Per què en política?

La política sempre m'ha interessat. A casa parlàvem molt de política, ara m'he adonat d'això, llavors no tenia consciència d'això. En la Ikastola [Olabide] vaig treballar i vaig lluitar per les reivindicacions dels alumnes. Per exemple, en les ikastoles no teníem dret a la vaga.

Parlant de l'organització interna de Podem en la CAPV, hem de considerar-te membre del sector oficialista?

Què és el sector oficialista? Els que ens presentarem en el congrés del pròxim mes hem estat en l'última campanya electoral. Tots coincidim en els punts clau de Podem. En aquest moment, es tracta d'entendre conjuntament la nostra organització interna. No hi ha sector oficial.

Per tant, en el Congrés no veu dificultats per a mantenir l'homogeneïtat del partit.

Com s'entén també l'homogeneïtat. Per descomptat, Podem no és homogeni. Però crec que tampoc és bo que existeixi una homogeneïtat absoluta. Tampoc vull ser qualificat com a sector oficialista. No els que treballem a Bilbao [el diputat per Bizkaia Eduardo Maura i ell són pròxims en el partit], ni altres candidats que es presentaran a la secretaria general.

Vostè pot ser el secretari general?

No. Perquè no em presento.

Quin tipus d'organització vols en Podem Euskadi?

M'agradaria formar el nostre partit en la línia del que he vist en campanya. A pesar que en els últims tres anys hem necessitat una certa homogeneïtat per a conformar la nostra adreça, en l'últim any s'ha treballat molt en els cercles de pobles i pobles. Per tant, per al meu gust, cal deixar que els grups locals facin el seu treball, això és molt important. Si deixem als membres dels pobles en els seus treballs, organitzant esdeveniments i reunions, els grups funcionen molt bé. Per tant, cal reforçar les nostres bases, entendre que en aquests moments estem construint una organització, no es tracta de repartir per sectors, d'actuar l'un contra l'altre, cal assumir l'heterogeneïtat per a conformar un partit. Podem és molt plural a Euskadi. Hem de fer un treball d'unitat per a deixar enrere els escàndols dels últims mesos [dimissió de l'ex secretari general Roberto Uriarte]. Aviat tornarem a tenir primaris, estem preparant la llista. Cada vegada estem més ben formats. Afortunadament, en tots els territoris tenim regidors i diputats. Alguns d'ells estaran en unes llistes, uns altres en unes altres. És un gran assoliment. Una vegada nomenat secretari general, hem de treballar tots junts de cara a les eleccions basques.

Quines són les vostres prioritats i objectius principals?

El nostre objectiu és guanyar les eleccions al Parlament Basc i formar un nou govern. I per a aconseguir-ho tinc clar que a Euskadi hem de tenir autonomia per a dur a terme el nostre treball polític, i al mateix temps, com a institució de tot l'Estat, hem de mantenir les relacions, no sols amb els òrgans de l'Estat, sinó també amb els d'altres països, en concret amb les altres nacions, tenint en compte les seves especificitats. Amb Podem de l'Estat i amb els quals treballen en aquests territoris s'han materialitzat algunes confluències. De cara a les eleccions d'Euskadi, hem de reforçar una institució que vagi a ser la que imposi al PNB. Hem de seguir el camí que hem pres en les últimes eleccions, treballant la política des d'aquí, sense oblidar que som un partit que està treballant en l'Estat.

Pot EH Bildu ser amic o enemic en aquest nou temps?

Nosaltres no considerem a EH Bildu una força contrària, estem d'acord en moltes coses, sobretot en temes econòmics i socials. Als ajuntaments i en les juntes generals treballem molt alhora, hem vist que podem treballar diversos temes junts. Per descomptat, en matèria de pau i normalització, en el problema de la violència i en la línia independentista tenim opinions diferents. De totes maneres, per a nosaltres és clar, EH Bildu és un partit de canvi, i li tendim la mà per a treballar. Estem disposats a treballar amb tots nosaltres per a millorar la situació econòmica i social, i, sens dubte, el partit més pròxim en aquest sentit és EH Bildu.

Per a ser l'alternativa al PNB, per a formar un nou govern, EH Bildu podria ser la força més votada.

No ho sé. Encara queda molt per fer, és massa aviat per a veure'ns en l'escenari d'aquest nou govern. Les eleccions estan lluny, es necessita més temps per a arribar a una nova situació. Cada partit té dificultats pròpies –nosaltres som nous, EH Bildu està format per quatre partits–. Les forces que integren la coalició han de seguir el seu camí. Encara, és un front de partits, que ha de prendre moltes decisions en el camí de la sobirania. EH Bildu i Podem poden ser companys de viatge si cadascun respecta el camí de l'altre. Nosaltres almenys respectem la seva. En primer lloc, respectem que sigui un partit que defensi la independència d'Euskal Herria, i ells han de respectar que siguem un partit que treballem en tot l'Estat, entenent i assumint que l'Estat espanyol és plurinacional. Per tant, cal respectar-nos mútuament, però no necessàriament per a unir els espais de les dues opcions. Nosaltres estem intentant crear noves transversalitats. En això incloc a Ezker Anitza-IU, Equo, i a tots els partits que treballen pel canvi, perquè anem obrint camí i generant alternatives per a acabar amb l'hegemonia del PNB. Aquest és el camí que volem recórrer per a aconseguir aquest objectiu.

Sou conscients que és molt difícil governar? No teniu vertigen per a caure en la burocràcia?

Sempre tens vertigen, però això és el que cal superar, hem de deixar enrere la por. Hem estat dos anys en política i ara hem de dir alt i clar que volem prendre el poder. Estar en l'oposició i lluitar al carrer està bé, però ara, per exemple, hem d'aspirar a guanyar les eleccions a Euskadi, perquè si no, no es pot aconseguir el canvi.

Quina relació o sintonia tenen amb el PP, el PSE-EE i el PNB?

Només hem tingut relacions formals amb EH Bildu, també amb el PNB, però no gaire. Jo treballo dins del grup municipal Podem-Ahal dugu de Bilbao. Hem de parlar amb els grups d'aquests tres partits per a dur a terme una política més progressista. Ens comportem amb tranquil·litat, a pesar que els del PP continuen sent molt testarruts. Per exemple, aquí està el cas d'Arantza Quiroga. El pp s'ha quedat enrere del que la societat basca està demandant, no té valor per a canviar la seva política. No obstant això, la veritat és que tots, encara que cadascun sigui de manera diferent, inclòs EH Bildu, a Euskadi encara no ens tenen en compte, no ens consideren com un partit creat aquí, com un partit que estarà per a llarg. Molestem especialment al PP, PSOE i PNB. D'acord amb les paraules d'Andoni Ortuzar, el PNB no ens reconeix en el joc polític d'aquí, almenys no del tot.

Parlant de Podem en l'Estat, he escoltat a alguns de vostès que el partit hauria de refundar-se. Entre altres coses, perquè hi haurà un càrrec polític duplicat per part d'alguns dels seus membres. Què opina de tenir un doble càrrec?

No crec que sigui dolent tenir un càrrec doble, no el veig malament, i crec que és bo que aquests companys es relacionin amb la vida interna del partit. Jo prefereixo a unes persones per al treball del partit i altres les veig adequades en les institucions. Al mateix temps, la possessió de dos càrrecs per part d'alguns dels seus membres contribueix al desenvolupament del treball del partit i de les institucions, ja que ha d'existir una connexió entre el partit i les institucions. Per descomptat, no voldria que cap persona ocupés més de dos càrrecs.

I de la refundació de Podem què diu vostè?

Fins ara, el partit que hem format ha estat per a anar a les eleccions i prendre decisions ràpides. Ens hem adonat que això ha estat molt efectiu per a definir ràpidament les línies polítiques. Enguany tenim eleccions autonòmiques en la CAB i fins que això no sigui possible el millor és que el partit segueixi tal com està. Una vegada finalitzat aquest cicle electoral, haurem de treballar molt per països, de la forma de moviment popular, hem d'anar a tenir més formes de partit. A això se'n diu refundar? No ho crec. Nosaltres tenim una manera de treballar en els consells i en els cercles populars, si es treballa bé el partit pot sortir reforçat. És veritat que després de les pròximes eleccions hi haurà un moment d'inflexió, haurem de reforçar les relacions amb diferents moviments, persones i partits polítics. Hem d'enfortir el partit sense deixar enrere el moviment popular.

Prefereixes estar en el Govern d'Espanya o en l'oposició? Com actuarà Podem?

Preferiblement, m'agradaria estar en el govern. I només si fos possible. No crec que les coalicions de govern siguin bones. En aquests moments no hi ha cap partit amb majoria absoluta, però, malgrat ser en minoria en el Govern, Podem ha d'intentar estar en l'Executiu de Patxi López. Per descomptat, en aquest moment la tasca de Podem no és crear un govern, ja que el pp i el PSOE estan per davant de nosaltres, ells han d'intentar-lo primer. El succeït a Catalunya facilita que els que creïn en l'actual model d'Estat s'acostin una mica, que es posin d'acord en alguns punts (pp, PSOE, Ciutadans). Nosaltres no volem el mateix que ells per a arribar a un acord, no són els nostres. No obstant això, el Congrés està molt dividit i podrien repetir-se les eleccions, la por a la repetició és aquí.

Per a evitar-ho complementaries al Govern amb el PSOE?

Això no depèn de mi. Jo no faria aquesta elecció. No és el moment.

S'ha constituït el nou Govern de la Generalitat de Catalunya. Com veu el procés independentista?

El camí del procés és unilateralment el de la desconnexió i el camí unilateral no és bo per a la societat catalana, en la nostra opinió. Entenem que el Govern d'Espanya mai ha ajudat a canalitzar i resoldre el problema. Les postures han estat molt barallades: l'altra ha tancat l'orella a la petició d'una part, han donat l'esquena al que el problema és polític i al que estava succeint a Catalunya a Madrid. Malgrat això, no considerem adequat que els impulsors del procés busquin un escenari contrari a l'altre, és a dir, jugar unilateralment no és una bona manera de dur a terme el procés de desconnexió. El principal partit per a dur a terme el referèndum o el dret a decidir és CDC, el partit de les retallades i la corrupció. Si es vol crear un Estat Català, almenys, que sigui per a reduir les retallades socials.

Podem ha estat la primera força al País Basc, a Catalunya i en el conjunt de Galícia. Quina valoració heu fet d'aquests resultats?

Els resultats han demostrat que la nostra estratègia de funcionament amb els partits locals val, i no sols en aquests països, sinó que els resultats també han demostrat que formem un estat plurinacional. I no sols que el nostre Estat està envellit, sinó que mai ha estat real. Desgraciadament, encara segueixen amb aquest discurs. Hem escoltat a Susana Díaz del PSOE que “Primer és la unitat d'Espanya”. Com es pot difondre un missatge com aquest? Les últimes eleccions han tornat a demostrar la realitat. Pensem que es pot crear un nou projecte d'Estat, sigui comú o no, però el projecte ha de ser com els pobles volen que sigui. Per part nostra, hi ha voluntat de garantir el dret a decidir, l'Estat és plurinacional i es poden recordar diversos punts. Aquesta idea ha aparegut en tot l'Estat, els que han votat a Podem han comprès el missatge. Fa dos anys ningú pensava que uns 5.000.000 de ciutadans votarien a Podem, que és qui defensa el referèndum a Catalunya, i a Podem que és qui defensa aquest referèndum. Ara hi ha una multitud que ho defensa. Això és una de les claus.

Podem de l'Estat perifèric i Podem d'Espanya viuen o defensen l'espanyolitat de la mateixa manera?

Cadascun té les seves pròpies característiques. Segurament, a Catalunya alguns se senten espanyols i altres catalans. A Espanya se sentiran com és normal, però la internacionalitat no ha de ser un obstacle perquè l'Estat sigui plurinacional. Es tracta que cadascun se senti còmode amb la seva nacionalitat, tant en política com en la vida, que respecti a les altres nacionalitats, que ho vegi com a amic i que, si arriba el moment, respecti el projecte de l'altre. És a dir, se sentin o no espanyols, ningú ha d'obstaculitzar el camí dels catalans, sinó que cadascun ha de tendir la seva mà perquè l'altre segueixi el seu camí.

Veus ferm a Pablo Iglesias i Iñigo Errejón pel dret a decidir?

Sí. Jo crec que això és clar en tota l'organització.

Sense Iglesias, és factible avui el projecte de Podem? No és perillosa la forta figura del líder?

Pablo Iglesias té una imatge forta, però a la seva esquena es troba una organització gran i forta. Podem està format per gent plural i diversa, i està format en la seva majoria per gent jove. A pesar que en els mitjans de comunicació apareix la figura del líder potent, és portaveu i Pablo Iglesias té el seu paper en el front. El seu comportament en els mitjans de comunicació és part de la tasca del nostre partit. Però, per exemple, a Bilbao nosaltres prenem les nostres pròpies decisions, nosaltres som els portaveus dels nostres grups.