Euskal Herria és rica, però no sembla estar ben repartida, perquè hi ha molta pobresa. Aquesta és una de les conclusions a les quals es podria arribar després de l'informe fet públic la setmana passada per Gaindegia. El 16,7% de la població d'Euskal Herria, és a dir, 521.751 de les 3.124.259 persones viuen en situació de pobresa o en risc d'exclusió social. Les llars en els quals viu un adult únic, dos adults i dos menors de 14 anys sobreviuen amb menys de 7.961 euros a l'any, 5.971 als dos adults i 4.179 als dos adults, respectivament. Per territoris, la taxa de pobresa més elevada es dona en Iparralde (18,1%), seguida de les províncies de la CAB (15,1%) i Navarra (14,5%). Una altra dada més detallada és que el 20% dels menors (104.764 joves) viuen en situació de pobresa o risc d'exclusió social.

I, no obstant això, en Hego Euskal Herria el PIB per habitant ronda els 30.000 euros, la qual cosa demostra que la societat basca és realment rica. Alguna cosa no va bé perquè la riquesa estigui tan mal repartida. Aquesta situació hauria de fer pensar a totes les institucions, governs i agents socials que és necessari posar en marxa polítiques perquè totes les persones que viuen i treballen al País Basc tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques. Una vegada més, això ens porta a repensar el model socioeconòmic que preval en la nostra societat. El sistema capitalista ens empobreix i genera grans desigualtats.

El passat cap de setmana, de la mà de 150 agents socials, milers de persones han participat en la iniciativa Alternatiben Herria, celebrada a Bilbao (veure Argia en la pàgina 44), demostrant que hi ha camins més enllà del sistema neoliberal capitalista. Tenim l'oportunitat de construir un altre model soci-productiu i repartir la riquesa d'una manera més justa; tenim recursos per a crear ocupació de qualitat, repartir treball i reduir considerablement la pobresa i les desigualtats socials. Fa falta voluntat política. La societat basca té veu i compromís solidari.