Josu, 14 anys: “Tinc el cap regirat. No suporto a la meva família. Per què m'han tocat aquests pares? Els amics són el més important per a mi, però també em critiquen de seguida. No m'agraden els esports dels nois. Estic massa gros? Em sento més a gust amb les noies, però no soc cap d'elles. Seré homosexual? Això diuen els altres, ‘sortir de l'armari, d'una vegada!’.

Es plantegen històries de 27 personatges que viuen situacions diverses en les quals els participants hauran de relacionar-les amb conceptes com a sexisme, identitats de gènere, teoria Queer, heteronorma, amor romàntic, androcentrisme, etc.

Els autors han homenatjat a Bizenta Mogel, una de les primeres escriptores basques, amb el nom del joc: “Mentre estàvem en un altre projecte, trobem uns escrits en Bizenta Mogel. Ell preguntava, “què faig jo amb les plomes d'un altre, fent vida d'escriptor?”, perquè era conscient que aquella activitat no era la que li corresponia a una dona”, explica la responsable del projecte Naiara Arri.

Encara que Mogel ja ho va fer en el segle XIX, és evident que encara avui dia és necessària una reflexió i un debat sobre el gènere i la paritat. Amb aquest objectiu han creat Bizentaren Lumak.

Responent a la falta d'eines

Elhuyar va posar en marxa el projecte davant la falta de material per a treballar el tema de la igualtat amb els joves i en basc. Han estat creant el joc al voltant d'un any, però la idea ja venia d'abans, segons Aizpea Otaegi, coordinadora general d'Elhuyar Aholkularitza: “Necessitàvem suport econòmic per a tirar endavant la idea, i el suport de la Diputació Foral de Guipúscoa va ser un impuls per a això”.

En altres treballs s'ha seleccionat també la metodologia Play&Decideix que s'ha utilitzat anteriorment per a aquest joc: el model es basa a facilitar la reflexió, argumentació i debat sobre temes concrets en grups.

Les històries que se'ns presenten jugant Bizentaren Lumak poden sentir-se pròximes a qualsevol. Per a Otaegi, les històries són “excuses” al cap i a la fi: en general, una eina per a parlar sobre temes que no els oferim un buit en el nostre dia a dia. Els participants han de relacionar les vivències de les targetes d'històries amb els conceptes de les targetes d'informació i poden utilitzar temes de debat per a enriquir la conversa. Per exemple, el Tema 3, El paper dels homes en la igualtat: “És discriminar la trobada i l'organització de dones sense homes. Els homes tenen l'obligació de participar en aquests moviments i polítiques”.

Assumptes que puguin ser objecte de lliurament a llarg termini.

“Les històries estan directament relacionades amb les nostres vides”

Des que es va treure el joc de paraules, Elhuyar ha realitzat diversos assajos en diferents llocs. Un d'ells ha estat realitzat amb alumnes de la Facultat d'Empresarials de Mondragon Unibertsitatea, en el marc del Fòrum per a la Igualtat d'Emakunde.

Els alumnes es van dividir en grups de 6 a 7 persones i en cada grup hi havia un dinamitzador. Aquests també eren alumnes, ja que la presència dels participants en el seu espai natural enriqueix molt el debat, segons Arri: “Amb la presència d'uns facilitadors que venen de fora, en moltes ocasions es corre el risc de repetir el políticament correcte”. Els dinamitzadors treballen amb Elhuyar abans de la sessió, i Arri ens ha explicat que també ells viuen “un procés d'apoderament significatiu”.

Va començar el joc. En els primers minuts es notava una mica de tensió entre els participants, l'ambient era bastant silenciós i els va costar prendre la paraula. Amb el pas del temps, no obstant això, els participants es van anar alliberant, es van anar tranquil·litzant i a poc a poc es va anar estenent el rumor a la sala. En els grups es barrejaven somriures i alguna riallada, però en general el debat va ser pres amb serietat pels alumnes.

Entre els joves es van escoltar frases com “un cosí meu està en un cas similar” o “el que li va passar a un amic”. Després de més d'una hora de conversa, els alumnes van tenir temps per a compartir les seves reflexions i compromisos amb la resta de grups.

Posant nom a les vivències

El joc els va semblar “molt interessant” als joves: “És necessari aclarir conceptes que encara avui molts consideren el feminisme com una discriminació cap als homes i no com una lluita per la paritat”. Tots van subratllar que va ser molt enriquidor posar nom a les experiències viscudes en moltes ocasions i relacionar-les amb els conceptes. Perquè van veure i van aprendre que situacions suposadament casuals i puntuals responen a tota una realitat.

D'altra banda, els dinamitzadors van comentar que molts dels participants compartirien el viscut en el joc amb els altres: “Estic segur que molts comentaran en les quadrilles o en altres espais algunes de les idees i debats que han tret durant el programa”, afirmen. “El joc ens ha permès analitzar i ser crític amb les actituds i comportaments que tenim en el dia a dia”, van afegir els participants.

A l'escola, en grups de temps lliure, en els gaztetxes, en les associacions de pares i mares

Encara que es tracta d'un joc dirigit especialment als joves, la finalitat pública pot ser qualsevol grup major de 14 anys, segons els membres d'Elhuyar. Entre les històries a triar hi ha personatges de diferents edats i situacions, depenent de la naturalesa del grup, el nivell d'elecció i discussió varia: “Les històries estan pensades en els joves, però tots hem estat joves o tenim al nostre voltant als joves, i moltes vegades els passa el mateix als majors. Per tant, el material serveix com a eina per a totes les edats”, explica Otaegi.