Jo també prendré el preciós lema de la Ibilaldia que s'organitzarà en 2016 a Durango, per a adornar immediatament el cor que tenim aquí. El cim de la COP21 va acabar amb el feroç destí dels països en vies d'asfíxia, que els més forts accepten i signen com a instrument de pressió, alineant objectius pietosos. El futur se'ns presenta ardent d'enveja.
Però sobretot somiem amb un canvi de rumb, que ens aprofitarà el dens potencial dels temps: per què, per exemple, les polítiques sanitàries urgents dels estats no es detindrien a defensar els interessos de les grans empreses contaminants? Tots saben que empassem molècules malignes que provoquen moltes malalties, però els discursos van en sentit invers: en benefici del desenvolupament, no es poden prohibir el dièsel i el plom.
Tal com van fer en el tema del tabac, podem imaginar que es llevaran de les pantalles i dels periòdics les publicitats a favor dels cotxes super-equipats i els productes químics de neteja, així com les úniques reclamacions que veurem ens anunciaran els concerts de Mikel Urdangarin.
En Anarte, un nou any per a tots i totes.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]