Aquest llibre es va publicar per primera vegada en 1964 i ara, després de 50 anys, tenim l'oportunitat de llegir-lo en basca.

És important aquesta dada inicial, ja que en aquesta mena de llibres d'avui s'utilitzen tècniques per a seduir el color, les grans imatges i els ulls, per a fascinar el sentit de la vista. Aquesta obra de Shel Silverstein no té color, està feta en blanc i negre i la imatge es representa mitjançant dibuixos i traços senzills.

La història d'amor entre un arbre i un nen és el que ens mostra l'Arbre generós: “Hi havia una vegada un arbre… un nen que estimava. I el noi venia tots els dies i recollia les seves fulles per a formar amb elles corones i convertir-se en el rei del bosc. El nen pujava pel seu tronc i es balancejava en les seves branques i menjava les seves pomes”. Com es pot veure en les primeres pàgines del llibre, els protagonistes són l'arbre i el nen, la seva relació és el que ens conta el narrador. Com viuen feliços junts, com es juguen els uns als altres.

El nen, no obstant això, arriba, deixa de visitar l'arbre, de jugar amb ell i només es recorda d'ell quan ho necessita. L'arbre li donarà llavors les seves fruites. Després li donarà branques per a fer una casa; més endavant serà el tronc el que el noi envellit agafi per a navegar… fins que l'arbre no sigui més que un vell tronc. Fins i tot llavors, a l'avi, que amb el pas del temps s'ha convertit en un jove, un home i un ancià, l'amic de l'arbre li acompanyarà.

La història de Silverstein és commovedora, una història com la del Príncep feliç d'Oscar Wilde, en la qual, com en aquell cas, l'amor serà la base de tots els esdeveniments.

A través de converses breus i senzilles; utilitzant frases curtes, l'autor –gràcies a la comunicació entre text i imatge– ens porta a través de la història a admirar el seu amor amb cada sacrifici de l'arbre i a sofrir pel seu dolor. No obstant això, l'ésser humà, sense adonar-se, agafa tot, posant en perill al seu company, a l'arbre, i acostant la seva mort.

Aquesta història pot ser una reflexió sobre el consumisme en la nostra societat, sobre el consumisme que es preveia fa 50 anys. Però, sobretot, és una història sobre l'amor i l'amistat; el Príncep feliç va donar la seva pell d'or i, finalment, els seus ulls per a ajudar als pobres. L'arbre li ho dona tot al seu amic. També un lloc per a descansar al final. Perquè els dos acabin junts com al principi. “No necessito molt ara -va dir el jove-. Només un lloc tranquil on asseure's i descansar. Estic molt cansat. ‘Bé’ – va dir l'arbre, al mateix temps que es posava el més tes possible–. Bé, aquest vell tocón és adequat per a asseure's i descansar. Veuen, Chico, asseu-te i descansa –i això és el que va fer el noi–”.