Per si de cas, l'organització internacional Amics de la Terra (Friends of the Earth International, FEI) ha començat advertint que la política no és la que està defensant que els rics s'enfonsin els seus or. Cal ser prudents en temps d'un capitalisme salvatge que no té rivals fonamentals...

Però els números també criden per al FEI: “El nostre món s'enfronta a dues crisis devastadores i estretament lligades entre si: la desigualtat creixent i el canvi climàtic. Ha arribat el moment d'enfrontar-se a tots dos al mateix temps”.

El cim del clima de la COP21 ha arribat a París en un ambient especial, quinze dies després de les matances del 13 de novembre. Però el conjunt de debats en profunditat ja estava ofegat enmig de l'espectacle que els principals mitjans de comunicació van organitzar des de l'estiu.

Els qui amb una mà defensen els models de desenvolupament sense allunyar-se de la línia anterior, amb l'altra, fan estremir als ciutadans i ciutadanes explicant-los, un a un, les catàstrofes que els arriben amb imatges més impactants. Com deia, “tots ens atraparà la catàstrofe abans que acabi el segle, però seguim com si no passés res”.

Enmig del rebombori s'agraeixen els missatges clars, com el que han difós els Amics de la Terra amb el document An Energy Revolution is possible. Les 782 persones més riques del planeta Terra, moltes d'elles líders de les grans multinacionals, acumulen en els seus tresors personals 5,149 bilions de dòlars. Amb aquesta fortuna, el FEI calcula que per a 2030 seria possible proveir al 100% d'energia renovable a molts dels territoris d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Les fades dels 53 més rics del món bastarien per a alimentar el 100% renovable de tota la zona d'Àfrica.

La FEI destaca en el seu informe a alguns dels més rics del món, Wealth escrit per Deborah Hardoon per a Oxfam: Having it all and wanting habiti: Data Summaries 2015 (La riquesa: tenir-ho tot i no obstant això voler més. Resum d'informacions) a partir de dades del treball de recerca.

Així, en les dades de 2014, Bill Gates té 76.000 milions de dòlars en propietat, Carlos Slim i la seva família 72.000 milions, Amancio Ortega 64.000 milions, Warren Bufet 52.800 milions, Larry Ellsion 48.000 milions, etc.

Per a 2030, Àfrica hauria de tenir tota la seva energia renovable 1,501 bilions més en inversions, Llatí Amèrica 1,165 i una gran part d'Àsia (amb menys la Xina, l'Índia i els països àrabs petrolífers) 2,482.

En contrast, els principals poders que tenen a les seves mans l'empitjorament del clima en el món no han mostrat aquest tipus d'intents en les seves preparacions per a la COP21. No fa falta ficar-se molt en la salsa dels graus d'escalfament per a adonar-se que les mesures que els estats rics i les principals corporacions han posat sobre la taula són massa febles a distància.

El 0,00001% de la població mundial

Una transició energètica a nivell mundial serà una cosa complexa i costós. Necessitarà grans inversions. L'anàlisi Energy [R]evolution publicat per Greenpeace en 2015 preveu que si el món en el seu conjunt aconsegueix l'electricitat de fonts renovables per a 2050, només s'estalviarien 42 bilions de dòlars en el consum de petroli. Això demostraria que les inversions gegants que cal fer són rendibles.

Els Amics de la Terra s'han fixat en les necessitats de transició dels països pobres. Han volgut saber quantes inversions especials haurien de fer per a subministrar energia elèctrica a partir de fonts renovables als països en desenvolupament, els menys culpables del canvi climàtic. D'aquí han arribat a calcular la necessitat de 5,148 bilions de dòlars.

Parteixen de les previsions realitzades en l'informe World Energy Outlook (2014) de l'Organització Internacional de l'Energia ENA, seleccionant els països de les seccions Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. És cert que hi ha grans disparitats entre regions, però a mesura que abasten els països més pobres del món ofereixen un mesurador molt adequat.

En tractar-se de càlculs de l'ENA que fomenten el business as usual en benefici dels països rics i les multinacionals, World Energy Outlook preveu demandes d'electricitat que augmentaran a nivell mundial en relació al creixement de la població i de l'activitat econòmica. Segons l'informe, als països pobres del Sud la demanda d'energia augmentarà de manera dràstica en els pròxims anys, encara que continua sent baixa respecte als rics.

Per contra, mentre que l'ENA preveu satisfer les noves demandes a partir de fonts fòssils, els Amics de la Terra calculen que tota l'energia que falten els països pobres es proveeixi de fonts renovables, utilitzant per a això fonts de forma descentralitzada, organitzades sota el control de les societats locals.

Els països en desenvolupament poden obtenir molta energia de la força del sol i del vent, a través de molins de vent i panells fotovoltaics, complementats amb infraestructures d'emmagatzematge. Pel que fa a l'hidràulic, s'ha comptabilitzat l'energia generada per embassaments construïts fora de petites turbines, sense preveure la construcció de noves. En alguns llocs també s'han inclòs en els comptes les potències de la geotèrmia.

L'informe ressalta que és dolorosament injust que 90 grans empreses en el món siguin culpables de dos terços de les emissions que provoquen el canvi climàtic, dels beneficis del qual s'ha enriquit “que el 0,00001% de la població mundial tingui reservada la riquesa que podria solucionar el desastre del clima”.

En 2011, l'International Fòrum of Globalisation va llançar en la mateixa línia l'estudi Outing the Oligarchy (llevant la màscara a l'oligarquia), en el qual marcava nominalment als 50 grans milionaris amb especial responsabilitat en la crisi climàtica.

Els dels Estats Units, els israelians, els russos, els europeus, els xinesos... no coneix als transeünts, excepte a Bill Gates, que ha treballat bé la seva imatge de benefactor. Però Carlos Slim, Lakshmi Mittal, Roman Abramovitch, Bernard Arnault, etc., amb algunes de les seves companyies, escalfen el planeta i despisten a la població amb les seves respectives corporacions de mitjans i espectacles de fons.