argia.eus
INPRIMATU
Apostes esportives
Àrbitre de la trama
  • Les apostes esportives, legals i especialment clandestines, mouen grans quantitats de diners. L'ambició sucosa per a molts no es pot negar que a vegades condicionen els resultats, com ho testifiquen els escàndols del tennis. Però dir que és una pràctica generalitzada seria massa. També només assenyalar a màfies o esportistes quan el sistema de poder ha estès el frau a tots els nivells. Es poden comprar moltes coses a més de les targetes d'apostes.
Jon Torner Zabala @jtorner 2016ko martxoaren 16a
Teniseko goi-organoen “hipokrisia” gogor salatu du hainbat jokalarik, apustuak jazarri nahi badituzte, zentzurik ez duelakoan zenbait torneok apustu-etxeak izatea babesle, Australiako Irekiak adibidez. Roger Federer ageri da argazkian, William Hill operad
Teniseko goi-organoen “hipokrisia” gogor salatu du hainbat jokalarik, apustuak jazarri nahi badituzte, zentzurik ez duelakoan zenbait torneok apustu-etxeak izatea babesle, Australiako Irekiak adibidez. Roger Federer ageri da argazkian, William Hill operadorearen logoa atzean duela / ATP World Tour

Setze tennistes professionals van estafar en diversos partits jugats en la dècada passada, entre ells tres del torneig de Wimbledon. Els setzens es trobaven entre els 50 millors del món i ja havia guanyat algun campionat del circuit Gran eslam, segons han informat la cadena BBC i la web de notícies BuzzFeedNews. Els documents interns filtrats de la unitat TIU, que busca garantir la integritat del tennis, parlen d'irregularitats i corrupteles i, entre altres coses, assenyalen a les màfies russes i italianes. Suposadament, els tennistes, els noms dels quals encara no han estat publicats, van rebre més de 50.000 euros per colpejar maldestrament la pilota. Però a la deixada, amb una rematada verinosa, ha respost el que podria ser un dels majors escàndols de la història.

Novak Djokovic ha reconegut que en 2007 no li van oferir més de 50.000 euros, però sí 180.000 per perdre un partit en el Torneig de Sant Petersburg. “És un crim contra l'esport”, ha assenyalat: “Que jo sàpiga, això no ocorre en el top. En els de baix, potser succeeix i potser no”. Criminals, si n'hi hagués, en el barri. “Cal fer-li front amb duresa, exemple de lluita contra el dopatge”, ha dit el suís Roger Federer. I, com ha succeït amb el dopatge, o amb els casos de corrupció que han enfangat els òrgans superiors del futbol i l'atletisme, és suficient que cadascun es disculpi a si mateix, eximeixi als seus amics i distregui l'atenció, tret que l'evidència caigui en contra seva. “Estic convençut que hi ha estafes en el tennis, però posaria la mà en el foc per la meva gent més pròxima”. Són paraules de Feliciano López. El president de l'Associació de Tennistes Professionals ATP, Chris Kermode, sovint criticat per no escoltar les denúncies sobre sistemes de control, ha intentat ocultar la brutícia, però només ha aixecat pols: “Quan parlem de corrupció, tots els esports estan en risc”. Michael Franzese, ex mafiós i ara partidista de lliçons de justícia, ens va avisar en 2009: “Els partits prèviament acordats són una realitat en el tennis, n'hi ha prou amb comprar un jugador per a ajustar el resultat a la carta”.

En cas de fum, senyal de foc

Les cases d'apostes controlen en tot moment si hi ha variacions rares en les seves cotitzacions, si els jugadors inverteixen quantitats inusuals en resultats aparentment absurds. En 2015, els sistemes d'alerta dels operadors que formen part de l'Agència Europea de Seguretat (ESSA) van emetre 100 avisos, 75 d'ells per sospites sobre partides de tennis, evidenciant que el risc de frau en els esports individuals és major que en els col·lectius.

El risc de frau és major en els esports individuals que en els col·lectius, més encara en els quals no hi ha televisió.

Així ens ho confirma el director d'operacions de la Casa d'Apostes RETA, José Antonio Martín: “És molt més fàcil comprar un tennista que tot l'equip de futbol”. Abans d'intentar persuadir a l'àrbitre, és millor que el persegueixin directament, com ja el van fer en 2006 la Juventus de Torí o el Milà de Silvio Berlusconi, però no les màfies. “De totes maneres –diu Martin-, quants diners hauria de pagar a un tennista de punta, tenint en compte que guanya milers d'euros a l'any? No necessita ficar-se en salses de grandària. A nivell amateur li veig més perillós. En cas de fum, senyal de foc. Hi ha hagut casos en el tennis, no es pot negar, però d'aquí a dir que hi ha una màfia que controla els partits... Ens ha afectat? No, no. En el nostre cas es poden jugar petites quantitats cadascuna [màxim 100 euros en apostes ordinàries]. Quan han sortit les estafes del tennis, m'han dit alguns: “Vosaltres també haureu comprat partits!”. Déu meu, quin partit anava a comprar! ? Encara que tot estigui molt controlat, a nivell mundial, sobretot en àmbits il·legals, és clar que alguna cosa està passant”. Reconeix que Internet ha augmentat la seva inseguretat, però ens diu que en RETA tenen tots els seus clients identificats: “La màfia xinesa, per posar un exemple, no pot entrar en els nostres serveis. Haurien de venir a una màquina d'aquí amb no sé quants milions d'euros”.

I –li preguntem–, creu vostè que, com a esport individual o per parelles, la pilota a mà pot ser víctima dels fraus? “No. Aquí no hi ha activitats il·legals. La polèmica sempre ha estat, els pilotaris són de les empreses, i quan dues de la mateixa empresa s'enfronten entre si, hi ha aquest risc, però a partir d'aquí… Si retrocedim en el temps trobarem els tongos? Segurament sí, però en cap cas és habitual. Anem al primer, quant li hauries de pagar a Irujo per a perdre un partit a propòsit? En categories inferiors seria més fàcil, però mai hem vist gens rar. Per si de cas, controlem més estrictament els partits que es juguen als pobles petits que un Irujo-Olaizola, perquè sabem que no passarà gens rar”. Sembla lògic que alguns festivals es vigilin més de prop, perquè, al cap i a la fi, parlant amb claredat, els pilotaris poden apostar contra si mateixos per a guanyar una mica de diners sense suar.

Els operadors d'apostes privats -també les entitats públiques de loteria- secunden de manera sistemàtica iniciatives i equips esportius com la pilota, el bàsquet Retabet.es o el GBC de Donostia, i el futbol (per exemple, la Reial Societat), i els seus pronòstics són incessants en webs, televisions, ràdios i periòdics. La seva imatge està completament normalitzada. Per contra, el llibre blanc del Govern Basc mostra que la meitat de la població podria limitar la publicitat i una de cada quatre prohibiria protegir menors i persones amb problemes de joc. A aquest efecte, les administracions marquen directrius: els operadors han d'alertar dels riscos del joc, els anuncis no han d'induir al jugador a pensar que millori la qualitat de vida, la informació sobre la probabilitat d'obtenir premis ha de ser molt clara, etc. / RETABET.ES

Les tres empreses d'apostes basques (Ekasa-RETA, Codere i Teleapostuak-Kirolbet) van realitzar en 2013 un total de 26,7 milions de transaccions en el marc de l'II Joc llançat l'any passat per la Direcció de Joc i Espectacles del Govern Basc. Segons recull l'informe Llibre blanc. En el primer trimestre de 2015 es va obtenir un benefici net de 10 milions d'euros, tres milions més que en el mateix període de 2013. En total van jugar 72 milions d'euros i van repartir 62 premis. A Navarra, a més de les tres citades, també disposen de llicència Sportium i Apostes de Navarra. José Antonio Martín, de RETA, ens ha dit que en la d'ells es duen a terme unes 200.000 operacions al dia, sens dubte el futbol és el principal protagonista, i la pilota també té un ampli seguiment. Una dada per a prendre consciència de les dimensions a nivell mundial: A la casa d'apostes Betfair es realitzen més de 6 milions de transaccions diàries, més que la suma de les borses de Londres i Nova York. I enguany es disputen els Jocs Olímpics i el Campionat d'Europa de Futbol. Imagina't.

Segons ens han explicat des de la Direcció de Joc i Espectacles, són precisament les cases d'apostes que tenen adjudicades les llicències les que més interès tenen a prevenir i impedir les activitats fraudulentes “perquè busquen protegir la seva reputació, el seu negoci i la neteja de la seva activitat”. En referència a les polèmiques de tennis, consideren que aquest tipus de casos no es deuen a l'activitat d'apostes, sinó, com en qualsevol altre àmbit, “a la gent que vol aprofitar-se de qualsevol situació per a fer diners amb ardits”.

Punta de l'iceberg

20 de desembre de 2015. Trobada corresponent a la 3a categoria d'Espanya entre Paterna i Castelló. Si en casos com aquest els operadors desplacen entre 140-190 euros, un d'ells va tenir un flux de 3.700 euros aquest dia. Curiós. Encara més curiós és veure que la majoria de les apostes les van fer des d'Àsia i com van ser: Que Paterna no guanyaria el partit (amb un i zero), que el Castelló guanyaria (encara que mancant quinze minuts de començar a perdre anaven a empatar) i entrarien almenys tres gols. Van inventar els tres pronòstics. En altres empreses, el mateix. Les variacions en les cotitzacions van posar en alerta a les cases d'apostes i alguna d'elles va decidir detenir les operacions. Les sospites es van aguditzar en examinar minuciosament les figures del partit: Un zaguero de Paterna va propinar puntades absurdes dins de l'àrea, suposadament per a provocar el penal, i els jugadors del Castelló li treien dos o tres metres en cada carrera.

L'escriptor uruguaià Eduardo Galeano va ser molt reflexiu en el llibre ‘El futbol a sol i ombra’. Respecte als errors arbitrals, en aquest episodi es parla irònicament de l'actitud de les autoritats que mouen els fils del futbol: Joseph Blatter i companyia de la foto. “El bàsquet, el tennis, el beisbol, la natació, l'esgrima o les carreres de cotxes també es beneficien de l'assistència electrònica. El futbol no. L'explicació dels propietaris seria còmica, si no sospitosa: ‘L'error és part del joc’, diuen, i ens deixen bocabadats perquè descobrim que és ‘errés humanum est’”. / Alegermino, Flickr.com

Federbet, l'associació que agrupa empresaris del sector de les apostes esportives, assenyala que el futbol femení i amateur, al marge de la mirada de les càmeres de televisió, és el més perillós i ha donat una xifra enlluernadora: Les apostes il·legals a Àsia mouen al voltant de 70.000 milions d'euros a la setmana. L'Associació amb seu a Brussel·les ha informat que en la temporada 2013-14 va haver-hi una conspiració de 110 partits de lligues europees, sobretot en països d'Itàlia, Grècia i Orient, i 460 més estan sota sospita. Ha denunciat que ni els policies ni els òrgans de control federatius han investigat aquests mesuraments “per por de tacar el nom de la seva competició”. Segons dades publicades per Europol, se sospitarien gairebé 400 partits entre 2008-2011, incloent-hi els de la Lliga de Campions i algunes de les fases classificatòries per a la Copa del Món. “És la punta de l'iceberg”, ha dit el cap de policia, Rob Wainwright.

La FIFA, que mou les cordes del futbol des del búnquer de Zuric, diu que no hi ha cap problema, que controla el tema de les apostes il·legals, mentre l'ex president Joseph Blatter i altres alts càrrecs són imputats per blanqueig de diners, per bescanvi de favors i regals i compra de vots. En el palet de futbol real també els gossos estan descalços. Tots els finals de temporada de totes les lligues surten a la venda draps vells sobre el trànsit de maletes, i els clubs bascos no són una excepció. Aquí tenim als ex dirigents d'Osasuna, que per haver comprat els partits en la temporada 2013-14, entre altres, els han portat davant el jutge en diverses ocasions. En 1993, Didier Deschamps, jugador de l'Olympique de Marsella, va ser testimoni directe del frau que va preparar el president Bernard Tapie: El polèmic empresari i polític va ser condemnat a dos anys de presó per comprar un partit contra el grup Valenciennes, tres anys abans de ser imputat per frau fiscal. Un repàs superficial a l'hemeroteca és suficient per a trobar molts més exemples.

En el futbol, tots els anys surten a la llum draps vells dedicats al trànsit de maletes, i els clubs bascos no són una excepció. Aquí estan els ex dirigents d'Osasuna, imputats per la compra de partits.

“Les xafarderies sobre el frau són continus, però jo mai he vist gens rar”, explica Kiko Moreno, ex porter de Paterna Taldea, al diari El Mundo: “És cert que en la 3a categoria, i més des de l'inici de la crisi, la gent cobra molt poc, molts no tenen ni un euro. Penso que seria fàcil comprar a un jugador per a fer penals o enviar pilotes a córner. En aquests nivells jo prohibiria les apostes”. En la mateixa línia diu el tennista Nicolás Almagro: “Haurien de prohibir-se les apostes”.

La patronal espanyola del joc (Cejuego) també ha assenyalat que "seria bo" que es prohibissin les apostes en competicions de nivell baix. L'Associació de tennistes Professionals (ATP) ha demanat una major col·laboració dels esportistes, en considerar que es mantenen silenciosos davant les sospites de frau, com succeeix amb els casos de dopatge. També es proposa el control de les transferències bancàries i dades telefòniques dels tennistes, encara que podria xocar amb el dret a la privacitat, així com una àmplia operació policial contra les cases d'apostes il·legals. Ni una sola paraula sobre l'actuació dels òrgans superiors del món de l'esport.

Pilotalekuetan apustuak behera

Esku-pilotari dagokionez, zale eta artekariak bat datoz: azken urteotan apustuak izugarri murriztu dira, pilotalekuan bertan egiten direnak bereziki. Pilotazale gipuzkoar batek azaldu digu hainbat faktorek eragin ahal izan dutela beherakada: “Internetez jokatzen da geroz eta gehiago, poltsikoak duela 6-8 urte baino hutsagoak ditugu, azpiko dirua falta da –partida askok faborito oso argiak dituzte eta haien kontra jokatu nahi duenik ez dago–, eta geroz eta gutxiago dira frontoi osoaren aurka oldartzen diren tiburoi handiak. Tontakeria dirudi, baina partida gehienak telebistaz ematen dituzte, eta tailerra erregulazio espedientepean duen enpresaria patxada ederrean apustu egiten ikustea…”. –Horregatik aritzen al dira hainbeste telefonoz?– “Izan liteke. Esango nuke diru gehiena hor mugitzen dela”. Zurian ala beltzean egiten den, hori beste kontu bat da. Ipar Euskal Herriko frontoietan, apustuak debekaturik daudenez, artekaririk ez da aritzen builaka, baina horrek ez du esan nahi saltsarik ez dagoenik. “Jokatzen da, eta asko gainera, baina bitartekaririk gabe, bai pilotalekuan bertan, baita lehenago ere, ostatuan-eta”, esan digu pilotazaleak. “Ez zait iruditzen tongoak ohikoak direnik, nahiz eta izan den kasurik erremontean-eta, isilean pasa direnak, baina ez dira gaur goizeko kontuak”.