Si bé encara estem sofrint les conseqüències de la gran crisi financera i econòmica de 2007, alguns ja han començat a parlar de la quarta revolució industrial, impulsada per la situació xinesa i els baixos preus del petroli. La crisi s'ha emportat milions d'ocupacions, altres punts empobrits i uns pocs s'han enriquit moltíssim. La desigualtat és la major que s'ha donat mai en la història: les 62 persones més riques del planeta tenen la mateixa edat que els 3.600 milions més pobres.

Si és cert que ve una altra revolució industrial, i hi ha indicis en aquesta direcció, sabem quines seran les seves víctimes. Els de sempre. Personal i ciutadans. L'Organització Internacional del Treball calcula que des de l'inici de la Gran Recessió en 2007 hi ha 27 milions de persones més en atur i que l'atur continuarà augmentant fins a aconseguir els 200 milions. Davos ha assegurat que dels set milions d'ocupacions que es perdran en el pròxim quinquenni només es recuperaran dos, i que seran, gairebé sempre, pitjors de qualitat.

Sabem que el capitalisme no té ànima i els diners de les empreses no té nacionalitat. Per a sobreviure i continuar acumulant capital, el sistema continuarà tancant empreses, deslocalitzarà unes altres, baixarà salaris, precariza ocupació… A Euskal Herria ja estem veient alguns signes preocupants: El recentment mort AHV, l'empresa ACB en mans d'Arcelor Mittal, tancarà provisionalment per un any i després de manera definitiva. A Àlaba, Aernnova continua amb la seva política de retallada de centenars de llocs de treball. La multinacional TRW també està preparada per a acabar amb centenars de llocs de treball a Navarra. Mentrestant, un munt de petites empreses i subcontractades estan en la mort. Això no és més que una part de les conseqüències de les revolucions industrials capitalistes.