Cada vegada són més freqüents els llocs batejats amb noms com co-working, laboratori creatiu, hub, etc. Moltes d'elles tenen vocació de desenvolupar projectes de retorn creatiu, però moltes vegades s'uneixen a altres paraules menys boniques: start-ups, emprenedoria, mecenatge, institucionalització, verticalitat…
No obstant això, un gran grup de creadors de Pamplona s'ha referit a la manera de fer més habitual en els moviments populars que en les empreses per a donar resposta a les seves necessitats: la de l'organització i l'autogestió. Fruit d'això és el projecte Jazar, espai de creació, que amb dos anys de treball han desenvolupat en l'edifici que va ser la ikastola Jaso.
“Des de fa temps s'intuïa a Pamplona la necessitat d'un espai on els artistes i creadors puguin treballar, la falta d'un espai físic”. Així ho reconeix Xabier Urroz Zabalza, un dels més actius de Jazar. El projecte que completaria aquest buit no va venir, no obstant això, de la mà dels macroplans institucionals. La idea que va tenir un company que passava tots els dies al costat de la qual va ser la ikastola Jaso del barri d'Etxabakoitz: per què no donarem ús a aquest espai abandonat?
Es va reunir sense pensar-ho dues vegades amb l'associació de pares que posseïa l'edifici. Va explicar la seva idea original, la va convèncer i va aconseguir arribar a un acord de lloguer barat a canvi d'utilitzar l'edifici durant dos anys. Va ser llavors quan va començar a donar a conèixer l'oportunitat a centenars d'artistes i autors de Pamplona i el seu entorn.
Urroz recorda amb emoció aquest inici: “En obrir-nos boca a boca, comencem a venir molt a les reunions setmanals, encara que no teníem molt clar què trobaríem. Hi havia un projecte d'habitatge al cap, però al final, i després de moltes reunions, decidim convertir-lo en un lloc per als creadors i per a la creativitat”.
Aquestes primeres reunions van servir per a començar a posar en ordre un edifici que durant 13 anys estava acumulant bastant pols. “Identifiquem les necessitats dels allí presents i a poc a poc vam anar preparant els espais per a donar resposta a això”. Per tot això, diu que els membres de l'AMPA estan satisfets amb ells. “També hem estat un motiu per a relaxar-nos. Un edifici abandonat té riscos i ara saben que nosaltres el cuidarem bé”.
Aquests primers passos van anar definint a poc a poc el que avui és el model d'organització dels Jazar. Quant a l'organització de l'espai, les dues plantes baixes són un espai comú d'ús comú. Entre elles es troben el menjador que han preparat en auzolan i des de zero, el parc de skate de la grandària d'una gran plaça, les sales d'assaig, el gimnàs amb un racó d'escalada, l'escenari, la cuina, la biblioteca, l'horta… També, més o menys, les sales de treball que utilitzen la majoria: taller d'estampació i serigrafia, taller de bricolatge, estudi fotogràfic…
Per a poder fer ús d'aquests recursos, és necessari fer-se soci de Jazar, abonant una quota mensual de 25 euros. Segons Ioar Cabodevilla, que al costat d'Urroz i altres dos membres ha creat l'estudi d'arquitectura de Jazar, aquesta decisió ha estat favorable: “D'aquesta manera aconseguim que totes les persones que utilitzen els tallers participin en les assemblees i creguem en el projecte, siguin més responsables”. No obstant això, a un gran nombre de col·lectius aliens a Jazar se'ls permet utilitzar amb freqüència tot el que necessita.
Els espais comuns disposen de recursos suficients per a fer treballs periòdics, però també existeix la possibilitat de llogar un espai propi i desenvolupar el projecte allí. Per a això, s'han habilitat unes aules d'entre 30 i 60 metres quadrats, que alberguen el segon, tercer i quart pis de l'edifici. Els més petits paguen 50 euros al mes, mentre que els més petits paguen 100 euros al mes. Amb aquests diners es cobreixen el lloguer de l'edifici i les despeses comunes.
L'oferta inclou a arquitectes, txalapartaris, productors de cervesa i fotògrafs, entre altres. Avui dia tots els racons estan ocupats i també és una llista d'espera.
A més de la grandesa de l'espai, Jazar es diferencia entre la presa de decisions i la direcció del projecte. Desenes de persones que fins fa dos anys a penes es coneixien es donen forma mitjançant assemblea a una idea que s'està desenvolupant contínuament. Després de provar la fórmula cada dues setmanes, ara celebren una assemblea setmanal. A més, compten amb equips de treball per a atendre les necessitats de la vida diària, com el responsable de l'administració o l'equip de comunicació. Cada taller comú compta amb el seu propi equip de treball.
Cabodevilla ha subratllat que el fet que funcioni com una Assemblea de l'ANC exigeix una contínua remodelació. Diu que el grup és molt variat, tant en edat com en origen. “Hi ha gent que ha passat molts anys en els gaztetxes, i altres que han estat aquí per primera vegada en una assemblea. El que ens uneix és la creativitat i la creença en l'autogestió”.
En aquest sentit, reconeix que no sempre és fàcil gestionar aquesta diversitat i prendre decisions. Han hagut de canviar dues o tres vegades el model d'organització dels torns de neteja, i hi ha socis que acumulen deutes per impagament de quota. Però fan un esforç per a fer front a aquestes dificultats, a través d'assemblees, treballant l'empatia i col·laborant mútuament. “És interessant veure que hi ha altres persones que treballen en activitats que tenen com a eix la creativitat però tenen una visió molt diferent i saber escoltar la seva”. Una cosa és segura: les relacions i xarxes que han sorgit en aquesta convivència que, com qualsevol altra, té conflictes i moments gloriosos, han enfortit els projectes de molts i han creat nous. I que continuaran fent front a nous objectius i reptes aprofitant la llibertat que els dona l'autogestió.
Lilia Aizkorbe, Xabi Urroz, Ioar Cabodevilla eta Itsaso Iturriozek arkitektura ikasi zuten Donostian, eta Iruñera lehenengo praktikak egitera itzultzean, ez zitzaien lan munduan aurkitu zutena gehiegi gustatu. Orduantxe ezagutu zuten Jazar, eta karrera amaierako proiektua aurrera eramateko leku aproposa izan zitekeela otu zitzaien. Bide batez, lizentzia eskuratu ahal izateko, eraikina egokitzeko proiektua hasi ziren sortzen. Horixe izan zen batera egin zuten lehenengo lana, eta lan horrekin hasitako dinamikatik etorri zen Orekari izendatu duten arkitektura estudioa. Beste lanak utzi, eta estilo finez atondu duten 60 metro karratuko txokoa hartu zuten Jazarren.
Beste lekuetan pentsa ezinak liratekeen sinergiak Jazarren sortzen direla diote, lan eta proiektu asko etorri zaizkiela horri esker. “Asko laguntzen diogu elkarri hemen gaudenok, eta gainera, proiektu komunaren parte ere sentitzen gara”.
30 metro karratuko txokoaren alokairua ordaintzen dutenetako bat da Tropi. Han darama aurrera serigrafia eta ilustrazioa uztartzen dituen Mukiak proiektua. Mundu horretan barneratu nahi zuela erabakita zuen Jazarren gertatzen ari zenaren berri izan zuenerako. “Lehenengo urteurreneko festara hurbildu nintzen jakin-minez, eta izugarri gustatu zitzaidan bertan aurkitu nuena, Mundu berria ireki zen nire begien aurrean”.
Asteroko asanbladetan hartzen du parte, baita jantokiko lan-taldean ere. Autogestioaren oinarrian komunitatea dagoela dio, eta sormen gunean norberak asko jasotzeko aukera duen arren, eman ere egin behar dela. Baina hori bai: “Hemen ez dago inor besteen gainetik. Ez du axola hasieratik hemen zauden edo geroago etorri zinen; lan egiteko prest bazaude, taldeko kidea zara, beste guztiak bezala”.
Mukiak proiektuak Jazar gabe bide zailagoa izango zuela uste du. Batetik, antzeko kezkak eta egoera bizi duten pertsona askorekin ideiak konpartitzeko aukera ematen diolako, eta bestetik, beste edozein lekutan baino inbertsio txikiagoa egin behar izan duelako. 75 euro hilean ordaintzen ditu denera, 25 euroko bazkide kuota, eta 50 txokoaren truke. “Baina garrantzitsuena honetan jartzeko indarra eman didan giroa topatzea izan da”.
Fa temps que vam conèixer a Aitor Bedia Hans, cantant del grup Añube. En aquella època ens reconciliem amb BEÑAT González, ex guitarrista del grup Añube. Va ser en l'època universitària, quan els dos joves de Debagoiena van venir a Bilbao a estudiar amb la música en les... [+]
Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]
Amb aquest article, el moviment BDS vol fer un boicot públic a l'acte que se celebrarà el pròxim 24 de setembre en el Guggenheim de Bilbao. En aquesta, comptaran amb la presència del reconegut artista sionista, Noa, que presentarà el seu últim treball discogràfic.
Quan en... [+]
Mende batean, Baionako Euskal Museoak izan duen bilakaeraz erakusketa berezia sortu dute. Argazki, tindu edo objektuak ikusgai dira. 1924an William Boissel Bordaleko militarrak bultzatu zuen museoaren sorrera, "euskal herri tradizionalaren" ondarea babesteko... [+]