M'ha tocat que en la llarga taula hi hagi un munt d'entitats i agents del basc reunits en l'olfacte del futur, i que al final estiguin molt d'acord amb propostes, aportacions, matisos, etc. per a elaborar un text que reculli una anàlisi compartida.

M'ha tocat reivindicar en el famós acte d'una Diputació als euskaltzales homenatjats, un pacte polític i social sobre el basc, i que el màxim mandatari de la institució respongui en el mateix acte solemne a aquests objectius en col·laboració amb els agents socials.

M'ha tocat fer una compareixença en la institució legislativa amb un discurs de llibertat, igualtat i justícia, i recaptar el reconeixement de tots els partits, cadascun amb el seu èmfasi.

M'ha tocat parlar durant aquests mesos amb gairebé tots els agents i institucions responsables de la normalització lingüística sobre el present i el futur del procés en si, i he notat en ells una visió semblant, qüestionada i una disposició total a la col·laboració.

I m'ha tocat treballar com a intermediari per a desactivar algun tipus d'explosiu que pogués explotar en l'àmbit del llenguatge, i he trobat amb gran sorprenc flexibilitat i actituds d'acord inesperades.

En l'època en la qual vaig ser president d'Euskaltzaleen Topagunea (2012-2014) reivindicé amb entusiasme la necessitat d'aprofitar un nou temps polític per a superar la trinxera provocada pel conflicte polític entre els euskaltzales i construir noves col·laboracions, sempre pensant que és imprescindible conjuminar esforços en el treball a favor del basc.

En els últims anys, diferents col·lectius i agents han fet el mateix clam. I diria que en l'opinió pública també s'està imposant el dubte compartit i la tensió davant el salt enfront de l'heterocrítica extrema del passat. A més, els nous estudis sobre actituds apunten al fet que les estratègies orientades a la igualtat lingüística compten amb un reconeixement social superior als dos terços.

Per tant, veig les condicions per a uns certs passos. Pel que respecta a mi , en l'elaboració del pla estratègic de direcció lingüística de la Diputació Foral de Guipúscoa han participat els agents socials i, de cara al futur, els proposarem un procés participatiu en les pròximes setmanes per a identificar conjuntament les palanques d'innovació. Les preguntes principals seran: quina altra cosa hem de fer per a ser més eficients en el món del basc? Com recuperar els ritmes de creixement del passat en el procés de normalització? I en funció de les respostes anirem elaborant el pressupost de la direcció. De fet, la igualtat lingüística és un objectiu polític transformador, d'aquests que milloren la societat. Necessita i mereix una política consensuada, fort, de llarg abast.