Markel Olano ja va avisar en campanya electoral de 2015 de la construcció de la incineradora de Zubieta, i la nova Diputació, integrada per PNB i PSE, s'ha posat immediatament en marxa per a donar compliment a la proposta. El diputat de Medi Ambient, José Ignacio Asensio, ha assenyalat gràficament que “a contrarellotge”.

Abans de la carrera contrarellotge, han organitzat un Blitzkrieg, una guerra de raigs, per a construir el forn que no poden fer des de 2002. Una guerra ràpida per a reorganitzar la gestió dels residus segons el PIGRUG de fa 15 anys, atacant en dos fronts principals: d'una banda, reviure el PIGRUG, i per un altre, desmantellar la gestió alternativa que s'ha estès a Guipúscoa en els últims quatre o cinc anys.

Un pas enrere en la recollida selectiva

El lector no guipuscoà podria pensar: “El PNB i el PSE estan retirant el Porta a Porta en tots els pobles que poden”. És més complex que això, però sempre compleixen amb la regla d'or: reduir almenys un nivell d'obligatorietat –i, per tant, de resultats–.

Als pobles en els quals està implantat el Porta a Porta, a vegades l'alcalde ha tornat a instal·lar contenidors lliures directament, com a Pasaia i Lazkao, sense interrogatoris. En altres ocasions, s'ha organitzat una consulta popular que permetrà als ciutadans triar entre dos sistemes obligatoris, el Porta a Porta o els contenidors controlats amb xips. A mode de resum, equivalent al Tolosano o Mondragón.

Per contra, l'alcalde del PNB de Tolosa, que des del principi comptava amb un sistema de contenidors controlats, ha decidit baixar el nivell i tornar als primers contenidors gairebé incontrolats. De moment, l'únic cas en el qual PNB i EHBildu han aconseguit consensuar el mixt de Porta a Porta és Lezo.

En totes les administracions renovades al maig de 2015 no s'ha detectat un únic canvi que redueixi l'últim rebuig (que justifica els abocadors, la TMB, la incineradora i altres grans infraestructures contaminants), sinó que els canvis sempre augmenten la possibilitat d'afegir les últimes escombraries.

Una altra part de l'ofensiva per a derrocar el model Zero Zabor ha estat assumida per les mancomunitats i el Consorci de Residus de Guipúscoa, castigant amb noves taxes als ajuntaments que més reciclen. Per cada tona que se li lliuri per separat, enguany se li pagarà entre un 44% i un 88% més que l'any passat, mentre que el rebuig final, que complica el tractament i genera problemes, s'encareix molt menys. Per posar un exemple, Hernani haurà de pagar un 39% més d'escombraries al GHK amb el lliurament de 53 quilograms de rebuig per persona i any, molt més que Donostia, que li lliura 274 quilograms d'escombraries barrejades.

Les noves taxes, a més de ser injustes des del punt de vista més elemental de la justícia, encariran molt als ajuntaments el cost d'una bona recollida selectiva. En tota Europa, i molt prop de nosaltres a Catalunya, on es tendeix a castigar l'últim rebuig, les autoritats de Guipúscoa han decidit que a un ajuntament li sortirà més barat lliurar els residus barrejats que recollir-los selectivament i reciclar-los.

En vespres de les eleccions municipals, en la primavera de 2015 el 31% de la població guipuscoana vivia de manera selectiva en municipis que recollien més del 70% dels residus, generant la majoria menys de 80 quilograms de rebuig per persona i any. En aquest sentit, era possible complir amb el que es preveu en el pla presentat al febrer de 2014 pel Diputat de Medi Ambient, Iñaki Errazkin: Reduir l'últim rebuig a Guipúscoa fins a 130.000 tones en 2016, per al seu fàcil tractament en la CMT a la fi de 2015, i emmagatzemar les 70.000 tones de residus inerts resultants –que s'aniran reduint en els pròxims anys– en la pedrera d'Osinbeltz de Zestoa.

Has dit “Terra d'Escombraries Zero”?

Missing. Sembla que ni tan sols cal desmuntar aquell pla sense incineradora. No busquis en cap lloc Guipúscoa, territori Zero Zabor. Un petit forat de quatre anys en la història de Guipúscoa. Com si en aquests anys la ciutadania de Guipúscoa no hagués vist res nou i no ho hagués provat, la DFG ha reprès l'antic PIGRUG que es va redactar en la dècada de 1990.

El passat 18 de desembre el diputat Asensio va presentar en les Juntes Generals de Guipúscoa el seu Pla Estratègic de Gestió 2015-2019, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats de Guipúscoa en aquesta matèria fins a 2045. En el seu interior es troba una planta d'incineració amb capacitat per a cremar 200.000 tones a l'any, que preveu que es cremin 163.500.

Algunes de les crítiques al pla renovat són conegudes des de 2002, perquè qüestionen la incineració: perjudica la salut per la contaminació, augmenta el canvi climàtic, és enemic del reciclatge, és car, endeuta la ciutadania i a les administracions al llarg de tot l'any, les cendres contaminants necessitaran magatzems… Però a més, a l'esforç actual s'han posat en valor dues deficiències especials.

D'una banda, l'augment de la població que justificaria la previsió de residus. Aquesta prognosi preveu a Guipúscoa 30.000 habitants més dels previstos pel grup de recerca Gaindegia. El propi redactor del pla reconeix la clau en la pàgina 100: “… seria una previsió desitjable de població, tenint en compte en els càlculs que un creixement econòmic que sustentés els bastants saldos d'immigració [suficients, en un document que no és més que el castellà] que permetin les pensions del futur i l'estat de benestar...”. Quant a la planificació dels residus, Xabier Garmendia ha planificat el propi creixement demogràfic a Guipúscoa, així com el nombre d'immigrants que s'hauran de portar per a mantenir l'estat de benestar.

Per si no fos prou, la prognosi no ha tingut en compte els avanços reeixits en la recollida selectiva i en la reducció de l'últim rebuig a Guipúscoa durant aquests anys. Des que Usurbil va estrenar la recollida de Porta a Porta, s'ha demostrat que es pot produir una quantitat molt de menor de rebuig en molt poc temps. Segons ha explicat el grup ecologista Eguzki, Guipúscoa genera avui un 30% menys de residus dels previstos per la pròpia Garmendia en 2002.

Per tant, qualsevol dissenyador hauria de preveure la hipòtesi B de portar a curt termini tot el territori a una bona recollida selectiva basada en dades reals. Si s'estengués a tota Guipúscoa (707.000 habitants) el que la població de Mondragón ha generat en 2015 (106,13 kg), es generarien 75.100 tones de rebuig; si s'estenguessin les de Bergara (68,6 kg), es generarien 48.500 tones; i si es limitessin als 50,85 quilos de rebuig d'Antzuola, es generarien 36.000 tones. Menys que les cendres i escoris que la incineradora deixaria després de l'incendi de 163.000 tones. No és d'estranyar que molts veïns de l'Alt Degui es mobilitzin pel pla B que ells ja tenen en marxa quan se'ls ha anunciat un nou abocador.

La incineradora escalfarà la legislatura

El Grup de Recerca Sanitària i Incineració (OEIT) ha ressorgit amb la resurrecció de la incineradora de Zubieta. L'any 2004, nombrosos professionals sanitaris van signar el document denunciant la incineració. També va organitzar un simposi internacional en 2006. Ara han tornat a sortir a la llum pública per a demostrar que és tan dolent per a la salut humana com fa dotze anys cremar els residus en el forn.

Després d'analitzar els treballs de recerca publicats en els últims anys en les revistes científiques, l'OEIT ha ratificat que la incineració augmenta les malalties greus. Els més coneguts i comentats són els càncers, però la varietat de substàncies contaminants en contínua expansió (dioxines i furans, òxid de nitrogen, metalls pesants, aerosols àcids, hidrocarburs aromàtics…) també genera altres malalties greus: hormonals, malformacions congènites i anomalies… que es transmeten de generació en generació.

La contaminació de la incineradora de Zubieta se sumaria, a més, a la de la cementera d'Añorga, que crema residus industrials. Sant Sebastià guanyaria així una altra medalla en aquest històric 2016: la de ser propietària de dues plantes incineradores en un tram de cinc quilòmetres en la seva zona municipal.

Des de 2002, una incineradora gira i gira per sobre dels caps dels guipuscoans, ara a Hondarribia, després en Zestoa… per fi en Zubieta. En la legislatura 2011-15 s'han fet grans passos en el model Zero Zabor, que també ha generat admiració a Europa. Però, al mateix temps, no s'han organitzat infraestructures importants (plantes de compostos, CMT…) que s'han de construir des de l'any 2002 fins a l'actualitat, o bé per negligència o bloqueig polític.

Mancant un debat clar, denunciat pels metges de l'OEIT, la societat rep un gran renou d'imatges i missatges catastrofistes dels principals mitjans de comunicació, com si volguessin encendre a Guipúscoa la situació de “Emergenza rifiuti” que coneixen bé a Itàlia i que, al final, està farta que la ciutadania es rendeixi.

La planta d'incineració marca la legislatura 2015-2019 a Guipúscoa. El forn previst pel lobby de la incineració pot tenir l'última opció. Tindrà davant a molts ciutadans. El Moviment Contra la Incineració, que és el nom que han donat a l'assemblea formada per Coordinadora, Zero Zabor i diverses plataformes, ha mostrat la seva reactivació. La mobilització que es durà a terme en Donostialdea el pròxim 28 de febrer així ho demostra.