“1999. L'any 2000 vaig ser de Xile a Barcelona a fer el doctorat, i va anar llavors quan per primera vegada vaig venir al País Basc. Vaig entrar per Sant Sebastià, vaig veure les muntanyes, plovia, tot verda, tot caseriu… Li vaig preguntar al meu pare com era el país quan era petit, i ell em va dir: ‘cases blanques teula vermelles’. Vaig anar a veure-la i vaig reconèixer el que m'havia dit el meu pare. Era com si ell mateix ho hagués dit! I era el menjar d'aquí, i el sabor que sentia a l'interior!”.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]