Quina és la reunió dels verds sobre la legislatura?
Els Verds hem estat dins del govern d'Alain Rousset del PG. Hem donat suport a la majoria del Govern, fent oposició, sempre positiva. La política del Govern, en general, ha estat insuficient. Ha treballat especialment en l'àmbit de la comunicació, no ha concebut cap iniciativa fonamental, sinó que ha comunicat al màxim el mínim que ha fet. Els ecologistes ens marquem una sèrie d'objectius mediambientals. El Govern ja va anunciar taxes de carbó i mesures climàtiques, però no les ha complert. També hi havia objectius per a millorar les condicions de les empreses, però els beneficis de les empreses no s'han incrementat.
Serà Alain Rousset el president de la nova comarca?
Crec que sí. El president i el Govern de França probablement es mudaran a la dreta, però en la nova regió Rousset seguirà al capdavant perquè la seva política no és d'esquerres, ja que els socialistes voten moltes polítiques a la dreta.
No és una contradicció del seu partit?
En certa manera. És la nostra elecció política, els ecologistes no esperem una altra manera d'influir en el govern. En el passat, els verds vam ser una alternativa als governs. Avui dia no tenim la temptació de governar i no veiem una altra manera de fer política. Volem construir una Europa de pobles i regions, però en la construcció europea, d'una banda, la tensió entre els estats i el desig que els partits majoritaris es vinculin al poder, els ecologistes no hem tingut oportunitat. Els ecologistes no som els únics a l'hora de construir una altra Europa. Aquí, Alain Lammassoure és un exemple d'això. Tanmateix, el jacobinisme dels estats s'ha enfortit per a arribar al poder europeu. Així mateix, en els parlaments de París nostres electes han adquirit massa poder. En les esferes del poder hi ha un problema tremend. Els verds que operen a Europa, per part seva, s'adhereixen més fàcilment a les aspiracions del partit.
Què heu aconseguit els verds donant suport al govern del partit socialista?
Volíem transparència en la governança, que els diners que tenim els electes sigui la regla del treball, és a dir, que si no anem al Consell no guanyem res. Hem aconseguit alguna cosa, perquè no s'havia fet res. Hem duplicat el pressupost de l'economia social i solidària, establint normes especials per a treballar amb els agents locals. Hem proposat una nova planificació climàtica, amb 300 noves mesures, així com la publicació del llibre Prevoir pour agir (Previst emprendre). S'han complert una sèrie de propostes de regeneració energètica de les llars. Hem aconseguit renovar la via entre Kanbo i Garazi, és una gran cosa. El major problema a la comarca és el d'acompanyar a la companyia SNCF, no és fàcil. Volen llevar-los els trens. Les persones que usen el tren tenen problemes. Els trens convencionals locals són els que s'han d'instal·lar en la zona, però encara no ho hem aconseguit.
En què consisteix el projecte del TAV?
Hem estat en conflicte amb Alain Rousset sobre el TAV, nosaltres estem en contra del TAV. El Govern ha presentat diverses mocions a favor del TAV i ha votat a la dreta amb els socialistes, inclosos els comunistes. Els verds no tenim suficient pes a la regió, però gràcies al nostre rebuig aquestes mocions no han estat votades per unanimitat i el projecte no ha anat endavant. La nostra representació és petita –tenim 10 dels 85 escons– però juguem un paper important. No ho sembla, però ho està provocant la nostra política de l'oposició.
L'informe oficial diu que el TAV no és l'adequat, però el projecte avança.
Maleruski. Per a començar, per a què es fan aquestes enquestes, encara que la majoria de la gent es posicioni en contra, si després no es respecten? La majoria de la societat no vol el TAV, però volen implantar-ho. Aquí hi ha un dèficit democràtic. A més de destruir les terres de cultiu, el projecte ja ha provocat dèficits de gran magnitud. A mesura que es va construint l'Europa dels Estats, es van acostant les grans ciutats, no obstant això, s'estan quedant grans buits entre elles, s'està perdent la comunicació entre els pobles més pròxims. Per exemple, si des de Baiona vols anar a una gran ciutat, en el temps és més ràpid anar primer a París i des d'allí a Marsella. Des d'aquí a Marsella és molt difícil. Estem bojos. La centralitat de l'Estat s'està enfortint encara més.
Què opina de la nova regió d'Aquitània, Limousin i Poitou-Charantes?
L'Estat francès s'ha construït en una concentració de protesta contra la reforma. La centralitat s'ha assentat fins ara a París i s'implantarà en el futur a través de noves regions. Aquesta vegada no serà pitjor, però tampoc millor. A través d'aquestes grans regions, París perd una mica de poder i Bordeus guanya, així que això no és descentralitzar. Jo no augmentaria la regió. Una vegada eliminat el departament, les comarques prendran més poder, per això els bascos necessitem la Col·lectivitat Territorial.
El centre de la Costa Basca-Aturri s'ha mostrat en contra de la Mancomunitat única d'Iparralde.
La política d'aquests electes de les grans ciutats és egoista. Volen un centre urbà ràpid i deixar de costat els pobles del món de l'agricultura. No obstant això, haurien de valorar la necessitat del caseriu. Qui conrea les verdures, qui conrea les totals? La societat ha de construir-se amb solidaritat. Aquests veïns haurien d'adonar-se que la societat civil i la majoria dels electes portem temps treballant junts, que estem en aquesta desbandada de tots els partits. L'època dels polítics notables del passat ha acabat.
Veu factible la institució basca?
Els bascos som capaços de posar en planta a la Mancomunitat. Per a la construcció del Col·legi cadascun dels veïns compta amb un vot, i els mecanismes d'elecció s'han col·locat de manera equilibrada. Les bases per a aconseguir la institució basca amb els mitjans que existeixen són sòlides, jo soc optimista.
Quina és l'aportació dels ecologistes en la política d'Iparralde?
Nosaltres no hem votat molt als pobles. La Mancomunitat no ens portarà més representants o poders als ecologistes, però reivindiquem fermament la institució per a Euskal Herria. El procediment de construcció de la institució s'inscriu en la concepció de la nostra política. Els abertzales donen prioritat a la política d'Euskal Herria, mentre que nosaltres estem en l'escala de l'Estat i d'Europa des del punt de vista ecologista. Entre els partits no tenim relacions orgàniques, però estem en les societats col·lectives. Per exemple, aquí tenim Bizi! el moviment no es vincula a cap partit polític, és obert a tots. Aquest tipus de moviments són necessaris. Però nosaltres demanem als moviments socials que mantinguin contactes amb els representants dels partits polítics, perquè els electes estan en les institucions, per a aconseguir, si us plau, les aspiracions dels ciutadans. El mateix en el món dels agricultors. Acaba de ser la fira Lurrama, i els ecologistes també ens hem fet càrrec. El problema és que, a pesar que molta gent està a favor dels ecologistes, aquests no votaran perquè són antisistema. És una elecció, però el sistema segueix endavant sense tenir en compte la seva veu. Aquí tenim un gran problema. Aquest sistema polític no és tan democràtic com volguéssim, d'acord, però moltes persones malèvoles voten a l'extrema dreta, sense cap mena d'implicació en matèria social.
Tenint en compte que la comarca creixerà, com veu l'evolució de l'organització transfronterera Aquitània-Euskadi?
Aquitània-Euskadi ha passat fonamentalment per sobre d'Ipar Euskal Herria. Nosaltres, no obstant això, hem treballat en aquest organisme, ja que no cal deixar cap cadira buida. Si abans la connexió entre Lot i Garona, Dordonya i el Sud era difícil, ara s'inclouen Limousin i Poitou-Charentes, molts ciutadans no saben en quina regió estan. No tenen res a veure amb el País Basc, per això per a mantenir una relació normalitzada amb els governs del Sud és fonamental tenir una Mancomunitat Única d'Euskal Herria. Si fins ara la comarca ha estat massa gran per a fomentar la relació amb Euskadi, ja és més difícil.
EH Bai cridarà a votar al blanc. “Ipar Euskal Herria no té lloc en aquesta gran comarca”, ha dit.
Respecte la seva decisió. No obstant això, no podem deixar d'atendre les decisions que s'adoptin en el Consell, nosaltres estem dins d'això. El govern regional prendrà decisions sobre les nostres necessitats quotidianes. Si no tries als representants, uns altres ocupen el teu escó. La resta d'electes marquen la seva política, l'elecció d'EH Bai és dolorosa d'una d'elles. Els abertzales s'han enfortit. En les últimes eleccions han guanyat molts càrrecs i haurien d'assajar a la comarca.
Potser no veuen normalitat política. Volen donar prioritat al procés de pau.
No obstant això, els ecologistes estem treballant en la vertebració del territori i en el procés de pau que necessita Euskal Herria. Estem treballant junts en moltes coses. A França no es dona això en cap altra part. Per tant, quedar-se fora de la votació d'avui és un diumenge. Nosaltres estem d'acord amb EH Bai en moltes coses. L'era de la lluita armada no ha de quedar així, el conflicte no s'acaba per aixafar i desconèixer. Si es fa així, el rancor es deté, el conflicte es pot reviure en qualsevol moment. En la història dels conflictes mai s'ha fet així. Per a establir la pau després de la guerra, primer cal parlar entre ells per a conèixer a totes les víctimes. Per tant, tots dos Estats han de participar absolutament en un procés que promogui la convivència. Però em queixo d'això, perquè em sembla que els Estats prefereixen continuar en la fugida.
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]