Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

CUP, amildegiaren ertzean

Antonio Baños CUPeko diputatua Artur Mas jarduneko lehendakariari zuzenduz Kataluniako Legebiltzarrean.
Antonio Baños CUPeko diputatua Artur Mas jarduneko lehendakariari zuzenduz Kataluniako Legebiltzarrean.

KOHERENTZIA, pragmatismoa eta erratzeko eskubidearen erpinen artean dabil CUP egunotan, bere ohiko udal esparruetatik askoz harago, Artur Mas eta Generalitateko lehendakaritzaren zurrunbiloan barrena, gero eta indartsuago, gero eta estuago. Ia hilabete eta erdi joan da Kataluniako hauteskundeak egin zirenetik eta bi eskas geratzen dira hauteskunde berriak deitzeko epe amaierarako, urtarrilaren 10erako JxSí eta CUPen arteko akordiorik ez bada hauteskunde berriak egingo baitira, inongo independentistak nahi ez duen egoera.

Inork inoiz hain urruti iritsiko zela irudikatuko ez zuen CDC dago hari muturraren beste aldean. Gaitza dirudi orain prozesuan atzera egitea, baina oraindik ez da jokaldiaren alde gogorrena hasi, beraz, dena gerta liteke. CDCn ez da falta hori nahiko lukeen sektorerik, Mas urrutiegi joan dela iritziz, jira noiz gauza daitekeen zain. Ondo letorkioke, beraz, Mas ez hautatzea eta honek hauteskunde berriak deitzea. Kontua da CDCren indar harremanak nola dauden, eta CUPen erabakiak nola lagundu dezakeen sektore independentistena prozesuarekin aurrera jarraitzera.

Bide horretan oraingoz CUPek asmatu du, astelehenean Kataluniako Parlamentua adierazpen independentista eta desobedientziaren bidean jarriz, printzipioz aurreikusi gabe zegoena. JxSí lehen unetik adierazpenetatik harago eramatea bilatu du eta prozesuan aurrera egiteko tresna garrantzitsuena konfrontazio demokratikoa izatea behartu du, Madrilekiko tentsiotik eta honen jarrera ez demokratikotik independentzia elikatuko delakoan. Errealista oso, alde bakarreko independentzia aldarrikapenak (DIU) oraindik lekurik ez duela adieraztea bezain errealista. Independentismoaren barruko indar harremanak kontuan hartuta –335.000 boto CUPek eta 1.600.000 JxSík–, apustu ausarta, baina ondo atera zaiona.

EZ DAGO hain argi bigarren apustua nola aterako zaion, batez ere Mas ez hautatzearena muturrera eramaten badu. CDC bere horretan mantenduko balitz, badirudi logikoena Mas hautatzea litzatekeela, Mas Generalitateko lehendakaria izatea –ez ahaztu, bakarrik 18 hilabeterako– hauteskunde berriak deitzea baino kalte txikiagoa litzatekeelako. Egoera horretarako, hala ere, ia bi hilabete falta dira oraindik, eta CUPek aurretik presio itzelak jasan beharko ditu, eta bitxia bada ere, oraingoan Madrildik baino katalan independentismoaren aldetik. ANCk iragarri du jada, CUP eta JxSí akordioetara iristen ez badira, mobilizazioak iragarriko dituela bi aldeak presionatzeko. Ez da gaitza irudikatzen presio handiena CUPek jasoko lukeela.

CUP ez da txantxetan ibiltzen eta koherentzia bere ikur nagusietakotzat jotzen du. Hirukoteak arrakasta izan arren, adibidez, Isabel Vallet, Quim Arrufat eta David Fernandez parlamentari ohiak ordezkatu egin ditu. Kontua, azken finean, zera da: ea Masen gaia presio estrategia gisa erabiltzen ari den edo amaieraraino eramango duen. Hemen amaieraraino eramatearen kontraesanak: independentismoaren barne egoeran ez duela hainbeste behartzeko indar harremanik; zilegitasun demokratikoa –345 / 1.600–; independentziaren ikuspegi interklasista ahultzea; prozesua ez pertsonalizatzea dio, baina ez ote da CUP bera ere Masengan horrenbeste zentratuz prozesua pertsonalizatzen ari? Masen auzi hau presio estrategia gisa erabiltzen ari bada, akaso lortu du lortu beharrekoa, eta ordua ote da pragmatismoari bide emateko?

Baina gerta liteke horretan ere asmatzea, azkenean CDCk amore ematea eta Mas fase honetan sakrifikatzea. Konfrontazio demokratikorako CDCk duen borondatearen egiazko termometroa litzateke CUPen presio hau, baina akaso arriskutsuegia prozesurako. CDCren siglak dagoeneko iragana dira ia eta jadanik alderdia bera aurpegi aldaketa prestatzen ari da. Lehen urrats gisa, Espainiako hauteskunde orokorretarako Demokrazia eta Askatasuna hautagaitza aurkeztuko duela iragarri du La Vanguardiak. Eta, besteren artean, CDC  Neus Monté Generalitateko jarduneko lehendakariordea ere prestatzen ari omen da lehen lerroetan jartzeko.

Ausartak koldarrak baino gehiago erratzen dira, baina mundua haiek aldatzen dute; hilerriak ausartez beteak direla ere egia da. Non ote zuhurtziaren oreka? Laster ikusiko dugu. Edo ez.


T'interessa pel canal: Katalunia independentziarantz
2024-08-08 | ARGIA
Puigdemont torna a Catalunya després de set anys i torna a desaparèixer
Carles Puigdemont ha tornat de l'exili a Catalunya després de set anys. Abans d'assistir a la sessió d'investidura de Salvador Illa, ha pronunciat un breu discurs davant milers de persones en l'Arc del Triomf de Barcelona. La Policia té una ordre d'arrest contra Puigdemont, però... [+]

Jesús Rodríguez. Caso Tsunami Democràtic
-Per què, llavors, tot l'assumpte es va ensorrar tres anys després de cometre l'error?
Després de vuit mesos d'exili, Rodríguez torna a casa i a la redacció de Ràdio (Gramanet del Besós, Barcelona, 1974). Sense que ningú li ho esperés, el 8 de juliol, a la una de la tarda, es va bolcar per complet el cas contra ell i altres onze imputats. Es va arxivar... [+]

Tornen a Catalunya els exiliats del cas Tsunami
El divendres al matí se celebrarà un acte polític conjunt a Girona, en el marc dels Països Catalans. Carles Puigdemont no podrà tornar.

El Tribunal Suprem també arxiva el cas de tsunami
La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional ha afirmat aquest dilluns a la nit que cal anul·lar els tres últims anys de recerca del cas judicial de tsunami per la seva "prolongació il·legal". Una vegada que aquesta decisió es va convertir en definitiva, Carles Puigdemont i... [+]

2024-06-12 | David Bou
Erbeste debekatua

Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]


"No tindrem una causa justa; aquest guió ja estava escrit"
La recent Llei d'Amnistia aprovada pel Govern d'Espanya no deixarà en pau a tots els catalans condemnats. Alguns segueixen en l'exili i continuaran esperant fins quan. Però altres s'han anat recentment, quan suposadament estava a punt d'acabar el “conflicte”, quan els partits... [+]

Per la causa en l'exili
AVANÇ | “A mesura que es va consolidant la Llei d'Amnistia, s'ha reforçat encara més l'acusació terrorista”
Pocs dies abans que el Congrés dels Diputats espanyol aprovés l'esperada Llei d'Amnistia, ARGIA ha entrevistat dos imputats de l'assumpte Tsunami Democratic que quedaran fora de l'aplicació de la Llei d'Amnistia a Suïssa, a Ginebra, que estan en l'exili. La següent part del... [+]

2024-05-30 | ARGIA
La Llei d'Amnistia tira endavant en el Congrés espanyol
La Llei d'Amnistia ha estat aprovada sense sorpreses i per majoria absoluta en el Congrés espanyol, entre aplaudiments. El debat ha estat curt, però tibant, i s'han escoltat insults. 177 vots a favor i 172 en contra.

Acord Junts-PSOE
Llei d'amnistia i nova taula negociadora a canvi d'acord de legislatura
Mitjançant l'acord, Junts i el PSOE pretenen obrir una nova etapa que canalitzi el conflicte històric de Catalunya. Per a això, han creat una taula de negociació entre totes dues forces i han acordat un mecanisme de mediació per a seguir els seus continguts i acords.

ARGIA i altres mitjans de comunicació han donat suport a 'la Directa': "El periodisme no és terrorisme"
La Directe denúncia la imputació del periodista Jesús Rodríguez com “un atac al dret a la informació”. Han publicat un manifest de solidaritat amb Rodríguez, signat per desenes de mitjans i institucions, entre ells ARGIA.

Un periodista de La Direct és també imputat per "terrorisme" en el cas del Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional d'Espanya ha acusat de “delicte de terrorisme” al redactor de La Direct, Jesús Rodríguez, i altres onze persones, entre elles Carles Puigdemont, ex president, i Marta Rovira, secretària general d'ERC, per protestes contra la sentència de 2019. El... [+]

L'Audiència Nacional imputa a Puigdemont i Rovira pel Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional d'Espanya investiga l'existència d'un delicte de “terrorisme” en les protestes de tardor de 2019. Mentrestant, representants del PSOE i de JxC estan reunits a Brussel·les.

L'indult de Jordi és bo i l'exconseller Miquel Buch és condemnat a quatre anys
Aquest dijous s'han conegut les dues sentències. En un, el Tribunal Suprem ha declarat vàlids els indults de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. En l'altre, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys i mig de presó a l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel... [+]

Ponsati no acudeix a la seva cita en el Tribunal Suprem
El jutge havia de notificar a l'exconseller català relacionat amb l'assumpte Proces l'acord d'enjudiciament per delicte de desobediència. Ponsa argumenta que el dilluns no ha pogut aparèixer perquè té treball en el Parlament Europeu.

Eguneraketa berriak daude