduir el dèficit”, encara que aquestes polítiques siguin perilloses per a l'economia, el medi ambient i la societat. Mentrestant, l'oposició ciutadana no s'ha reunit entorn d'una solució solidària, a pesar que hi ha hagut protestes vives però breus com la d'Occupy o indignats. Al cap i a la fi, no tenim el doble moviment de què parlava Polanyi.

Què podem fer sobre aquest tema? (...) Comencem a preguntar-nos: per què no hi ha doble moviment en el segle XXI? Per què no hi ha un projecte en contra de l'hegemonia destinada a protegir la societat i la naturalesa? (...) El problema és que posem la vista en el que falta, fent com que no es veu a qui és allí. (...) Em refereixo a l'extraordinària expansió dels moviments emancipadors que van esclatar en els anys 60 i següents: la lluita contra el racisme, contra l'imperialisme i la guerra, la nova esquerra, la segona ona del feminisme, l'alliberament de la LGBT [Moviment de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals], el multiculturalisme, etc. (...) Aquests moviments van ser molt crítics amb les formes de protecció social integrades en el benestar dels estats de postguerra. Observaven amb mals ulls els codis culturals que produïen jerarquies injustes i marginació social.

Per exemple, deien que quan la nova esquerra distribuïa burocràticament els suports socials, els ciutadans es convertien en clients. Els activistes anti-imperialistes contra la guerra van criticar el marc nacional de protecció social del primer món, que es construïa a esquena dels pobles post-colonials que havien quedat marginats. Les feministes van destacar que el caràcter opressiu de la protecció social basada en el “salari familiar” i el caràcter androcèntric del “treball” i del “impost” no es recolzava en si mateix sinó en la dominació dels homes.

En aquest procés, van despullar la innocència del significat de “protecció”. Per això, els moviments prenien amb desconfiança la idealització del suport i la demonització dels mercats. La seva prioritat no era en absolut defensar a la “societat”, sinó superar la dominació. No obstant això, els moviments emancipadors no eren partidaris del liberalisme econòmic. El desig de trencar amb la societat no els feia partidaris de la “economia”.

Per tant, en general, els moviments socials de la postguerra no s'adapten a l'un o l'altre costat del doble moviment. Ni la defensa de la mercantilització ni la del suport social, ells van abraçar un tercer projecte polític, i jo ho dic emancipació. Encara que no apareix en l'obra de Polanyi, aquest projecte ha d'ocupar una posició central a l'hora de desentranyar la gramàtica de les lluites socials del segle XXI. Proposo analitzar aquesta constel·lació a través d'una imatge diferent: el triple moviment.

A diferència del doble moviment, aquesta nova imatge s'articula en un conflicte tripartit: defensors de la mercantilització, que se sumen a la protecció social i defensors de l'emancipació. El triple moviment demostra que un projecte es pot aliar amb l'altre, en contra del tercer projecte. (...) Els tres costats són ambivalents per naturalesa. Podem veure, per exemple, que, en contra del que diu Polanyi, la protecció social ha tingut moltes vegades dues cares, d'una banda, fa front a aquest efecte destructiu dels mercats en les comunitats, però per un altre, reforça el seu domini entre elles. (...) L'emancipació tampoc està exempta d'ambivalència, ja que genera llibertat i tensions en xarxes solidàries. L'emancipació pot desmantellar la base de l'ètica solidària de la protecció social i obrir el camí a la mercantilització. (...)

Els qui estem compromesos amb l'emancipació podem decidir trencar d'una vegada per sempre aquesta relació tan perillosa amb el neoliberalisme i establir una nova aliança amb els principis de la protecció social. Podem realinear les diferències del triple moviment i integrar en la nostra lluita contra la dominació a llarg termini la solidaritat i la protecció social amb un valor superior. (...) Abraçant una forma més àmplia d'entendre la justícia social, un projecte d'aquest tipus faria honor a les idees de Polanyi i ompliria les seves llacunes.


Últimes
Vaga en la funció pública d'Iparralde
El dijous tenen una jornada de mobilitzacions per a denunciar les retallades en la Seguretat Social que afecten el projecte de pressupostos del Govern francès. La manifestació partirà a les 10.00 hores des de l'entrada de l'estació de Baiona.

2024-12-05 | Leire Ibar
La Fira de Durango obre les seves portes aquest dijous amb la visita dels alumnes
El 5 de desembre se celebraran tallers, conferències i espectacles dirigits a l'alumnat i professorat. A través de les dinàmiques es podrà conèixer als creadors i contactar amb ells. L'aforament ja està complet per al matí de l'alumnat.

Els alumnes de l'institut Leizaran han arribat a la tertúlia de Pape Niang amb un munt de preguntes
Papi Niang ha estat en l'institut d'Andoain, on ha comptat la seva experiència migratòria. Els joves de 16-18 anys, Papi Niang, que anteriorment havien llegit el llibre Un nou començament, van omplir la sala de curiositat, reflexions i preguntes. Una de les principals... [+]

2024-12-04 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
S'aplicaran aranzels al talent universitari?
Fa unes setmanes es va publicar en l'Hemisferi Nord el tradicional batalló de notícies: a diferència d'anys anteriors, els estudiants d'origen xinès (més de 275 mil) ja no són els més nombrosos en l'alumnat estranger de les universitats nord-americanes, superant als indis... [+]

Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

2024-12-04 | Julene Flamarique
Glovo diu que canviarà el model laboral dels falsos autònoms un dia abans que l'amo sigui jutjat
Óscar Pierre podria ser condemnat a sis anys de presó per diversos delictes contra els drets dels treballadors i treballadores. El judici s'ha celebrat aquest dimarts a Barcelona, i el dilluns ha anunciat que es contractaran per llei 15.000 riders de Barcelona. El sindicat CGT... [+]

2024-12-04 | Tere Maldonado
La roda continua girant

Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]


Invisible

Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]


El basc és un martell

Jo mateix podria dir-ho, però Macron ho va dir. Es creu que són instruments per a dividir a la nació francesa si ja existien en l'exágono abans que el francès es convertís en llengua d'Estat. En lloc de reconèixer que França va vèncer, va uniformitzar i va assimilar als... [+]


Materialisme histèric
Emplenat

No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]


Eguneraketa berriak daude