La desigualtat de gènere és present en totes les estructures de la nostra societat. És una idea que convé recordar una vegada i una altra, més encara en aquesta setmana en la qual celebrem el Dia Internacional de la Dona. En les següents línies parlarem de la desigualtat de gènere en les relacions laborals en les empreses. El 96% dels permisos de treball per a la cura de la infància els prenen les dones. A més, el 92% de les retallades laborals s'han fet per a les dones a Euskadi. Tot això té greus conseqüències per al futur de les dones.

Un exemple: El cas de cinc treballadors d'Elecnor, a Vitòria-Gasteiz. Quatre d'ells estaven amb jornades reduïdes i al desembre els van posar sobre la taula una difícil oportunitat: Trasllat a Getafe (Madrid) o acomiadament. Encara que van rebre una petita indemnització, van perdre el seu lloc de treball. “No volien que nosaltres treballéssim aquí; es queixaven molt de temps dient que hi havia molts dies de baixa laboral i moltes baixes a llarg termini. Per això ens han llevat d'al mig”, diuen les dones afectades. Són conscients que els seus han estat “acomiadaments que s'han fet d'amagat”, tasca que continuen fent altres persones que no tenen responsabilitats familiars a Vitòria-Gasteiz.

Encara que és un dret reconegut, en la pràctica la conciliació continua sent un obstacle en les relacions laborals. I és gairebé sempre la dona la que ho sofreix. Cal fer un canvi profund en les relacions laborals perquè desaparegui aquesta desigualtat, això significa que cal canviar les polítiques dels governs. Tal com assenyala el missatge d'Emakunde, “la desigualtat no neix per si mateixa, es fa”. Fem igualtat des de petits, en família, a l'escola, en la universitat, en els governs, en les institucions, en els centres de treball, en els mitjans de comunicació, en les agències de publicitat…