Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

És possible perrear políticament

  • El reggaetón ha estat envoltat de polèmica des que va arribar als nostres bars. Se l'acusa de ritmes repetitius, de no ser musicalment molt treballat... Una altra denúncia que s'ha pogut escoltar amb força és que el reggaetón és masclista. En qualsevol cas, és masclista el propi estil musical? És el reggaetón comercial l'única manera de fer el reggaetón? Xerrem amb Kattalin Miner del grup transfeminista Medeak, June Fernandez de Pikara Magazine i Chaneka, del grup de reggaetones transfeminista.
Chocolate Remix talde argentinarrak larru-jotzean gizonen plazeretik deszentralizatzeko adibideak ematen ditu “Empújalo” reggaetoi abestian.
Chocolate Remix talde argentinarrak larru-jotzean gizonen plazeretik deszentralizatzeko adibideak ematen ditu “Empújalo” reggaetoi abestian.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El debat es va reprendre a l'agost, amb noves forces, entorn de les festes d'Elgoibar. L'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament va repartir una llista de cançons als hostalers i responsables de txoznas, una llista de música no sexista. Aquesta versió es va conèixer més tard, ja que en un principi diversos mitjans van difondre un altre missatge: Que Elgoibar va prohibir el reggaetón. Per què, evidentment, és un estil musical masclista. Cal aclarir com es va convertir l'acció positiva de l'Ajuntament en un titular sensacionalista, i en aquest camí podríem fer algunes preguntes més freqüents, entre elles, per què es va reparar automàticament en el reggaetón i no en el Rock Radical Basc, que s'escolta molt més en molts ambients festius?

Però com seràs reggaetón i feminista?

El periodista June Fernández va escriure l'article Si no puc perrear no és la meva revolució (Si no puc perrear no és la meva revolució), cansat d'escoltar una vegada i una altra aquesta pregunta. Pel que sembla, va respondre a una preocupació general, ja que ha estat llegida per més de 100.000 persones, publicada en dues revistes mexicanes, ha estat una font de converses... Féndez: “Jo crec que el reggaetón s'ha estès en gran manera perquè en la nostra societat hi ha una necessitat d'alliberar el cos i ballar més tocant-se l'u a l'altre. El reggaetón és escandalós perquè recorda a la sexualitat, però no és més sexista que altres estils. En el tango, per exemple, l'home condueix a la dona, i excepte excepcions, no hi ha possibilitat que les parelles del mateix sexe puguin ballar. El reggaetón, en canvi, es balla en solitari, i cada persona decideix quant s'acosta als altres i com. El perreo és sexista només quan es representa amb rols determinats”.

El grup transfeminista Medeak, creat fa 10 anys, també ha tingut des dels seus inicis l'objectiu de polititzar el desig i el plaer. En aquest sentit, el reggaetón els ha resultat molt útil. Així explica Kattalin Miner: “Ens arriba un munt de missatges que promouen la subjugació de les dones d'una manera més subtil, i jo he agraït l'explícita del reggaetón, precisament perquè demostra cruament el patriarcat. No som ingenus i sabem que representa la violència contra les dones, però també ofereix grans possibilitats per a la paròdia. De fet, nosaltres hem reivindicat el reggaetón en la mesura en què volíem revolucionar el model. Per exemple, quan dues dones es perrean entre si o es canten aquestes lletres, aquesta exaltació de la masculinización, tan present en el reggaetón, es bolca d'arrel”.

Últimament, les coses han canviat molt, segons Miner: “En molt pocs anys el reggaetón s'ha inserit en el que pot ser el nostre espai polític, almenys en el que és festiu. Se li ha llevat el dimoni. Els més joves que nosaltres viuen bastant naturalment aquesta música en el seu context de tabola, així que no sé fins a quin punt s'inverteix. D'altra banda, em sembla molt diferent anar a un bar hegemònic o a una discoteca i ballar allí el reggaetón o perrear entre nosaltres en una de les nostres festes feministes”.

L'ull aliè, lleig...

A Miner li sembla sospitós prestar tanta atenció al masclisme del reggaetón: “Mai he sentit parlar de cançons d'Escorbut o Cicatriu en les quals s'aixeca un soroll semblant, ni d'unes altres que s'hagin format amb cançons de Daddy Yanke. Això és un hipòcrita. És legítim utilitzar el sexisme a favor o en contra d'alguna cosa a Euskal Herria, per exemple, això és el que tots hem cantat en veu alta: ‘voldria trobar una dona dona policia per a estar fotent-la tots els dies, tots els dies’ (‘m'agradaria trobar a una policia per a estar sempre donant-li contínuament’). Aquí és més important que un policia s'enfelloneixi que violi a una dona. Amb això no es fa res, mentre que “dále amb el fuet” (‘tira-li amb la pena’) ens sembla un camí de maltractaments. El galbahe és doble: com és música per a passar-ho bé, i com no té contingut, només veiem sexisme; en la música política, no obstant això, s'accepta sense problemes”.

Segons Fernández, el clàssic és que la societat basca identifiqui amb major facilitat el masclisme dels forans que el seu propi: “Segurament, aquestes mateixes persones que diuen que el reggaetón és masclista em consideraran exagerat si dic que els festivals de música indis són sexistes. Però, preguntem-nos: quantes dones DJ treballen a les sales de música electrònica? Quins models de dones i homes promou l'heavy metall? Quantes dones músiques solen estar en els cartells dels festivals de rock?”.

Quant a les lletres i a la reproducció de rols, Fernández creu que la clau està en la mirada, i que, vivint en una societat patriarcal, és un mal genèric: “Les lletres de reggaetón més conegudes les escriuen els homes heterosexuals, la mirada sempre és masculina i heterosexual. Aquests homes determinen, segons els seus desitjos, com són les dones i què els agrada. El principal obstacle és que la dona no es presenta com a subjecte i parla dels seus desitjos. No obstant això, aquesta qüestió no és una característica del propi reggaetón, és conseqüència del discurs androcèntric, i en la música comercial apareix de manera massiva”.

La lluita de classes no ha desaparegut, s'ha transformat

En tot aquest assumpte hi ha un altre element decisiu: l'origen cultural del reggaetón. Miner: “Diria que no sols és el racisme, sinó que és una qüestió de classe: qui escolta aquesta música i qui la impulsa. Jo he estat en els concerts de Daddy Yankee i altres músics de reggaetón, i allí era jo el ‘altre’ complet. Allí he trobat a gent com no la veig tots els dies, i sospito que el problema del reggaetón no està relacionat amb el rebuig i la ridículización d'aquesta gent. S'han escrit molts articles, que la gent que escolta el reggaetón és més ximple o no té estudis... Però, què és el que passa? Et fa escoltar el reggaetón o la gent de classes inferiors toca aquesta música? Ningú ha investigat sobre el coeficient intel·lectual que té la gent que escolta a Alejandro Sanz o a La seva ta Gar”.

Reggaetoia egiteko hamaika bide

Musika estiloaren alderdi komertzialari buruz jardun gara orain arte, baina, kultur adierazpideak tresna diren heinean, musika mota hori bestelako mezuak zabaltzeko ere baliatzen dute hainbatek. Tartean, Chaneka taldeak. Hiru lagun dira, txiletarrak, eta Frantzian bizi dira aspaldidanik. Taldearen izenak argi uzten du beren ikuspegia, izan ere, “chaneka” hitza irain gisa erabiltzen dute Txileko gazte burgesek, reggaetoia dantzatzen duten neska beltzak mespretxatzeko. 

Taldekideek diote reggaetoi transfeminista egiten dutela, eta orain urtebete heldu zioten musikari, gustuko dutelako perreatzea, eta feminismotik egin nahi zutelako dantza: “Azken batean, jende ez-heterosexual gisa, ohituta gaude mezu masiboak gurera ekarri behar izaten. Masa-musikak ez du sekula gugan pentsatzen, eta beraz, etengabe aritzen gara, eta gustura, esanahiak hackeatzen. Beharrezkoa zaigu, existitzeko, gure tokia aurkitzeko, arnasteko; horregatik ekin genion reggaetoiari. Musika horren balizko karga sexistak ez digu bereziki eragin, ohartu nahi izatera, produkzio ia guztia baita sexista, klasista eta homofoboa. Frantzian bizi garenez, susmagarria iruditzen zaigu juxtu reggaetoia salatzea, sudaca den heinean”. 

Exotizazioari aurre egiteko ere balio die: “Kritika asko egin dizkigute, baita mugimendu feministaren barruan ere, europarrek latinoamerrikarrei ezartzen dieten exotikotasuna hauspotzen ei dugulako gure dantzekin. Baina, kontua da exotizazioa egon badagoela; gertatzen da, eta zerbait egin behar dugu horrekin. Biktimaren papera har genezakeen, edo exotizazioaz gu geu jabetu eta horri buelta eman”. 

Bat datoz denak, reggaetoieko mezu matxistak salatzetik harago, alternatibetan ipini behar dela indarra, mezu ez-sexistak sustatzen dituzten abesti eta taldeak ezagutarazten. Hor dago, besteak beste, Chocolate Remix talde argentinarraren Empújalo (Bultza!) kanta, larru-jotzeak gizonen plazeretik deszentralizatzeko argibideak ematen dituena, edo Torta Golosa txiletarrek abortu-eskubide libre eta doakoaren alde idatzitako doinua, abortatzeko aukera izan dezaten herrialdeko andre guztiek, baita pobreek eta maputxeek ere. Baliabide gutxi behar dituela-eta, estilo ezin aproposagoa da reggaetoia, hik heuk egiteko. 

 


T'interessa pel canal: Musika
2025-03-07 | Iker Barandiaran
Bizirik eta bidean gaudela ospatu

Bidea da helmuga
Kokein
Balaunka, 2024

--------------------------------------------------

Eibarko rock talde beterano hau familia oso desberdinetako lagunek osatu zuten aspaldi eta ia fisurarik gabe hamarkadatan eutsi dio. Izan ditu atsedenak, gorputzak hala eskatu... [+]


Duplak egin du aurtengo Herri Urratseko abestia

Elgarrekin izena du Duplak egin duen aurtengo abestiak eta Senpereko lakuan grabatu zuten bideoklipa. Dantzari, guraso zein umeen artean azaldu ziren Pantxoa eta Peio ere. Bideoklipa laugarrengo saiakeran egin zen. 


Ravel jaio zela 150 urte
Eta zuk, egin duzu inoiz Boleroarekin?

Duela 150 urte, 1875eko martxoaren 7an jaio zen Maurice Ravel musikagile eta konpositorea, Ziburun. Mundu mailan ospetsu dira haren lanak, bereziki Boleroa. Sarri aipatzen da Parisen bizi izan zela, kontserbatorioan ikasi zuela aro berri bateko irakasleekin, munduko txoko... [+]


2025-02-27 | Xalba Ramirez
Zuloa zen irteera

Zuloa
Merina gris
Sonido Muchacho, 2025

-------------------------------------------------------

Euskal Herrian ez da orain arte horrelako musika elektronikorik egin. Esango nuke Merina Grisek historian euskaraz egin den elektronika eta hyperpop diskorik landuena egin... [+]


Gorputz hotsak
“Garrantzitsua da Down sindromedunok oholtzan ikustea”

Gazteagotan baino lotsa handiagoa dauka, baina horrek ez dio saltsa askotan ibiltzeko gogoa kentzen Leire Zabalza Santestebani (Iruñea, 1990). Beste gauza askoren artean,  Motxila 21 musika taldeko kidea da. Nabarmendu du musika gauza asko aldarrikatzeko bide izan... [+]


2025-02-21 | Iker Barandiaran
Vida lliure

Un bon viatge
autoproducció
Braulio, 2024

-----------------------------------------------------

Jo no posaria el nom de Braulio a un grup, i segurament ningú començaria un treball amb una cançó que té una durada de sis minuts. Però a ells els ha tocat i gràcies a... [+]



Hiuzz + Bloñ + Adur
Lete ravero bat Iruñean

Hiuzz + Bloñ + Adur
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Iruñeko Aitzina tabernan (Egun Motelak kolektiboa).

--------------------------------------------

Larunbat goiza Iruñean. Neguko eguzkitan lanera doazen gizon –eta ez gizon– bakarti batzuk... [+]


La Fúria. Manyaga i força
"Si Cascante és Euskal Herria, per què no són jotes la cultura basca?"
Pantalons de pèl de cintura a peu, làtex en braços i vestit i cabells de taronja al vermell. Així ha presentat La Fúria el seu tercer llargmetratge:Ultra. Tot això reflecteix perfectament l'aposta del cantant de rap: donar-ho tot segons els seus criteris.

Anàlisi
Nostàlgia 'sold out'

Les coses no són fàcils de ser, i serà per l'una o l'altra, però últimament he mossegat la llengua més del que cal per dues coses: la cultura del sold out i el FOMO, que potser cal explicar perquè no li ho he dit tantes vegades: la por a no ser part d'una experiència... [+]


2025-02-14 | Iker Barandiaran
La meva llengua materna és el feminisme

Ultra
La Fúria
Baga Biga, 2024

---------------------------------------------------------

La Fúria de CASCANTE saca a la plaça el seu cinquè disc. Des de la manyaga i les entranyes, amb aquests ingredients que són essencials per a ella, ha preparat aquesta alegria,... [+]



Emeadedei + Mahl Kobat
Parlen de nosaltres

EMEADEDEI + MAHL KOBAT QUAN:
2 de febrer.
ON: Gaztetxe de Zuia, en Murgia.

----------------------------------------------------

El 20 de setembre del passat any vam tenir coneixement per primera vegada del col·lectiu musical en el perfil de la xarxa social que acabaven de... [+]



Retarden el judici contra el grup Raimundo El Canastea, acusat d'acusacions més greus
El judici que havia de tenir el dimecres ha estat modificat de data per un recurs presentat en l'últim moment per l'alcalde d'Estella. Ara, al grup se l'acusa també d'incitar " a l'odi" i els seus membres corren el risc de ser condemnats a fins a quatre anys.

Eguneraketa berriak daude