Diu que les nostres percepcions de seguretat són equivocades.

Per a poder dir això, he dedicat anys a investigar el tema. He reunit tot en aquest llibre, al cap i a la fi és una versió mastegada de la meva tesi doctoral, traduïda a un llenguatge més comprensible. Parlo de la il·lusió de la seguretat ciutadana, que és el que més em preocupa: quina és la relació que existeix entre la sensació de por de la gent i les taxes de criminalitat? La meva hipòtesi des del principi ha estat que aquesta sensació d'inseguretat no té res a veure amb el nombre de delictes, que és el que s'ha construït.

Vols dir que algú decideix que hem de tenir sensació de por?

Vull dir que en la construcció de la inseguretat participen diferents agents. Sentim por quan nostre entorn social pròxim ens alerta de possibles riscos: “Tanca bé les finestres, últimament hi ha molts robatoris” o “no et passis només de nit, perquè poden haver-hi violacions”. Això provoca sensació de por. A més, hi ha mitjans de comunicació que, sovint, agrupen les cròniques dels delictes en els diferents apartats dels fets, la qual cosa engrandeix el problema. Finalment, com ja he advertit la meva intuïció, hi ha una influència dels partits polítics: des del principi em vaig adonar que la seva influència és major del que es pensava, molt major que la dels mitjans de comunicació.

Com es va adonar d'això?

En 2003 s'aprova la reforma del Codi Penal Espanyol. Va ser especialment dur pel que fa a l'aplicació de la pena. Les reaccions al mateix van ser, sobretot, a través del Dret. No obstant això, no va existir una anàlisi sociològica ni que s'analitzés el context sociopolític en el qual es van produir. Quina va ser la raó d'aquest enduriment. Quina importància van tenir en això els mitjans de comunicació, els partits polítics i les taxes de criminalitat.

Llavors vas tenir l'oportunitat de confirmar la teva tesi.

Així és. Vaig estudiar les taxes de criminalitat i en aquest moment l'Estat espanyol tenia una de les taxes més baixes de la Unió Europea. L'enduriment del Codi Penal no podia ser degut a l'augment del nombre de delictes. Vaig estudiar els mitjans de comunicació i, en concret, els 11.500 títols publicats sobre el tema. Llavors em vaig adonar que calia matisar la influència dels mitjans de comunicació, perquè a vegades es fan les lleis que es deriven dels títols, però en aquest cas es van construir els títols conforme a la legislació.

Per què un partit polític pot generar inseguretat en la ciutadania?

Com dic, en aquesta anàlisi em vaig adonar que els partits polítics s'havien avançat. Va ser una gran sorpresa per a mi. L'any 2000, Zapatero va assumir el lideratge dins del PSOE, en un moment en el qual el partit estava molt feble. En aquest context, va posar en marxa la mateixa estratègia que havia funcionat en altres països. Al Regne Unit, Tony Blair va plantejar com un dels temes prioritaris del Partit laborista el tema de la seguretat ciutadana, demostrant que l'esquerra podia gestionar millor el problema que la dreta. Zapatero va fer una cosa semblant i llavors va començar a posar la seguretat en el centre. En 2003, el pp va fer seu el tema, i el PSOE va deixar el control en mans de la dreta. Es pot resumir en les següents paraules d'Aznar: “Eliminarem la delinqüència dels carrers”.

En aquella època el pp tenia oberts nombrosos fronts.

Sí, estava en una situació molt difícil. El cas Prestige estava en ple apogeu i també l'auge de la massa crítica contra la guerra de l'Iraq. El pp va treure la bandera de la lluita contra la delinqüència i, assumint el lideratge en aquesta matèria, va endurir el Codi Penal en els casos de delinqüència, terrorisme i violència sexual. Des de llavors, l'Estat espanyol té una de les legislacions més dures d'Europa, amb una taxa de delicte baixa i un codi rígid. Pels mateixos delictes passa aquí molt temps en la presó. Els delictes es paguen a un preu molt elevat.

Quin és el panorama actual després d'endurir el Codi Penal per enèsima vegada?

L'última reforma del Codi Penal aprovada recentment en l'Estat espanyol va venir després de la dimissió de l'ex ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Rafael Catalá va agafar el relleu després de cometre un error amb la llei de l'avortament i a poc a poc ens va vendre tot tipus de polítiques d'enduriment i noves sancions. L'últim impuls que li van donar va ser el tema del terrorisme que els resulta tan rendible. Recordem que aquesta reforma va ser proposada pel mateix Gallardón i no va tenir un bon acolliment jurídic. Però l'oportunitat és una oportunitat. Després dels esdeveniments de París, les lleis s'enduriran encara més. Però, en el fons, quina és la relació que existeix entre l'amenaça real i la sensació d'inseguretat? El delicte és una construcció social, fruit d'acords puntuals.