Qui no recorda la camamilla que la seva àvia li preparava quan era petita quan li feia mal el ventre? O la revetlla cataplasma de la mare en agafar un catarro a l'hivern? Molts pensaran en passatges semblants, però segurament rares vegades ens hem posat a pensar que tots aquests remeis que ens surten automàticament o per costum són sabers que han sobreviscut durant segles, de generació en generació, i que han arribat fins nosaltres.
En 2011, PILI Otaegi i un altre membre de l'Associació Cultural Dina7 de Larraul van començar a entrevistar els seus avis i àvies amb l'objectiu de recopilar tot aquest coneixement. Ara, Otaegi recull en el seu llibre Larraul usadioak sendabelarrak tots aquests coneixements apresos: “Al principi deien que els baserritarras no tenien molt a dir, però una vegada comencem a parlar estàvem gairebé sempre més de dues hores”, ens explica.
A més dels remeis per a les persones, el llibre inclou també plantes medicinals per als animals, així com fotografies de les plantes. A més, igual que els avis han compartit el seu saber, Otaegi ha compartit amb els lectors receptes per a elaborar ungüents, cremes, pastes de dents, olis o sabons.
En el procés d'elaboració del llibre, Otaegi creu que s'ha perdut molt d'hàbit d'usar plantes medicinals. La medicina tradicional i la introducció dels veterinaris en els caserius han provocat un progressiu descens en la transmissió d'aquest coneixement tradicional. Algunes cases encara conserven algun remei favorit, però no és l'estat general. “L'Osín, per exemple, era molt utilitzat en tots els primers caserius, per la qual cosa a partir d'una certa edat es tenia el costum de prendre-ho amb freqüència. Avui dia, en el seu lloc, s'utilitza el simtrón, amb totes les conseqüències que té”.
Otaegi creu que és necessari recuperar la relació amb la terra i conèixer el que ens envolta: “La naturalesa és tan ràpida que ens cregui les herbes que necessitem al nostre voltant. La vegetació està en contacte directe amb nosaltres i té capacitat per a adaptar-se al que necessitem”, diu. En aquesta relació la generació dels nostres avis va ser més hàbil que l'actual, i un dels objectius del llibre era fer un reconeixement de la seva saviesa. Però en lloc de quedar-se en això “quant sabien els primers i que poc sabem ara...”, donant-li eines per a recuperar tot aquest vell saber.
Donostiako Udalak 2016ko uztailaren 21ean onartu zuen Uliako parkean etxebizitzak eraikitzeko proiektua. Uliako Lore Baratzak lan taldeak, eremu publikoaren erabileraren defentsan, helegitea jarri zion udalaren ekimenari, eta arrazoia eman dio EAEko Justizia Auzitegi Nagusiak... [+]
“Baserrritik mundura: Gure Elikaduraren etorkizuna jokoan” darama izenburu, aurtengo urrian hasiko da eta 2018ko azaroa arte luzatuko 750 orduko ikastaroa osatuz. Kurtso zabal honekin antolatzaileek 30 pertsona trebatu nahi dituzte elikadura burujabetzan eta... [+]
La iniciativa Baserria XXI, que neix en els últims anys, reuneix a baserritarras i treballadors del sector primari que treballen a Guipúscoa des de l'agroecologia. Veient la necessitat de teixir les relacions, el primer treball va ser trobar i ajuntar a gent que treballava la... [+]
En el projecte EAThink2015 participen dotze països europeus i dos africans. Com el seu nom indica, es basa a reflexionar sobre el que mengem, oferint eines per a les escoles de primària i secundària. El projecte el gestiona una ONG o una altra associació en cada país. A... [+]
No podem negar que el consum del que ens ofereixen els petits productors locals dona vida a les nostres valls i pobles. La cooperativa Irati Produkzioak, situada en Aezkoa (Navarra), va ser creada per a promoure aquest camí.
La cooperativa té local en Orbara. Compten amb un... [+]
La finca de Karabeleko està situada en Hernani (Guipúscoa). Agifes (Associació de Familiars i Persones amb Malaltia Mental de Guipúscoa), el Seminari Ecològic Blasenea i l'empresa de jardineria i paisatgisme Kimu Bat es van sumar en 2014 per a posar en marxa un projecte... [+]
“La nostra sempre ha estat una família que està de tornada de l'horta”, explica Arrate Imaz, filla del caseriu Amere Goikoa de Zubieta (Guipúscoa). És el màxim responsable de la web que acaben de crear sota el nom de Loratu. No obstant això, té clar que ell i el nou... [+]
A més d'una llarga pista de ciment per a avions, Noain compta amb una àmplia zona industrial. Fa deu anys, no obstant això, en aquella zona de ciment i xapa, va començar a créixer un espai verd que proporcionaria aire fresc al poble: Parc dels Sentits.
La Cooperativa Arbel (associació de baserritarras d'Aramaio formada per les sigles Arbel) és una associació que presta servei als baserritarras d'Aramaio (Àlaba) i voltants. Té un llarg recorregut: Des que va ser fundada pels baserritarras de la localitat en 1982, no ha parat... [+]
“Intercanvis directes de cerealistes, cerealistes, 2016”. L'e-mail que porta aquest nom ha cridat la meva atenció mentre mirava la bústia. Vaig entrar a tafanejar i em vaig trobar amb una taula: comprar/vendre, producte i varietat, quantitat…
EHKOlektiboa ha organitzat al... [+]
Lekeitio (Bizkaia) és coneguda per ser un poble mariner: port, pescadors, platges, turistes... D'altra banda, Julian Arrate, membre del grup Lekitto Bedarra, ens explica que el vincle amb la terra també és un poble molt ric: “En Lekeitio sempre hi ha hagut una gran cultura... [+]
Amb prou feines va pensar que de les papil·les que el moliner Víctor García Torres feia als seus fills i filles fa 30 anys sortís una iniciativa que avui és un projecte sòlid: Triticatum. Prenent com a eix la recuperació de les antigues varietats de blat, el passat 21... [+]
“Els joves d'avui no tenen futur en el sector primari”. En els últims anys hem escoltat moltes vegades frases semblants (i potser també vas creure). Els que volen que els caserius, la petita agricultura, el camp... es vagin perdent sense parar, els diuen als joves que és... [+]