El comerç internacional d'armes de guerra ha augmentat un 14% en el període 2011-2015 respecte als cinc anys anteriors, segons ha donat a conèixer l'Institut d'Estocolm d'Estudis per a la Pau Internacional (SIPRI) en el dossier “Trends in International Arms Transfers, 2015”. Un 14% menys sever que, si s'ha de jutjar pel que fa, el lector descobreix que el planeta Terra no està en la vespra d'una pau tranquil·la.
El SIPRI compta amb una base de dades, alimentada des de 1950, que recopila les informacions de grans armes de guerra que venen i compren a tot el món tant els estats com els principals grups no reconeguts com a Estats. El propi Institut reivindica que “aquest gran conjunt d'informació posada a la disposició de qualsevol ajuda a comprendre la influència d'aquests moviments d'armes en la pau, l'estabilitat i els conflictes violents en el món”.
El que està succeint a Orient Mitjà, i el que passarà desgraciadament, es pot entendre també comptabilitzant les despeses militars. La compra d'armes dels països de la regió va pujar un 61%, però entre ells destaca l'Aràbia Saudita, que és la que més armes ha importat a tot el món, només amb la gran Índia enfronti. El 7% de les importacions totals d'armes grans en el món van ser comprades per ell, molt més que per la Xina.
Unió dels Emirats Àrabs és també un país petit, però està molt present en les importacions: el 4,6% de les compres mundials eren seves, gairebé tan grans com les de la gegant Xina. Catar s'ha comprat un 279% més que l'any passat, segons la companyia. Egipte també ha incrementat les seves compres en cinc anys. Per contra, l'Iran ha pogut importar molt poc a causa de l'embargament internacional, encara que això no significa que hagi tingut unes despeses militars baixos, sinó que ha hagut de produir a la seva casa la majoria de les armes que té.
Un dels caps de recerca del SIPRI, Pieter Wezeman, ha afirmat que els Estats àrabs del Golf continuaran comprant armes en grans quantitats en els pròxims anys, a pesar que les seves finances es veuen més ajustades pel baix preu del petroli: van tancar grans contractes en temps del petroli car. La quantitat d'armes que han comprat està directament relacionada amb la promoció de la guerra per part de l'Aràbia Saudita i els seus aliats a Iemen i altres llocs.
Igual que Àfrica i Àsia han augmentat molt les importacions dels grans saquets, la situació a Amèrica és més complicada. els Estats Units ha continuat sent el major importador d'armes del món (com també és el major exportador), però al mateix temps, els de Sud-amèrica han tirat de menys en les seves compres.
Molts països han reduït les seves importacions, però no tots. Veneçuela, sumida en una greu crisi econòmica, ha continuat des de fa cinc anys rebent i pagant des de l'exterior un gran nombre d'armes per la signatura dels seus contractes. Per contra, no sembla que Mèxic vulgui canviar de tendència, que va pujar un 331% les compres d'armes, principalment per la famosa guerra del narcotràfic, i el Brasil: En 2015, ha encarregat un total de 36 avions de combat a Suècia i cinc a França sota la mar.
Juntament amb Orient Mitjà, Àsia és el principal comprador d'armes del món i dins d'ell l'Índia campiona. L'Índia ha comprat tres vegades més de les armes que ha comprat al Pakistan i la Xina, que són els seus veïns. la Xina ha passat de ser un importador a ser un dels grans exportadors. Vietnam és un altre dels exemples més cridaners de la zona: Va augmentar les seves compres un 699% en cinc anys.
Si vis bellum, per a bellum
Europa ha reduït les importacions d'armes a gairebé la meitat de la mitjana en els últims cinc anys, a pesar que diversos països justos estan començant a fer grans encàrrecs, principalment els que limiten amb Rússia, des de la crisi d'Ucraïna.
Entre els europeus, el SIPRI destaca el cas de Grècia: ha reduït la despesa, però ha hagut de continuar comprant i pagant els encàrrecs realitzats l'any 2000, enmig de la pitjor crisi econòmica. Cal no oblidar que té Turquia en el barri i com aquesta va comprar sis submarins, Grècia li va encarregar altres punts a la mateixa venedora, és a dir... a l'Alemanya que vol ofegar-la amb deute extern.
En el nodrit dossier de vuit pàgines del SIPRI, el dels venedors és tan significatiu com la llista de compradors d'armes de guerra. UU., amb una quota de mercat del 29% al 33% del total de vendes en el món. Els millors clients són l'Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs i Turquia. Embeni a 99 països del món i és el principal subministrador d'avions.
En segona posició, Rússia ocupa la quarta part del mercat. Els clients més grans són l'Índia, la Xina i Vietnam. Els russos també han augmentat les seves vendes en un termini de cinc anys, però a partir de 2014 s'han reduït molt, probablement per l'embargament després de la guerra d'Ucraïna.
La tercera exportadora és la mateixa Xina, però amb una quota molt menor, a penes un 6%, encara que gairebé la duplica. Els millors compradors estan a Àsia: el Pakistan, Bangladesh i Myanmar.
França, amb el 5,6% del mercat, se situa en quart lloc. el Marroc, la Xina i Egipte són els millors compradors. Alemanya té el 4,7% del mercat amb els receptors més fidels dels Estats Units, Israel i Grècia. Gran Bretanya fa els millors negocis amb l'Aràbia Saudita, l'Índia i Indonèsia.
En setè lloc se situa Espanya, amb el 3,5% de la quota però amb un increment del 55% de la venda, enfront d'Alemanya i França. Espanya ven armes, principalment a Austràlia, l'Aràbia Saudita i Turquia.
La llista de venedors i compradors en si mateixa facilita molt l'enteniment de la geopolítica mundial. Per exemple, els problemes que tenen Europa i els Estats Units en la crisi siriana per a atreure a Turquia i l'Aràbia Saudita als seus interessos de pacificació. No estava mal el que va dir “el client sempre té raó”.
El SIPRI ha destacat en el seu informe la importància de dos apartats del comerç internacional d'armes. En l'apartat d'avions militars sofisticats per a atacs aeris s'han venut 555 en cinc anys, 209 a Rússia, 175 als Estats Units, 74 a la Xina... En el sector dels drons sense pilot també s'han iniciat les operacions d'import-export, si bé encara són poques en comparació amb els avions.
Els submarins han sofert un gran canvi en els últims anys. els Estats Units i Gran Bretanya només fabriquen submarins nuclears, i aquests no els venen. En els últims cinc anys s'han venut 15 submarins, però en els pròxims cinc anys s'han venut 48. Els cops més forts: Alemanya vendrà 6 a Turquia, 5 a Corea del Sud, 4 a Egipte. França 6 a l'Índia, 5 al Brasil. la Xina 8 Pakistani, 2 Bangladeshi.Voltes i voltes a un altre arma de foc si no hi ha necessitat d'enfurir-se.
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
"Ez gaude prest lauzpabost urte barru datorkigunerako. Arriskua ziztu bizian dator guregana. Aurre egin behar diogu: Ukrainan gertatzen ari dena hemen ere gerta liteke” (...) “Errusia, Txina, baina baita Ipar Korea eta Iran ere, gogor ari dira lanean Ipar... [+]
Zerrenda honetan, 2016az geroztik armagintza programaren batean parte hartu duten enpresak sartu ditu Gasteizkoak taldeak, edo militarrentzako produktu espezifikoak garatu dituztenak (ibilgailuak, pinturak, bateriak…). Hego Euskal Herrian sortuak, edo Hego Euskal... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
Quan llegíem en ARGIA l'article "Nens, policies, micronutrients" ens sentim molt identificats amb el que estem vivint els vitorians en el grup antimilitarista en relació amb la militarització social. Últimament, des de diferents grups i plataformes locals, ens han demanat dades... [+]
Sembla que tot està baix control, que saben com fer-nos creure tot, que mai fem el que nosaltres volem. Com si vivim en un anunci constant, diem “igualtat d'oportunitats”, i pensem que estem dient “igualtat d'oportunitats”, o el PSE diu pluralitat quan es parla de... [+]