“Sense ser seguidor d'Oskorri, porto a Oskorri a la meva casa”. Són paraules d'Imanol Epelde Etxepare Rap, però potser són moltes les persones euskaldunes –joves i no tan joves– les que poden fer seves. Des del seu naixement en 1972, Oskorri ha estat un dels grups més referencials per a més d'una generació, després d'un total de 3.000 concerts i un llegat d'al voltant de 500 cançons.

A Maite Arroitajauregi Mursego li ve la infància al capdavant quan li parla d'Oskorri, encara que el rastre que ha deixat es nota encara avui: “Les cançons que tan present tinc en la meva memòria –Això és la feblesa o Aita San Migel– tindran alguna influència en mi i en la meva música”. Xabi Ubeda Baxiri, guitarrista de Jupiter Jon, és el primer a aparèixer, al costat de la veu d'Anton Latxa, la portada dels primers discos d'Oskorri. No obstant això, creu que no li han influït musicalment: “El nostre és un altre rotllo: té més a veure amb el punk i altres coses”.

Per què ha decidit Oskorri dissoldre's? Els membres del grup s'han negat a fer declaracions, ja que així ho van acordar abans de començar l'última gira. És possible que es parli amb perspectiva de temps, però és significatiu el que va dir Natxo de Felipe en l'entrevista realitzada en Berria en 2013: “Nosaltres no estem disposats a acabar. La situació està a punt d'acabar amb nosaltres”.

Polítiques i polèmiques

La trajectòria d'Oskorri ha tingut un moment polèmic. Després de conèixer la censura per cantar en basca, van passar a ser anomenats “espanyolistes”. Fins i tot els que es van publicar en la citada entrevista van aixecar polèmica, ja que a Euskal Herria el rostre més conegut del grup va dir que "la frontera entre la crítica ideològica i l'atemptat era molt difusa".

Preguntada per si la política actual condiciona al músic, Ubeda ha explicat que en el grup s'han viscut situacions "bastant surrealistes", com ha ocorregut. Des de l'humor ha relatat que en un dels seus concerts alguns joves van entrar amb una pancarta en la qual denunciaven que "eren tresorers i capitalistes". No obstant això, Epeld creu que avui dia tot es deixa “més obert”: “La reivindicació social s'ha difuminat molt en les lletres i en el creador; la mirada ambigua s'ha imposat en la descripció i denúncia del que som”.

Arroitajauregi ha matisat que hi ha moltes maneres de fer política que es materialitzen en petites decisions: “Mode de publicació de discos, preu, energia transmesa en directe, compromís amb el treball…”. A través d'aquestes petites decisions Mursego dona sentit polític a la seva activitat.

Hi ha alguna transmissió?

A Oskorri se l'ha reconegut una capacitat especial per a recrear la tradició. Segons Arroitajauregi, “els grups de folk-rock estaran estilísticament, però no sé si hi ha un grup que ha unit tan bé la tradició amb la modernitat. Ho he llegit a Ibon Rodriguez i estic completament d'acord: els d'Oskorri van recuperar velles cançons i les van fer intencionadament, donant paraules contemporànies a velles cançons i noves melodies a vells textos”. Encara que no és una activitat habitual, es considera molt interessant el treball de transmissió que es realitza a través de la música de vells textos o cançons.

Epelde veu similituds amb Oskorri en la seva creació: “Oskorri té un disc amb lletres de Bernart Etxepare [Mosen Bernart Etxepare 1545, 1977] i ha fet un gran esforç per portar la tradició als nostres dies. Jo també he treballat en això, amb una diferència: en lloc de basar-me en el folk, basat en el rap i la música electrònica”. En la seva opinió, hi ha qui ha pres el testimoni de “les velles paraules i l'aire reajornant la melodia”, però veu el problema en l'abast. “El que no està en la joventut, com arribar?”.

Ubeda veu que els grups de joves generacions tindran més dificultats per a conciliar edats i públics, tal com han aconseguit algunes de les referències actuals –Benito Lertxundi i Mikel Laboa–. “Però qui sap?”.

“Una mentida terrible”

Natxo de Felipe va afirmar en Berria que “el tema de la cultura basca és una mentida terrible”, en referència a les males condicions que viuen molts creadors bascos. En una línia similar, Arroitajauregi creu que la cultura basca està “embussada”: “No avança; hem d'avançar sense oblidar el que som i cuidant el patrimoni que tenim, i no sé si les institucions estan disposades a això”.

“Hem d'interpretar el món actual des del nostre. És imprescindible obrir les portes mantenint el que som”, diu Epelde. Per a això, creu que cal obrir espais d'experimentació per a investigar. Perquè sense difusió, recerca i transmissió queda “agafi” la creació, especialment en una cultura com la basca.

Amb l'elecció de viure de la creació, Epelde afirma que, malgrat haver fet el millor treball possible, mai serà un creador “tan còmode com un professor”. Considera que el seu afany per crear persones que viuen pensant en el futur és limitat.

Aquesta és el comiat

“Que jo sàpiga, Oskorri ha dit que es van, però no per què. Qui ha acudit a ells per a preguntar-los què ha succeït, per què deixaran els seus 40 anys de carrera?”, s'ha preguntat Epeld. Ha criticat que la creació s'encomana a la voluntat dels individus, encara que caldria “alimentar-la i acaronar-la” perquè la cultura continuï alimentant al poble.

Mursego també pregunta: “Per què no hem estat capaços de mantenir a Oskorri?” Ha explicat que encara que els temps han canviat, han augmentat els llocs per a escoltar música en directe i que en Donostia, per exemple, cada cap de setmana hi ha una dotzena de concerts. No obstant això, ha denunciat que va als concerts, més que a escoltar música, per a dir que van ser allí l'endemà. “Programar a Oskorri és car, no? Potser hauríem de ser més militants. La cultura no és un passatemps, suposa un esforç, ens fa persones, de cada lloc. Si la cultura ens defineix, hauríem de cuidar-la millor”.

Almenys per a Oskorri sembla que ja és tard. La gira de comiat que han realitzat sota el nom d'Hauxe dona despedidia finalitza el pròxim 22 de novembre en l'Arriaga de Bilbao.