argia.eus
INPRIMATU
Música
Mantenir-se dempeus, la victòria
Iker Barandiaran @IkerBarandiara 2016ko urtarrilaren 21

Aquest equip d'Elorrio està realitzant una intensa carrera des de principis del segon mil·lenni, i no ha fet mai un pas enrere en la lluita contra els obstacles. El punk-rock és rebel des del principi, amb el nom d'Ihesbide, la referència o lema triats pels membres de la banda. De fet, sempre han reconegut que són joves que sofreixen una situació cruel i cruel d'opressió que pateix Euskal Herria i que, com a aficionats a la música, la utilitzen per a defensar-se i lluitar a la seva manera.

De disc en disc, el grup ha anat consolidant i arrodonint la seva proposta, aconseguint d'alguna manera un toc diferencial, i sumant centenars de seguidors any rere any. Quan un dels membres del grup va ser empresonat, el grup es va trontollar, però amb l'ajuda d'altres cantants van fer el camí per a canviar el nom d'Exiliats a Iheskide. Encara que en aquest treball pesava Oi! i el punk del 77, també eren presents les guitarres rockeres d'Escandinàvia i el rocanrol de rock com l'MCD d'una època. Posteriorment, en el disc ... fins a la victòria, amb el seu company de banda Tronpi de retorn, van sumar als estils esmentats anteriorment l'hard rock i la melancòlica melodia pròpia del punk alemany. En les paraules es va parlar de la revolució, de la presó, del lobby jeltzale, de la vaga de fam, de la dispersió i de l'amor. Perquè una de les característiques principals del grup és que les paraules són correctes, que et deixen fermes i que, com a pocs, no tenen acte-censura, valents. A aquest treball va seguir Borroka darrai, que va posar les seves forces en el punk-rock melòdic, recollint també les pinces d'Oi!, l'hard rock i el punk-rock més enfurit. I allí van reunir amb Nom i sent una cançó gairebé tan marcial com nua, la cançó d'homenatge als perduts pel camí dels republicans irlandesos al seu compatriota i amic Arkaitz Bellón i l'emotiu Orgull fariano cantat a les FARC-EP de Colòmbia, entre altres.

El que tenim a les nostres mans és, no obstant això, perquè no ens han vençut, sempre atents a la situació que vivim a Euskal Herria. A més, com a creadors de música, han fet un pas gegantesc: les cançons tenen un to més vestit, més pesat i ferm; una melancolia ben gestionada i un valor per a mirar cap endavant. El punk-rock és l'eix, a vegades més melòdic, a vegades més rabiós, i de tant en tant m'ha recordat l'elegància del Social Distortion. Hi ha gent d'aquestes que canta entre amics “pel moviment del carrer”, i també hi ha qui s'assembla a l'hard rock. I entre tots destacaria l'impressionant empresonament del no-res i la cançó gegantesca que el cantant d'Anestèsia, Ibon, ha arrodonit encara més.

Garaitu ez gaituztelako

IHESKIDE

Mauka, 2015