El bilbaí Iñigo Calleja estava una mica cansat. En el metre sempre veia escrit ‘Sopelana’, i fa anys que Euskaltzaindia ha acceptat el nom de ‘Sopela’. El seu amic de Sopelana sempre li deia el mateix. Doncs bé, Metre Bilbao ha solucionat la queixa interposada en la pàgina web de l'Observatori. Calleja, ara, ha aplaudit la seva actitud a través de l'aplicació Akuilari.

També ha posat una segona queixa, en la qual diu que ha fet una crítica constructiva. En l'oficina de la companyia d'autobusos PES en la Plaça Amara de Donostia sempre veia la següent nota: “Demana i assegura't de la teva targeta”. Creu que és un error ortogràfic que cal corregir com en el col·legi, sense donar-li més importància, però demana que es llevi la h que no necessita; es treu una foto amb la butxaca i es queixa a través d'Akuilari.

Sense preguntar-nos, ens ha dit que li ha agradat molt la possibilitat de veure les queixes i felicitacions dels uns i els altres, “serveix per a crear comunitat i desperta curiositat sobre com es mouen en altres llocs. Per exemple, m'he adonat que en Baiona es produeixen moltes vulneracions d'idioma, des de Baiona arriben moltes queixes”.

Aquari per a denunciar les vulneracions del llenguatge

Aquest és l'instrument que ha posat en marxa l'Observatori. No és nou, el Telèfon del Basc –la possibilitat de trucar per telèfon o la manera de fer-ho a través de la web– té la mateixa funció. No obstant això, s'ha adaptat a les necessitats actuals, les vulneracions es poden denunciar a través del mòbil que tenim tots els dies. Tal com afirma l'usuari David Cascan, “ara no hi ha excuses per a no presentar queixes”.

La directora de l'Observatori, Garbiñe Petriati, ha assenyalat que, a més d'utilitzar algunes per a denunciar, l'eina pot servir per a conscienciar a altres persones, és a dir, complir amb la missió d'arribar a les persones que tenen les violacions tan naturalitzades, “miri, una cosa així em va ocórrer fa dues setmanes!”. En opinió de Petriati, l'ús d'Akuilari és una pràctica petita, però una actitud de gran valor, ja que “l'objectiu més important està format per petits passos”.

Encara que va partir el passat 24 de novembre, l'Observatori s'ha mostrat satisfet amb el recorregut realitzat fins al moment. S'han realitzat 1.100 descàrregues i s'ha detectat un increment en el nombre de reclamacions.

Asun Ramos: “Vaig rebre la pròxima declaració de la renda en basca”

Asun Ramos Alfaro és de Pamplona/Iruña. Abans de començar a utilitzar l'Aguila va fer dues queixes en el Telèfon del Basc de l'Observatori, fa quatre o cinc anys. És treballador del Govern de Navarra i els havia dit en onze ocasions que volia rebre la declaració de la renda en basca, però no hi havia manera de fer-ho: "Ho vaig intentar pel meu compte i no ho vaig aconseguir. Llavors em vaig adonar que el telèfon existia i el vaig provar. La següent declaració de la renda la vaig rebre en basca”. Ni tan sols es recorda de la segona queixa que va interposar en aquella ocasió.

Ha utilitzat l'aguila dues vegades i està convençut que la utilitzarà més vegades. En comparació amb el Telèfon del Basc, des de novembre ja ha utilitzat el mòbil dues vegades més per a presentar les seves queixes. Senyal que se li ha fet més accessible. Creu que la calor o la indignació passen i al final no el fan. L'aplicació li permet fer-ho en el moment.

La primera queixa l'ha presentat l'Ajuntament de Pamplona/Iruña. El diumenge, quan no hi ha servei, sense adonar-se va cridar al telèfon d'atenció ciutadana i li va sortir un contestador en castellà. Es va enfadar i va protestar. La segona, ha estat per als escrits enviats per diversos partits durant la campanya electoral de les eleccions. Li hem dit que haurà d'esperar a les pròximes eleccions per a veure el resultat. ha rigut, però sap molt bé per què s'ha queixat: “Quan em queixo, tinc dues coses al cap. D'una banda, si hi ha un efecte, com en l'exemple de la declaració de la renda, magnífic. D'altra banda, com en l'exemple de les eleccions, no tindré resultats immediatament, però l'Observatori anirà recopilant informació i després tindrà el seu reflex en algun moment i en algun lloc”.

Per a Ramos, quan el parlant basc és maltractat se sent frustrat i el fet que li queixin li dona un camí a aquest sentiment. “Els de l'Observatori han tingut una idea genial”.

David Cascan: “Pots veure que no ets l'únic en el món”

El de Barakaldo, que agafa el metre de Bilbao quatre vegades al dia, el fa a Vitòria-Gasteiz. Sempre ha escoltat en castellà observacions que no són habituals, encara que se li ha dit que també es fan en bilingüe. L'última vegada que va escoltar l'avís de megafonia en castellà, va decidir posar una queixa. Pel fet que el seu mòbil era massa vell, va utilitzar el de treball per a baixar a Aquila i introduir la queixa. Diu que també es queixarà en el metre, ja que creu que és millor que en un lloc en el qual expressar-se.

Creu que és important fer-ho en el moment: “Si passa el temps i no recordes el dia en què va ocórrer, a quina hora... pots tenir problemes en presentar la queixa”. Diu que li va succeir a ell. En la Policia Municipal va interposar la queixa diversos dies i li van respondre que no podien dir res, perquè no va assenyalar amb exactitud l'hora en la qual va ocórrer. Els Agents de la Policia Municipal podran realitzar un torn fins a les dues del matí i a partir d'aquesta hora un altre torn. En el suburbà es va recordar d'aquest succés i per això es va queixar en el moment de fer-lo. Ens compta el succeït en la Policia Municipal: “Alguna vegada he anomenat i sembla que estem al Congo, no t'entenen... Una vegada vaig demanar que l'altre costat del telèfon fos basc i van començar a burlar-se de mi. Sentia com es deien, “diu que vol parlar en basc!”. Llavors vaig dir: ‘Basta, posaré una queixa’. Ho vaig posar a l'Ajuntament, en l'Observatori i en Elebide. Resposta: que ho intentarien, però que no hi havia bascos. L'Ajuntament actual ha respost amb major concreció, però de moment no s'han produït canvis. “Potser ha de presentar una nova queixa d'aquí a uns anys”, riu.

El que més li ha agradat d'Akuilari és veure quin missatge de queixa o de felicitació està posant la gent a Euskal Herria, “pots veure que no ets l'únic en el món i et dona força”.