La Península Ibèrica està vivint aquestes setmanes un petit terratrèmol i a Europa s'han posat molts ulls en l'horitzó. Des del 27 de setembre està en marxa el procés català i en les eleccions que s'han celebrat a Portugal s'ha donat l'aliança de les forces d'esquerra perquè la dreta no continuï governant. El 20 de desembre també se celebraran eleccions generals a Espanya i encara que al fenomen de Podem encara no se li veu la força que té des de fa un any, encara ningú sap què pot passar.

Al País Basc el vinho verd, els restaurants barats i el país de Grandola Vila Bruna és el de l'oest de l'Atlàntic, o el que ha enviat als immigrants d'allí en diverses dècades. A partir d'aquí, poca atenció a Portugal, encara que estiguem amb cotxe en 4-5 hores. La distància és diferent de la física.

El país europeu que més s'ha vist obligat a estrènyer el cinturó de l'austeritat després de Grècia va ser el que va revolucionar els clavells en 1974. Aquest és un dels majors canvis que ha experimentat en les últimes dècades respecte a Espanya: allí es van despertar de la dictadura amb una revolució, mentre Espanya va iniciar una transició que anava a estar tapada pel desastre de la dictadura. La socialdemocràcia de Mario Soares va aconseguir orientar la direcció dels revolucionaris d'esquerra, convertint el socialisme en una socialdemocràcia i una dreta sense disfresses socialdemòcrates.

El partit socialdemòcrata (PSD) i els conservadors (CDS), que es van presentar en coalició, van guanyar les eleccions parlamentàries del passat 4 d'octubre, però no per majoria absoluta. Heus aquí el pla. 107 vots a la dreta i 122 a l'esquerra (PS, Bloc d'Esquerra i PCP). El Partit Socialista ha sortit victoriós d'entre aquests grans candidats (1,74 milions de vots, el 32,4% del total), mentre que el partit que més creix és el Bloc d'Esquerra més semblant a Podem (551.000 vots i 10,2%), amb 446.000 vots dels comunistes, el 8,3% dels sufragis.

El cas és que gairebé ningú esperava que el PSE s'unís al Bloc i al PCP, però ja s'ha produït que la setmana passada les tres forces basques van triar a Eduardo Ferro Rodrigues, líder de la banda esquerra del PS, com a president del Parlament. Les tres forces d'esquerra també han expressat la seva voluntat de formar govern, però el president de la República, Cavaco Silva (PSD), ha nomenat el socialista Passos Coelo com a president del Govern en contra de la majoria parlamentària. És a dir, que la dreta no traurà res endavant en el Parlament i que serà un govern en funcions fins el mes vinent de gener, quan se celebrin les eleccions presidencials. Si surt un president del PS o del consens d'esquerra, s'elegirà un president del PS i Portugal lluitarà contra l'austeritat, tirant a l'esquerra el Bloc i els comunistes i tractant de mantenir la socialdemocràcia clàssica PG. Si preval el lehendakari de dretes, es produeix una complicada situació de cohabitació, que difícilment podrà tornar a nomenar president de dretes. Però aquesta part de la pel·lícula no es pot predir ara.

ALGUNA ASSIGNATURA? Alguns poden ser: un, el PCP ha vist que és millor tractar d'enfrontar a la Troica entre les forces d'esquerra que continuar imposant a la dreta a la Troica a la carta. Dos, el PS també ha preferit unir-se a la Syriza portuguesa, que a mitjà termini sigui PASOK. Tres, veient el succeït a Grècia, l'aliança d'esquerres difícilment podrà fer el mateix que Syriza, fent front tan directament a Brussel·les. I quatre: Hi ha algun temps lliure per a combatre l'austeritat amb la qual vol lluitar?

Ningú ho sap, però després de l'ocorregut a Grècia, sembla que les forces d'esquerra de la UE, encara que arribin als governs, eviten una confrontació directa amb Brussel·les. Una vegada que han guanyat les grans batalles dels seus països, una de les vies que queda és canviar les polítiques de la Unió Europea a través d'aliances. L'alternativa a fer el camí en solitari és la de preparar el país a les condicions de sortida de l'eurozona, una alternativa que causa por en qualsevol país, fins i tot entre la població d'esquerres.

Com, doncs, resistir davant situacions adverses sense somiar? “El poble és el que més mana/En qualsevol racó, un amic/En cada cara, la igualtat...”.