Alarma, alarma, alarma, alarma...
Per primera vegada en la història de la civilització, l'home està destruint l'espècie humana. El descobriment del petroli ens va posar dòlars pels ulls, l'esplendor de la indústria de l'acer va portar amb si una gran festa de gas... Hem convertit sistemàticament les possibilitats en amenaces. Fixa't, 200 anys bastants per a derrocar 200 milions d'anys de sensatesa al vàter. Som l'espècie més nociva i tòxica que ha existit sobre la terra. Aquesta és l'arrel de tots els problemes. En tot cas, proclamar una societat digna on la gent viu bastant bé, on hi ha ocupació per a tots, on tots poden curar-se i on els nens tenen l'oportunitat d'oferir una educació rica, és revolucionari. Quan obris la boca, “no podem fer res més”, “hem triat la millor opció entre les dolentes”, et retreuen fatalitats com “aquest és el temps que ens ha tocat”. El triomf del sistema és la inclusió de la no alternativa en les nostres ments. Per contra, si hi ha alternatives, el que falta és la voluntat de posar-les en planta. A aquesta marxa, no obstant això, la desaparició de l'espècie humana arribarà abans que la voluntat dels qui estan omplint i omplint les butxaques.
Jo veig la voluntat d'ocultar la resta de crisi darrere de la cortina de fum de la crisi econòmica.
Percebo dues tendències extremes equivocades. D'una banda, l'interès per estendre la il·lusió que vivim de l'encreuament més confús entre diferents crisis i per un altre, el desig de tapar la selva de tots els problemes amb l'arbre de la crisi econòmica. De fet, cal no oblidar que els mitjans són altaveus. Pugen el volum per a subratllar el que els interessa i baixen per a silenciar el que volen cobrir. A pesar que durant tot el dia la crisi econòmica sembla que pujarà i a baixar, la veritat és que es tracta d'una visió de la crisi econòmica. Quan s'esmenten les crueltats dels bancs? Quan es despulla el sistema financer? Has llegit la teva intenció de sortir del sistema? Hem deixat que tot segueixi com abans després de la brutal crisi de 2008. L'única cosa que cal veure és que en els mercats s'han multiplicat les eines financeres derivades i les operacions d'intercanvi. Això no apareixerà en els mitjans de comunicació, però això no vol dir que no ocorri, que no ocorri, que no se sàpiga. La llibertat comença per pagar les factures, i els grans mitjans de comunicació estan a la mercè de més fortunes.
Hem passat de les factures de llibertat a la llibertat de les factures?
La crisi econòmica no ha estat més que un pretext per a anar un pas més enllà en la caiguda dels drets socials. Avui dia se'ns aplica el neoliberalisme que es va encarnar amb Reagan i Thatcher i es va experimentar i va refinar en el sud del món. La doctrina està inventada i greixada molt abans que ens destruïm en l'almàssera. La teranyina ha estat concebuda, desenvolupada i teixida de forma molt intel·ligent. Fa temps que van comprendre que la violència no sols serveix per a aconseguir el poder de manera permanent, que cal entrar en el cervell de la gent, que cal ficar les idees en la ment, fondre les opinions creatives en el paisatge... Han fet tot el que volen que pensis perquè puguis creure que penses per tu mateix. El neoliberalisme ha gastat fortunes a fabricar idees. Les fortunes obtingudes en la indústria armera i química han estat destinades a les fundacions per a generar idees i difondre-les entre la població en forma de pesticides. Paguen quan cal pagar, premien quan cal fer-ho, no tenen objecció a fitxar i rastrejar a un investigador capdavanter que es considera alternatiu i, sobretot, han convertit el món en un camp de joc invencible. I és que l'èxit dels neoliberals no ve de ser el millor de tots, sinó d'obligar-los a jugar partits en un camp on ells són els millors.
Què ha fet l'esquerra per a fer-li front?
No gaire. No ens hem adonat de l'amenaça fins que vèiem la realitat vermella en el portal, i el que és pitjor, com crèiem que les nostres idees eren molt millors, no les hem defensat. Hem viscut convençuts que bastava tenir raó, creient que la gent apostava pel blat amb palla i blat a l'elecció. Si no defensen la llibertat i la pluralitat, la gent acaba creient que el mercat pot arreglar-lo tot i que la millor solució és la del mercat. Imagina't, quan Thatcher, anunciant polítiques d'austeritat, va cridar “No hi ha una altra alternativa!”, va bloquejar tota la conducta i pensament de l'esquerra amb una frase de quatre paraules. Però darrere d'això està l'estratègia enginyosa, els diners i el treball, no l'esperit sant.
Es poden engrandir les classes socials amb una frase de quatre paraules?
El sistema ha guanyat la batalla de les classes socials a través del desenvolupament de la política d'identitat. Tot està fet perquè els individus es preocupin de la seva identitat personal i oblidin el que podríem construir junts. Ens fan creure que el matrimoni homosexual és només el dels homosexuals, que el tema dels immigrants no és un altre que el dels immigrants, que han d'avortar el dret a l'avortament... La política d'identitat ha frenat terriblement les lluites progressistes. L'estratègia del sistema neoliberal ha estat dividir i esquerdar per la identitat l'oportunitat d'un altre món millor. Per això, com no canviaran les classes? En l'època de la nostra àvia, els diners eren importants, però molt menys del que té avui. Els elements supra-econòmics també impregnaven la classe social. Però avui dia només els diners et posa en el teu lloc.
Pot canviar això l'explosió del sofriment?
La gent té una paciència increïble, està sofrint molt més del que deuria. Per a la revolta, no obstant això, fan falta estructures de trobada, espais d'empatización, i desgraciadament, ens falten punts de trobada eficaces per a reunir la gent que sofreix. Per això a alguns els sembla que l'extrema dreta és l'ungüent que pot alleujar els seus dolors. No s'adonen que la desigualtat augmenta el seu patiment. Perquè en l'arrel de les malalties mentals, suïcidis, alcoholisme, drogoaddicció, delinqüència juvenil, obesitat... hi ha desigualtats socials. El sofriment no és només material, sinó que és marginat i menyspreat en la societat. El fet que el concepte d'escala social sigui tan interioritzat fa un mal enorme a la nostra salut. No poder arribar a dalt, sentir-se desgraciat amb els quals estan més amunt en l'escala, ser contínuament dominat... És una tortura! El nostre és un sistema d'exclusió que recull als millors i relega a la resta. Aquest és el símbol de la mundialització. Així, la quimera és pensar que el sofriment de la gent pot canviar les polítiques.
Els vots poden canviar el món?
Aquí està Tsipras, aquí està Obama, que en uns altres temps va ser una font d'esperança... No dic jo que votar no serveix per a res, seria una invitació per al pitjor. El problema és que els vots estan a la venda. Als Estats Units, per exemple, els rics poden ficar tots els diners que vulguin en campanyes de candidats o en aparells de propaganda, i a més de tenir carn feble, la butxaca branda el cor. La usurpació de la democràcia comença per la compra de vots. Així, els polítics no estan més que per a donar una benedicció a les decisions del mercat, mentre s'estén i es consolida la doctrina que tota decisió del mercat és una bona decisió. És terrible la dictadura del mercat. Reconeix als principals operadors del poder econòmic el dret a tot mentre siguin econòmicament poderosos. Durant 30 anys els lobbies han deixat créixer sense mesura ni control, el 90% dels quals participen en comitès d'experts són gent de grans empreses... No hi ha miracle, reculls la collita de lleis segons la ideologia que sembres. Qui governa? Per a qui? Per a què necessiten les empreses les empreses si no és per a governar des de l'ombra?
El TTIP ve a reforçar això?
Les empreses transnacionals porten 20 anys preparant la jugada i han decidit que ja ha arribat el moment de fer el salt endavant. D'aquesta manera, es prevalen els tribunals privats, es pretén envair la possibilitat de legislar i dissoldre's, obrir processos judicials contra governs que prenguin qualsevol mesura que pugui perjudicar els beneficis de l'empresa. Portaven temps sense vergonya i ara han perdut la dissimulació. No obstant això, la gent no és ximple, ha comprès el que està en joc i s'ha aixecat contra el TTIP. Això és el que les empreses no esperaven. Creien que es tractava d'un assumpte que es pensaria en les oficines, s'acordaria en les oficines i es tancaria en les oficines, i que ningú s'adonaria de res. Ens toca fer el que van fer amb la drácula, treure al vampir a la llum, a veure si es mor així.
Això demostra que la situació pot tornar-se?
A poc a poc i amb molta paciència es pot donar la volta a la pitjor situació. El camí és que cadascun faci el que sap fer el millor que pugui, que s'adoni que en el seu camp s'està fent una cerca similar, que no estem tan lluny com ens volen fer creure. Arribarà el dia en què totes les forces s'uniran. No en va l'opinió de massa equival a les allaus. Amb el pas dels anys, els flocs s'apilen els uns sobre els altres, fins que un floc aparentment semblant a tots els altres provoca una allau. La història de Mohamed Bouazizi demostra que mai se sap quan. Era un venedor de verdures tunisià, completament desconegut. Després de la persecució d'Enegar, el policia li va arrabassar les verdures que tenia al cap. Al no poder portar endavant a la seva família en aquestes condicions, va sortir al carrer i es va fer a si mateix, donant inici a la primavera àrab. Espero que no es necessitin fets tan espantosos per a provocar l'allau, però...
Que la neu no ens cobreixi el futur.
Geopolíticament la Xina tindrà més pes, la futura potència d'Orient Mitjà serà l'Iran, continuarà colpejant brutalment les regions on el canvi climàtic afecta actualment, la mundialització deixarà cada vegada més gent en la cuneta, es construirà una Europa militaritzada plena de muralles... Aquesta és la sortida que donarà el sistema a la crisi dels refugiats. Tots sabem que l'èxode dels refugiats d'aquests mesos és petit comparat amb el que coneixerem. Per això dic que el canvi climàtic separarà radicalment al món, entre els qui podran i no podran salvar el seu darrere. A més, els que puguin salvar el seu darrere estaran condemnats a salvar-se contínuament el seu darrere, sense saber fins quan podran sobreviure. Si no s'arriba immediatament al canvi climàtic per les banyes, tenim festa. En va investigarem les conseqüències si no eliminem les causes.
No obstant això, en la vida d'un mateix hi ha uns deixants que, encara que sepulten neu, no desapareixen.
No em vaig crear polititzat, no em van educar en els eixos polítics, quan era adolescent no li feia ni cas a la política. M'ha polititzat la guerra de Vietnam, el fet que el meu país sigui capaç de cometre tanta massacre. Una vegada convertit en actiu políticament, he conegut gent admirable, he vist que és un gran tresor que dona sentit al que ets en la vida, i, per sort o per desgràcia, sempre he trobat el costat lluitat. Avui dia sé el que és a la meva mà, sé que soc un artesà del coneixement i del coneixement, que la meva responsabilitat és explicar les coses complexes d'una manera senzilla. D'altra banda, soc com tothom, tinc fills, nets... Naixeré en un bon moment, viuré en un bon moment i moriré sense conèixer el pitjor, fent el que podia fer per a evitar el pitjor.
1934, Akron (Ohio, AEB)
Intelektual, idazle eta militante altermundialista. Sorbonan lizentziatua eta Pariseko goi-mailako Gizarte Zientzien eskolan doktoratua Gosearen estrategak izenburuko tesiarekin. Amsterdam Transnational Instituten sorreran partaide, Greenpeaceko administrazio kontseiluko kide ohi, Mundializazioaren Behatokiko lehendakari ohi, ATTACen sortzaile eta ohorezko presidentea da egun. 2012an, beste intelektual eta eragile sozio-politiko batzuekin batera, Roosevelt kolektiboa sortu zuen hondoratze ekonomikoa ekidin eta jendarte hobea sortzeko hamabost proposamen plazaratuz. Le Rapport Lugano, Un autre monde est possible si..., Leur crise, nos solutions eta Les usurpateurs dira bere liburu esanguratsuenak.
Bada egia handiak esateko boza altxa behar ez duen jende bat, energia transmititzeko neurriz kanpo mugitu behar ez duena. Horietarikoa da Susan George, dotorezia anglosaxoiaren eta heziketa frantsesaren arteko koktela. Elkarrizketa bukaturik, alta, siestatik esnatu berri den haurtxo batekin topo egin eta akabo heziketa frantsesa zein dotorezia anglosaxoia: mingaina ateratzea soilik falta izan zaio. Belarritik belarrirako irribarrez abiatu da hitzaldia ematera, haurtxo horrek mundu hobe bat ezagutu dezan.
Metamorfosia ekologiko eta soziala bultzatzen duten alternatiben erakusleiho bat Baionan. Euskal Herria "burujabe, solidario eta iraunkorraren" aldeko ekimena ospatu du Bizi mugimendu ekologistak asteburuan, Lapurdiko hiriburuan. Parte hartze kopuruak antolatzaileek... [+]
2013ko Alternatiba Egunetik hamar urtera, 10.000 pertsona bildu nahi ditu Bizi mugimendu ekologistak bi egunez Baionan. ‘Euskal Herria Burujabe’ topaketak antolatu ditu urriaren 7tik 8ra, lurralde iraunkor, solidario eta burujabe baten aldarrikatzeko.
Independent de Bizi. Moltes de les idees del projecte Recuperant les nostres condicions de vida són criticades en profunditat, però estem disposats a entrevistar-nos amb militants del moviment Bizi.
Segons la traducció d'Elhuyar, el francès vol dir independents, ... [+]
Bizi mugimenduak segitzen du klima aldaketaren deiadarra jotzen eta bi ekimen abiatu ditu aste honetan. Alde batetik, hautetsiendako formakuntza proposatu du, azaro arte luzatuko dena eta, eta bestaldetik 'Txirrindiraultza' prestatua du iganderako Donibane Lohitzunen.
Klima aldaketaren eraginaz eta erabakiak hartzen dituztenak presionatzeko mobilizazio ereduez, etxebizitzaren krisiaz, justizia sozialaz eta etorkizun jasangarri baterako alternatibez ikasteko eta eztabaidatzeko kanpalekua antolatu dute Alda eta Bizi! kolektiboek.