Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Grècia no pot parar a un altre milió de fugitius que es dirigeixen a Europa

  • Encara que molts europeus ja es queixen que han acollit a massa immigrants a casa, en 2016 s'adonaran que la crisi dels refugiats no ha fet més que començar. Les estimacions més conservadores arriben enguany un milió més, fonamentalment d'Orient Mitjà. Coincidint amb la crisi econòmica, l'arquitectura política d'Europa es veu amenaçada per l'arribada de persones que han arribat a buscar una forma de vida fugint de l'infern.
2015eko urrian egina da Catholic News Service hedabideak eskainitako argazki hau: Greziako Lesbos uhartera txalupa pneumatikoz beste iheslariekin batera iritsi den neskato siriarrari lehorreratzen laguntzen dio boluntario batek. Kanpaleku sorta batean ari
2015eko urrian egina da Catholic News Service hedabideak eskainitako argazki hau: Greziako Lesbos uhartera txalupa pneumatikoz beste iheslariekin batera iritsi den neskato siriarrari lehorreratzen laguntzen dio boluntario batek. Kanpaleku sorta batean ari dira lanean Greziakoez gain mundu osotik etorritako bolondresak, saiatuz itsasoz datozenei laguntzen, batzuk uretatik ateraz, beste guztiak ahal den moduan aterpetuz. Turkia itsasoz 15 kilometrora dauka Lesbosek.

Europa no està a l'avantguarda de la crisi dels refugiats a nivell mundial, escriu en la revista Foreign Policy Christian Caryl: “Perquè en les cròniques i imatges dels mitjans de comunicació se'ns mostra la gent a través dels camps hongaresos i en vaixells carregats fins al coll a la costa mediterrània, hem cregut que les coses són així. Però la realitat és molt diferent de nivell planetari. Les dades demostren que la majoria de la població desplaçada viu en països pobres que no tenen res a oferir, que no té l'aire de canviar i que en el futur això causarà grans danys”.

Jordània, per exemple, compta amb prop de 700.000 refugiats en els seus campaments de refugiats per a 6,6 milions d'habitants d'un país amb molt poca capacitat econòmica. Carlyl ha recordat un exemple històric que no és tan antic, que el Pakistan va començar a perdre estabilitat en la dècada de 1980 quan van arribar a l'Afganistan milions de fugitius. És a dir, que l'estabilitat política i social de Líban, Turquia, Jordània i la resta dels països no es veurà afectada per les inundacions.

Però als europeus no els preocupa això, no li diguin a Dinamarca o al poble holandès que a Jordània s'està fent més estricte. Els ciutadans europeus senten que els nous immigrants han canviat bastant de vida ja que no són molts en els seus voltants: els han vist de prop en la televisió. Fins ara els basta, diuen... sense adonar-se que venen més ones al porxo.

Ja no hi ha cap paradís a Europa. Dinamarca i Suïssa s'ocuparan de llevar-los joies i diners als refugiats que s'escapoleixin a Suïssa. Alemanya també. Noruega envia de nou als sirians a Rússia. Suècia, Holanda, ni què dir d'Hongria o dels països que van ser comunistes... La humanitat ha hagut de reduir molt entre els ciutadans quan els polítics decideixen coses així de cara als resultats de les eleccions.

En l'intent de prevenir una nova ona a partir de la primavera de 2016, els governs de la Unió Europea multipliquen les seves propostes. Construir més barreres de filferro. Tancament de fronteres. Deportar a la pàtria als supervivents. Enviar més militars a Grècia per a ajudar a vigilar les fronteres. Paga a Turquia perquè mantingui als refugiats més temps en la seva terra.

Turquia, Grècia i Alemanya tenen un protagonisme especial en la gestió de l'ona gegant d'immigrants, segons ha explicat el periodista anglès Paul Mason en la crònica “Europe’s refugee story has hardly begun“ (la història dels refugiats a Europa no ha fet més que començar).

La famosa periodista de la televisió pública Channel 4 creu que Alemanya s'enfronta a decisions difícils: “Si estàs disposat a acceptar un dèficit en els pressupostos de l'Estat per a acollir als que busquen asil, com explicar que als ciutadans que han estat aixafats per les salvatges retallades d'Angela Merkel no tenies diners per a la infraestructura i altres inversions?”.

És cert que la majoria dels desplaçats s'han dirigit a Alemanya, al voltant d'un milió l'any passat. La necessitat d'albergar-los ha canviat la forma de vida de molts pobles i ciutats: llocs d'acolliment, habitatges, alimentació, ensenyament de l'idioma, escolarització de nens, cerca d'ús d'adults… Com a exemple, la televisió francoalemanya ART ha mostrat el 2 de febrer com ho fan al poble de Sasbachwald, amb 700 refugiats en un municipi de 2.400 habitants. El cas de Baigorri, que s'ha popularitzat al nostre país –mig centenar, un gran nombre per als d'aquí–, sembla una mica més que el de Sasbachwald.

Les agressions sexistes en Colònia van aixecar la pols, però és molt més que això, en el segle II. El major moviment de masses que ha conegut a Europa des de la Guerra Mundial ha sacsejat l'economia i la societat alemanya. Els negocis entorn del refugi dels fugitius: els que venen cases probicionales com a contenidors i les companyies de seguretat estan d'enhorabona, adaptant el negoci més rodó de tots els temps.

Política versus gents de cor

L'ona d'immigrants arriba a Europa a través de Turquia, on Turquia es troba sumida en una recessió política global, definida per Paul Mason com a moral implosion. Recep Tayyip Erdogan ha convertit a la regió del Kurdistan en un camp de guerra sense precedents. Dos periodistes de la revista Cumhuriyet estan condemnats a cadena perpètua per haver publicat, després de ser investigat, que les autoritats d'Ankara han subministrat armes a Estat islàmic.

“No és la decisió d'un jutge singular –diu Mason- sinó que és el mateix Erdogan el que ha demanat 30 anys de presó. I Turquia d'Erdogan continua volent entrar a la Unió Europea, continua sent soci de l'OTAN i fins ara ningú des de Brussel·les li ha dit una paraula”.

D'una banda, la Unió Europea, cada vegada més dretana, Turquia, per l'altre, té a Grècia atrapada en el cep. A punt de massacrar-se diplomàticament. Davant la impossibilitat de controlar una riba marina tan bella com complicada, des de Brussel·les se li ha enviat un ultimàtum que si en pocs mesos no aconsegueix que la font procedent de Turquia sigui expulsada del Tractat de Schengen. Ja que s'estan burlant dels grecs, hi ha alguns que han proposat construir un nou reixat per a aïllar a Grècia... Per part de Macedònia, no de la Unió Europea!

L'agulló en una mà i la pastanaga en l'altra, els diplomàtics alemanys han filtrat que Merkel estaria disposada a parar als fugitius a recompensar a Grècia: La cancel·lació del deute grec a canvi de mantenir a 400.000 refugiats presoners en els campaments de Grècia.

Gideon Rachman, del Financial Times , ha confessat amb més detall el pla: “El model podria ser l'II. Campaments construïts després de la Guerra Mundial per a exiliats. (...) Els principals fils de l'acord serien simples. Grècia accepta segellar-ho al capdavant del Nord amb l'ajuda de la Unió Europea, bloquejant així l'arribada de persones al Nord d'Europa. Com a contrapartida, Alemanya accepta perdonar bona part del deute grec i prestar ajuda especial a Grècia perquè pugui gestionar la crisi dels refugiats”.

L'enorme crisi econòmica de 2008, d'aquesta manera, podria fer un nou salt per a Grècia: t'hem destruït l'economia, has desestabilitzat la societat, t'hem negat l'alè, però ara et contractem com a policia d'estrangers.

Fora de la política, afortunadament, queda gent, per a Paul Mason: “En silenci i sense reticències, s'ha produït el major moviment de solidaritat mai vist per sobre de les fronteres per a ajudar als refugiats. Iglesias, ONGs, ajuntaments, serveis socials, més gent que viu al marge de les grans agendes... tots ells estan sortint a les persones, donant menjar, beguda i roba, i tractant que se sentin com a casa”.


ASTEKARIA
2016ko otsailaren 14a
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Migrazioa
Suposada esquerra fent batudes de migrants (i orgullosa) al Regne Unit: 4.000 detinguts en sis mesos
El governant Partit laborista ha mostrat les imatges de les detencions i deportacions de presos i ha dit que aquest mes de gener ha fet "un rècord", amb orgull.

Tecnologia
Amenaça exterior

Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]


Sense papers de Mayotte: Víctimes invisibles del cicló Chido
Portem el terme "necropolítica" del politòleg camerunès Achille Mbenbe. Des del prisma de la mort, mira a la ciutadania i al poder, i ens deixa clar que les vides d'alguns grups de persones són menyspreades, inútils i, per tant, poden desaparèixer tranquil·lament. S'està... [+]

2025-01-29 | Leire Ibar
Ajornat al 7 d'octubre el judici als acusats d'ajudar els migrants a travessar la frontera en Korrika
El judici contra set ciutadans que s'anava a celebrar aquest dimarts en Baiona s'ha ajornat per un període de vuit mesos. La Justícia francesa els acusa d'haver ajudat a 36 migrants a entrar en Ipar Euskal Herria a través del pont de Santiago entre Irun i Hendaia, durant la... [+]

2025-01-27 | ARGIA
Denuncien les polítiques migratòries i demanen la destitució dels imputats en vespres del judici
Al voltant de 2.000 persones s'han reunit el 26 de gener, en la marxa d'Irun a Hendaia, per a denunciar les polítiques migratòries "letals" d'Europa. Durant el pas de la Korrika s'han donat recer als activistes imputats per ajudar a travessar la frontera a diversos migrants. Els... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


La lluita entre Trump i els fiscals demòcrates podria obstaculitzar la deportació dels migrants
John C., estatunidenc. El jutge Coughenoiur ha admès el recurs presentat pels estats de Washington, Arizona, Illinois i Oregon contra el decret de Donald Trump d'expulsió dels fills de migrants no legals nascuts als Estats Units.

Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Estat d'emergència a la frontera amb Mèxic: Trump inicia una cacera contra migrants
Donald Trump ha iniciat el seu discurs d'investidura dient que "la decadència dels Estats Units ha acabat" i que "no hi ha marxa enrere". Entre altres coses, ha promès acabar amb els drets de les persones trans i no binàries, així com amb les polítiques a favor de les energies... [+]

2025-01-17 | Antxeta Irratia
Ja són més de 1.000 les autoinculpacions recollides per la campanya J’accuse
A Irun han realitzat una crida a la recollida de signatures d'autoinculpacions en la plaça Sant Joan el dissabte 18 de gener, de 10.00 a 13.00. Els agents han cridat a participar en la manifestació que començarà el 26 de gener a Irun «de manera massiva» per a denunciar les... [+]

Es reforça el treball del grup Gautxori en la Xarxa d'Acolliment d'Irun
La Xarxa d'Acolliment d'Irun ha realitzat un balanç de 2024. En comparació amb l'any anterior, han passat més migrants per la xarxa, i les recepcions del grup Gautxori s'han multiplicat per quatre.

L'Ararteko creu que l'operació desenvolupada en l'edifici de les Agustines de Martutene es va realitzar per a identificar als interns
El 14 de març de l'any passat es va produir una gran operació policial en l'edifici ocupat dels Agustins de Martutene, de la mà de la Policia Municipal, l'Ertzaintza i la Policia Nacional: Un total de 56 persones van ser tretes de l'edifici i 29 van ser traslladades a la... [+]

2024-12-27 | Leire Ibar
L'èxit de la indústria del xampany es basa en la mà d'obra explotada
El diari The Guardian ha analitzat la situació dels migrants que treballen en la indústria de la champan en Épernay (França). L'estudi revela les condicions precàries i il·legals dels qui treballen en vinyes de marques de xampinyons de luxe.

2024-12-26 | Leire Ibar
Més de 10.500 migrants han mort enguany en l'intent d'arribar a les costes espanyoles
En 2024, més de 30 migrants al dia han mort de mitjana en intentar arribar a les costes de l'Estat espanyol. Caminant Davanteres ha registrat 10.457 morts i ha comptabilitzat 131 vaixells que han desaparegut "sense deixar rastre". Aquesta xifra suposa un 58% més que l'any... [+]

Eguneraketa berriak daude