El Govern ja ha dut a terme nombroses iniciatives noves en tots els àmbits: reforma fiscal, llistes d'espera en salut, eliminació d'un conveni de l'Opus… Però els problemes entorn del basc són els més greus, tant pel que fa a la societat com pel que fa als qui fan costat al govern. Per què?

A Navarra hi ha una gran cultura del frentismo i sabíem que això havia de passar, amb la identitat, amb els símbols o amb les llengües. Nosaltres creiem que hem de trencar aquest frentismo i per això diem que el major favor que podem fer al basc és acabar amb el soroll, ja que en aquests debats sorollosos el basc i els bascos perdem.

En canvi, la percepció de molts bascos és al revés: si no fem soroll, pensem que els nostres drets no són reconeguts. Diries el mateix a les LGBT, al moviment feminista…?

No, no vull dir que les nostres reivindicacions no hagin de sortir al carrer, sinó que la crispació que es dona en el parlament és dolenta. La dreta té la seva culpa en aquesta crispació, però els bascos també tenim la nostra; per exemple, en els processos que hem tingut en els últims temps no hem sabut explicar bé el que calia fer. Per exemple, la forma en la qual José Luis Mendoza ha gestionat l'Oferta pública d'ocupació (OPE) no ha estat bona i això ha portat problemes, tant dins com fora del quartet en el qual fem costat al Govern. Quan es produeix una discriminació positiva cal fer-ho amb molta cura, mirant a la societat, perquè si no, una part de la societat es mostra en contra.

Analitzarem el succeït amb l'OPE. Al novembre va sortir l'OPE de 425 places. 320 per a 2016 (228 en basc i 92 en castellà). Vostès en contra, que no era equilibrat. On va pecar el Departament d'Educació?

Això no es pot fer sense informar els sindicats i a les parts que et donen suport. A través de la premsa vam saber què fer. Les 120 places ofertes per a Educació Infantil i Primària eren en basca, cap en castellà. Això no és correcte en la situació sociolingüística de Navarra. L'informe tècnic no és un dogma de fe. La labor d'I-E és buscar el treball de pont i el consens. Hem de mirar al basc i als drets i la difusió dels euskaldunes, però és important que cap navarrès l'aculli, i per a això fa falta una gestió intel·ligent.

En els arguments del Departament d'Educació es deia que l'ampliació del PDI (Programa d'Aprenentatge d'Inglés), fa que sobrin els professors monolingües. Llavors, per a què treure més places? A més, la llei no permet la sortida de places en anglès.

Cada any es donen 400 jubilacions en la xarxa pública d'ensenyament i, per tant, el món educatiu pot accedir fàcilment a les 60 places en castellà que demandem [de les 120 d'Educació Infantil i Primària]. A més, en l'actualitat hi ha professors que no estan impartint anglès, però que tenen el títol C1 d'anglès. També es poden reciclar.

Pot ser que hi hagi professors amb C1, però no han volgut fer classes en el PMA, ja que han inclòs a gent de B2 en el programa.

Nosaltres també tenim la nostra visió tècnica, molta gent de l'Assemblea és professora i diuen que no hi hauria cap problema a treure 60 places de castellà sense generar cap excedent. Podem també és d'aquesta opinió. Finalment, el Departament d'Educació tenia 33 vots en contra en el Parlament Basc [de 50]. Nosaltres li dèiem a Yolanda Barcina que no es pot governar contra el Parlament, i hem de demanar el mateix a l'actual Govern.

Hem de promoure el basc, però des de tres idees: llibertat, sense imposicions i tenint en compte la realitat sociolingüística. No es pot oblidar que avui dia en la xarxa pública de tota Navarra és possible estudiar en el model D perquè I-E va proposar aquest canvi de llei. I cal recordar que l'esquerra abertzale s'ha mostrat en diverses ocasions en contra d'aquest tipus de canvis.

La segona qüestió important entorn de l'OPE és la de les llistes. En aquest sentit, no han deixat clara la seva posició, almenys públicament.

Reconec que en aquest tema se'm fa molt complex tenir una opinió rodona, per la qual cosa els matisos són imprescindibles. Tenint en compte el gran enfrontament que s'ha produït amb l'OPE i a favor de la pau social, estem d'acord amb l'aposta del Govern per mantenir dues llistes per a 2016. Entrant en els arguments, alguns diuen: “I per què cal treure les llistes de cara als idiomes i no a les especialitats i que hi hagi 16 llistes? El Govern manté les dues llistes i la fórmula actual garanteix els drets dels vascoparlantes, ja que permetrà concórrer als exàmens de basc i castellà.

Per què el basc ha de fer dos exàmens? En aquest cas, a més, els euskaldunes tindrien més oportunitats.

Moltes vegades s'esmenta que a Catalunya, Mallorca i València només hi ha una llista, però la nostra realitat sociolingüística no és aquesta. A València la majoria de la gent sap valencià, i aquí el basc no.

Però fins ara el basc s'ha discriminat. Era ell qui havia de triar, per exemple, presentar-se entre el 30 i el 40% de les places (en basca), quan es podia presentar al 100% segons la seva capacitat.

Em sembla interessant la proposta de Podem per a deslligar el nus: que es faci enguany amb els dos exàmens i que, al mateix temps, s'obri un ampli debat en el Consell Escolar de Navarra amb tots els implicats perquè es decideixi com fer-ho per a 2017. Si és així, evitarem el que ha succeït amb l'OPE.

I en aquest debat, quina serà la vostra posició?

En aquest moment no ho sé, hi ha massa detalls tècnics. No obstant això, hem de buscar un model vàlid que tingui en compte la nostra realitat sociolingüística.

Per tant, els ciutadans i ciutadanes de la zona vascófona i no vascófona han de tenir drets lingüístics diferents?

Per la nostra iniciativa, ara, qui vulgui en la zona no vascófona podrà aprendre basca en el model D en la xarxa pública. Això és garantir els drets, i no pretendre instal·lar un tècnic de basc a Tudela o en Ribaforada, quan no hi hagi demanda per a això.

Llavors, creu que la zonificació és correcta?

Nosaltres som contraris a la zonificació, però diem que no es pot demanar el mateix a l'Ajuntament de Baztan que al de Ribaforada.

Amb la reivindicació de l'oficialitat, es demana que tots els navarresos tinguin els mateixos drets lingüístics. Després, depenent de la realitat sociolingüística de cada lloc, cada lloc tindrà el seu propi desenvolupament.

Fins ara, la reivindicació del món del basc o part del nacionalisme no ha estat aquesta; i des d'aquests mons no s'ha interpretat ni respectat bé la identitat dels navarresos i les navarreses i la seva realitat sociolingüística. S'han fet grans errors. En un poble de Sakana, el 80% dels aturats són castellanoparlants, però en tots els llocs de treball d'aquest ajuntament es demanda el basc, fins i tot per a realitzar labors de neteja. En un altre poble, els ordres del dia que es donen per al ple municipal són exclusivament en basc. Un altre exemple: un Ajuntament de la Comarca de Pamplona ha obert una oficina d'atenció ciutadana per al que ha creat quatre llocs de treball i en els quatre ha sol·licitat el basc com a requisit. Aquestes no són els meus models, aquestes discriminacions positives no són les més adequades per a ajudar al basc a Navarra.

Es juga amb molts col·lectius minoritzats en drets amb discriminació positiva o desequilibris quan es vol equilibrar alguna cosa…

Entenc que tenim un deute històric amb el basc, però si no ho fem amb cautela, una part important de la societat no considerarà al basc com un tresor comú. Fa falta molta pedagogia. El canvi val la pena si acaba amb el frentismo. No cal acabar amb la reivindicació, però sí amb el soroll del frentismo.

Parla de pedagogia, de vendre bé a la societat. En el cas de les escoles infantils de Pamplona s'ha fet pedagògica?

Fins ara, només dos de cada 17 eren en basc i, a més, els dos eren en la Txantrea. Per tant, nosaltres estem d'acord que 4 d'aquests 17 grups siguin en basc i s'estenguin en diferents llocs de la ciutat. En les formes no s'ha inventat de nou.

També s'ha estès la bullícia a les escoles públiques de Sarriguren i Noáin, on s'han situat nombroses escoles. Els del model D demanen que es mantinguin independents, perquè així aprofundeixen en el model d'immersió. Aquí també vostès s'han oposat.

Cal prendre decisions locals. Si cal construir un nou centro en Sarriguren, que es faci. El compte de Noain és diferent. En general, cal garantir la convivència entre els models i cal reforçar-ho amb la immersió lingüística. Els models en basc poden tenir la seva pròpia agenda –Sant Blas, Olentzero…– i a vegades també un horari diferent de pati. No obstant això, és bo que els castellanoparlants sentin el basc, perquè vegin que això és absolutament normal.

Ara es proposa repartir el model D en aquests centres i es fan acusacions de segregació, però són molts els centres navarresos que només són de tipus D, no és una qüestió d'ara i no ha passat res.

Sí, això és una obra de teatre d'UPN. Et posaré un exemple, jo viu en el Casc Vell de Pamplona i a l'escola de San Francisco d'allí conviuen els dos models i quan surten a la plaça es barregen tots. M'agrada aquest model.
Sí, però el claustre ha de funcionar en castellà, igual en el Consell Escolar i, en general, a pesar que el model D sigui superior en número, la presència del castellà és majoritària fos de les classes. Els bascos són una illa en la mar del castellà, per això es demana enfortir aquestes illes, perquè després la societat té molts llocs per a la convivència.
Sí, però això comporta la ghettización de castellanoparlants en alguns llocs, com Berriozar. El meu model és el de San Francisco.