Dices que l'euskaldunización del món de l'empresa, encara no s'alenteix, però que començarà. Per què dius això, que és un camp que s'ha començat a conrear fa no tant?

Hem de saber on estem per a no caure en optimismes estèrils i pessimistes maliciosos. Tots els processos tenen el seu ritme, després d'haver caminat molt ràpid en els primers moments es pot alentir o, quan es tracta de processos més complicats, al principi es pot alentir i després s'accelera quan es troben algunes claus.

Encara anem in crescendo, però arribarà un punt en el qual serà més difícil aconseguir els assoliments al mateix ritme. Passa alguna cosa. Al principi, és molt important l'ambient, l'entusiasme, la intenció, l'estímul, el missatge de la direcció, i això s'emporta a tots. Poses leitmotiva, ens toca a tots i moltes forces s'uneixen al mateix temps per a secundar-la. És el conjunt de decisions individuals.

Però després arriba el moment del camp personal, la decisió l'ha de prendre un mateix, el següent salt l'han de donar persones concretes.

Pot explicar-ho amb un exemple?

La nostra experiència aquí. Al principi eren campanyes: “Posarem la retolació en basca! Traduirem les eines!, farem enquestes…”, i anava bé, la corba de [ús] anava en augment. Avui dia estem embussats. Una dotzena de persones salten o no hi ha res millor que fer. La responsabilitat està localitzada i està en les persones, siguin euskaldunes o castellanoparlants, ja que no tots els bascos parlen en basc.

Quan s'uneixen els desitjos i les capacitats d'una quadrilla, la força i el resultat es multipliquen. Suposem que són deu persones, vuit euskaldunes, però ho fan en castellà. Decideixen, en absència de tots dos, actuar en basca. Els vuit no ho compliran, però poden arribar a cinc. A partir d'aquest moment, de sobte, han fet un gran salt. La qüestió és fins a on arriba aquesta força. Alguns d'aquests sis començaran a cansar-se, “ens adaptem molt bé en la parla, però en l'escrit no...”, comencen a aparèixer traves i arribem al sostre de les forces que al principi existien.

Vol dir que les empreses estan tocant els sostres?

Ens adonem que hi ha un sostre i analitzem per què està. Suposem que és perquè no tenim suficient destresa escrita, “a tu, farem un curs d'alfabetització, quatre hores a la setmana en l'euskaltegi, pagat per l'empresa”. Això dona una altra empenta i comença el següent salt, però també té el seu sostre. Anem trencant els sostres i cadascun té la seva clau per a trencar.

Per això, en la dècada dels 90 comencem a euskaldunizar el món empresarial. Les empreses que han fet molt han començat a arribar als seus sostres. En 2003 vam fer el primer pla de basc i hem vist quin és el nostre sostre. El mateix ocorre en molts altres llocs.

Sabaiak sabai, diu que els assoliments s'han de mesurar estadísticament i que poc es fa en l'euskaldunización de les empreses.

En empreses similars, una d'elles ha aconseguit l'euskaldunización del 70% i l'altra s'ha quedat en el 40%. Si analitzes les combinacions entre agents (persones i eines), t'adonaràs que no es podien obtenir millors resultats. Pot ser més reeixit que l'empresa que ha arribat al 40% que la que ha arribat al 80%, ja que ja coneixes per endavant la potencialitat de cadascun. Aquesta és l'essència de la meva tesi.

Especifiqui més la seva tesi, és a dir, expliqui la fórmula individual/a-col·laborador/a-client.

En primer lloc, està el treballador. Això és el que ha de decidir si actuarà en basc o en castellà. En segon lloc, està la seva relació amb els companys. En tercer lloc, la relació amb els externs, és a dir, amb els clients. Quart, la relació entre el treballador i els instruments [ordinador, control numèric...]. Les eines són, cada vegada més, els intermediaris dels treballadors.

Fins a quin punt l'instrument influeix en l'ús de l'idioma de l'empleat?

L'altre dia, en el taller, vaig anar a una màquina de control numèric i em vaig adonar que estava en castellà. És de Fagor i té versió en basca. Alguns alumnes d'Azpeitia eren allí i els vaig dir que els portava d'ARGIA per a fotografiar-me i posar-me en basc. “Està en basc o no?”. No ho sabien. Si haguessin utilitzat la versió en basca, el llenguatge de programació s'hagués utilitzat en basca, però en estar en castellà tenen tendència a fer-ho en castellà. Això condiciona enormement.

Per què dius que ho condiciona molt?

Si escric en un full de càlcul i les ordres estan en basca, conec una sèrie de paraules: “fila”, “mitjana”, “variància”... Gràcies a la màquina t'acostumes a utilitzar aquestes paraules i després inicies una conversa tècnica amb molta facilitat. Però si tens el “arxiu-pegar…”, quan estiguis parlant d'això tocaràs immediatament al castellà.

Un altre punt en la indústria?

El vocabulari tècnic pot tenir un pes important. Danobat ha realitzat dues o tres versions del seu diccionari tècnic de màquina eina. Fagor Ederlan de Tafalla ha repartit el seu vocabulari tècnic a tot el personal. Això facilita la conversa en basca. De què es parla en el taller, en la quadrilla o en la família? No, es tracta de coses de treball, de coses tècniques: arrugues, rectificat…

El que va a mig camí, l'euskaldun berri, però que té l'eina necessària per a parlar en basca, em preocupa. L'excusa és fàcil perquè no domina el vocabulari tècnic i recorre al castellà. En tenir el diccionari, esborra l'excusa i la raó (no és només una excusa). Qui vulgui s'acostuma i de sobte s'adona que en el taller es parla basc amb alguns temes tècnics. Després no ho farà també al carrer en basc, en un entorn molt més fàcil! L'impacte és brutal. Si creiem, com hem cregut, que és important posar els senyals dels carrers en basc, no serà almenys el mateix tenir paraules en basca sobre el treball en el centre de treball?

Tot això és important perquè altera la decisió de la persona.

Fins a aquest punt?

Per a mi sí. Parlar en basc o en castellà és un clic. És possible que passi entre dos i tres anys des que decideixes fer-ho en basc, però la decisió és instantània. Aquestes decisions són molt potents, tot el que porta a això val, l'ambient, el paisatge lingüístic, la qual cosa l'amic li diu, la música que s'escolta, la coincidència i el dir, “tu ets capaç d'utilitzar el word en basc, t'ho poso?”. Potser per a llavors ja hagi pres la decisió de començar en basca.

Vostè diu que cal treure comptes concrets, que les freqüències de les relacions entre companys i companyes, entre companys i eines, i que les eines són mediadores dels companys i companyes.

Posaré un exemple. Una empresa ha convocat un lloc de treball i el que ha quedat primer en l'examen és un fenomen, però no domina el basc, està lent. Què fer? Pensem que volen contractar la responsabilitat per a un lloc. Comptem el nombre de companys i companyes del seu equip i sabrem quantes relacions tindrà cada dia amb els seus companys i companyes. Suposem que estigui en la direcció, calculi el nombre de reunions que hauria de realitzar. Abans de la contractació del nou treballador l'ús és tan ampli que si s'incorpora al seu lloc de treball, el descens és tal, segons els càlculs efectuats. Està l'empresa disposada a tenir aquest descens?

Aquesta és la teva reivindicació.

Els plans de basc han d'evolucionar cap a aquest punt, han d'integrar els càlculs estadístics. Per exemple, depenent del nombre de treballadors que sàpigues basc i de la quantitat d'eines que tinguis en basca, pot ocórrer que en un centre de treball el percentatge d'ús del basc sigui del 30%. Aquí està l'anàlisi matemàtica de Txillardegi [Anàlisi Matemàtica de les Societats Bilingües]: els euskaldunes tant, els castellanoparlants tant, que faran combinacions entre ells i, com a molt, faran tant en basca. Aplicar això mateix als plans de basc.

Li donem molta importància a la motivació, etc., i cal donar-li, no estic en contra, però oblidem els aspectes purament quantitatius, estadístics. Aquesta és la meva reivindicació. Estem perdent potència en els plans de basc. Amb això, potser podríem superar diversos sostres.

Diu que el Govern Basc està oferint eines en basca. Poc del que s'ha fet i no se sap del que hi ha. Què li demanes a l'administració?

Direm les coses que es fan. Programes d'ofimàtica, plugins, etc. www.euskadi.net. Està bé, es fan les coses. Molt més que abans.

Fagor utilitza SAP ERP. Es tracta d'un programari creat per la multinacional alemanya per a la gestió general de les empreses. És la més utilitzada del món. És present en tots els ordinadors de l'empresa, en els tallers, en les oficines, en el mòbil del qual s'està venent a Berlín, en la presa de decisions de direcció… Hi ha alguns mòduls traduïts, però són molt difícils d'aconseguir públicament.

Fagor té un programa de control numèric euskaraz.Fagorrekoek per a manejar màquines, en general diuen que en onze llocs parlen en basc i que no posen l'andròmina en basca.

El segon error és l'actualització. Microsoft Office, etc. Comprenc que hi ha un treball terrible i que cal fer-ho ràpid, comprenc que és car. Ho comprenc, però no ho accepto. Associacions com Librezale estan traduint voluntàriament al basc. Bé, què faran? Que el Govern Basc el lideri! Decidirem entre tots els punts de partida, i a això ens posarem tots. Mentrestant, gràcies a les associacions com Librezale.