Aquest llibre no necessita presentació. Si hi ha un clàssic de la literatura infantil, aquesta és la famosa novel·la que parteix de la història que Lewis Carroll va comptar en un passeig pel riu Tàmesi. Ha passat just un segle i mig des d'aquell passeig en el qual la història que va contar aquesta tarda de 150 anys es va convertir en un llibre i es va publicar en lloc de les imatges del seu autor amb les meravelloses il·lustracions de John Tenniel; completant el que Alicia diu en el primer paràgraf del llibre (Per a què serveix un llibre si no té imatges i entrevistes?).
Aquestes aventures d'Alicia ja s'han publicat anteriorment en basca, just abans de l'edició de 1989 de la casa Pamiela i del propi traductor actual. Però ara, amb motiu del 150 aniversari, i a pesar que no és molt habitual entre nosaltres, Manu López ha decidit refer la traducció i ha realitzat una traducció adaptada als joves i al basc actual, i això el podem notar des del propi títol del llibre: l'anterior Alicia ja és Alizia. Però és un canvi que va més enllà dels noms, és un text que corre més fàcilment, més pròxim en el llenguatge, menys lligat a l'estructura original, i això ajuda, sens dubte, a la lectura. Transformant la versió en versió basca, integrant elements de la nostra tradició en aquesta tradició tan anglesa com els versos del Conill Blanc: “Ets un encant, maco i jove, / el meu cor no l'estima perquè tu ho ets. No dubto de casar-me amb vostè, però no sé nedar, ai!”. O la curiosa versió d'Hator Hator: “Veuen, veuen; a menjar pomeres / cucs dolços! (…) Per a celebrar la nostra nit / al costat del mussol i el mussol…”.
Les aventures d'Alicia, una de les primeres obres de la literatura infantil, es basen en el nonsense, el contrasentit, el joc, l'aventura i el disbarat. Entreteniment, text per al gaudi del lector (en l'original de l'oient). “– Què saps sobre aquest tema? – va preguntar el Rei a Alicia. / – Res-va respondre Alicia. -Res? -va replicar el Rei. -Res d'això-va dir Alicia. / –Això és molt important– va dir el Rei (…) / – La vostra Majestat vol dir insignificant (…)”.
I les imatges també contribueixen a aquest gaudi, més encara en aquesta cuidada edició de la casa Pamiela, publicant en color molts dels originals gravats i il·lustracions.
Hi ha moltes raons per a acostar-nos a aquesta nova versió d'Alicia, que és un clàssic, un referent, un joc bonic… però, la veritable raó està en el llibre, perquè continua atrapant al lector, que ens oferirà un moment únic per a gaudir.
Lewis Carroll
Ilustrazioak: John Tenniel
Itzulpena: Manu López Gaseni
Pamiela, 2015
141 orrialde
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
------------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]
Xabier Badiola
Gaztelupeko Hotsak, 2023
-------------------------------------------------
Vegem. La “música actual” es diu música a tot allò que tingui una caixa de ritmes electrònica, i, clar, així no es pot. En aquestes línies hem intentat demostrar que les... [+]