Les eleccions espanyoles no arriben tal com es preveia el mes de maig passat, ni per als espanyols ni per als bascos. Quan al juny es van constituir els ajuntaments, l'expulsió del PP es va veure com una opció real. L'experiència d'amplis fronts d'esquerra va encongir l'oportunitat del canvi. Si va ser possible a Madrid i Barcelona, per què no a Espanya?

La dreta sempre aprèn ràpid i a més té molts mitjans. A qui cal alimentar si el PP està en declivi? Una bona opció és Albert Rivera i Ciutadans, que s'enfronten als catalans independentistes amb l'espasa del Cid Campeador. Pensa i fa, aquí està Podem, de dretes. Als grans poders econòmics no els importa tant si és Rajoy o Rivera, ni molt si és Sánchez. Però Iglesias els posa nerviosos. Però ja poc. Si no hi ha grans sorpreses, els resultats de Podem i el PSOE no donaran per a superar a pp i Ciutadans en el Congrés.

Mirant des d'Euskal Herria, amb la set del canvi, hem fet una mica d'esperança: obrir una porta d'una vegada per sempre a la pau, a la LOMCE, a evitar més reformes laborals, a renunciar a noves aventures de guerra, a obrir una porta de negociació a Catalunya…

Doncs no, tot indica que molts d'aquests temes coincidiran amb el mur de pacte del PP i Ciutadans. L'esperança de superar-les és poca, però si no s'aconsegueix la majoria absoluta, pot ser que els vots de la perifèria es tornin decisius.

De cara als resultats d'Euskal Herria, el pp i el PSOE sempre tenen millor collita en les generals d'Espanya que en les d'Euskal Herria, però les enquestes no donen bons resultats. Ni tan sols tendències. El pitjor resultat obtingut en 2011 va ser el dels últims 20 anys, amb un descens del 4,1%. El PSOE va aconseguir 5 escons en Hego Euskal Herria, 4 en la CAB i 1 en la Comunitat Foral de Navarra. El pp en la CAB 3 i UPN-PP 2 a Navarra. El més probable és que es mantingui a Navarra, però en la CAB no és gens clar: El sondeig del CIS dona 2 escons al pp i 1 o 2 al PSE-EE. Tots dos venen en decadència, però no és fàcil imaginar que el cop pugui ser tan gran. Per contra, la majoria de les enquestes coincideixen amb Ciutadans, que a Espanya està en fase d'escuma, que no obtindrà escó.

Euskal Herria és diferent, Ciutadans no, però Podem sí. L'enquesta del CIS preveu cinc escons, quatre en la CAB i un en la Comunitat Foral de Navarra. Si s'aconsegueixen resultats com la dimissió de Roberto Uriarte o la de Roberto Uriarte, serien molt bons. A Navarra, el CIS no veu un diputat per a Geroa Bai (Koldo Martínez), que va ser triat per unanimitat. És molt possible, no obstant això, que aquest escó competeixi amb EH Bildu i Podem.

El PNB i Bildu també s'han vist embolicats en resultats similars als de 2011, segons diverses enquestes. El PNB així ho espera (5 escons), mentre que EH Bildu es quedaria encantada d'aconseguir 6 escons (7 en 2011). Sembla una mica massa, sobretot veient que Podem és aquí.

Sumant sigles o per separat més? Es tracta d'una pregunta que es fa habitualment en política i que en aquesta ocasió haurà de contestar Navarra, ja que Geroa Bai, EH Bildu, Podem i I-E han format una llista conjunta per al Senat. El Govern Basc s'enfronta a UPN i pp, però si es compara amb les dades de les eleccions de maig, les forces de l'Executiu haurien de guanyar amb folgança (canvi 160.352 vots/UPN-PP 105.994). L'experiment hauria estat arrodonit si haguessin anat plegats al Congrés, però Geroa Bai i Podem ja van anunciar des del principi que anaven a anar en solitari. De les grans forces, EH Bildu va ser l'única que va obrir les portes a aquesta possibilitat.

Així va ser en la CAB. La proposta de crear una candidatura d'esquerres conjunta per diverses personalitats no va tirar endavant, però, una vegada més, EH Bildu va mostrar el seu major interès per la proposta. No és d'estranyar, d'una banda, no té fàcil mantenir els resultats obtinguts en 2011 i 2012; per un altre, té la mirada de futur en l'aliança o acumulació de forces d'esquerres, tant per a l'alternativa institucional com per al desenvolupament social i nacional. Els reptes interns, no obstant això, no són febles, ja que passen de l'estructura actual de la coalició de partits a una altra més allunyada. Avui dia, des de la socialdemocràcia fins a l'estricte anticapitalisme, des dels amplis sectors de classe mitjana que viuen còmodament fins als altaveus ben marcats per la crisi. En la nova era que acaba de començar, després d'ETA, no serà fàcil mantenir tot això de manera coherent i unitària.