Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Vols conèixer el cinema d'Islàndia i Eslovènia?

  • Grans històries, petits pobles. En aquest sac també podem ficar a Euskal Herria. Malgrat ser un poble petit tenim moltes històries que contar en el nostre idioma. Representants de quinze països i estats europeus van signar un manifest per a visibilitzar el basc i altres llengües no hegemòniques. Festival de Cinema de Sant Sebastià: Glocal cinema: Big stories, small countries.
Joxean Muñoz Kultura sailburuaren eta Miren Aperribai Atera Films ekoiztetxeko zuzendariaren ustez, “Loreak” (ezkerrean) eta “Amama” (eskuinean) filmek lortutako ikusgarritasunak argi uzten du euskarazko zinema Europan heda daitekeela.
Joxean Muñoz Kultura sailburuaren eta Miren Aperribai Atera Films ekoiztetxeko zuzendariaren ustez, “Loreak” eta “Amama” filmek lortutako ikusgarritasunak argi uzten du euskarazko zinema Europan heda daitekeela.

El projecte es va posar en marxa fa any i mig, amb diverses reunions en els festivals de cinema entre representants polítics dels estats i dels països, i aprofitant el Festival de Cinema de Sant Sebastià per a “batejar-lo”. El conseller de Cultura del Govern Basc, Joxean Muñoz, ha explicat que volen convertir el festival de cinema de Sant Sebastià en un referent.

Entre aquestes llengües no hegemòniques es troben l'anglès, el francès, l'alemany i el castellà, així com totes les altres llengües europees. Per tant, és evident que l'objectiu del manifest és promoure la col·laboració entre llengües amb realitats molt diferents. Entre les pel·lícules més vistes d'Europa, 18 de cada 20 han estat produïdes en llengües hegemòniques. Mirin Aperribai, directora de la productora Atera Films, explica: “Podem dir que avui dia, en els mercats més importants com Berlín i Cannes, el mercat està dominat per pel·lícules rodades en llengües hegemòniques. Per tant, és important posar el focus en les llengües no hegemòniques i buscar un mercat i un circuit per a aquestes pel·lícules; en la producció, la distribució i la visibilitat”.

L'objectiu d'aquest projecte és portar a les sales de cinema de la CAB llengües no hegemòniques subtitulades en basca, i el mateix volen aconseguir amb les pel·lícules en basca en la resta de països: “L'espectacularitat reeixida per les pel·lícules LOREA i Amama demostra que és possible”, han coincidit Muñoz i Aperribai.

Representants institucionals de Noruega, Estònia, Letònia, Finlàndia, Dinamarca, Polònia, Suïssa, Gal·les, Eslovènia, Irlanda, Islàndia, Friuli-Venezia -Julia i del País Basc es van donar cita en el Festival de Cinema de Sant Sebastià convocats pel Departament d'Educació, Política Lingüística i Cultura. Muñoz ha explicat que altres països europeus tenen problemes similars als del basc: “Per què no aprenem l'u de l'altre? Per què no recollim una xarxa?”. Davant la situació actual, ha insistit en la necessitat de crear un lobby a Europa.

Europa és culturalment diversa. A vegades, no obstant això, aquesta diversitat se sol entendre com una fragmentació del mercat. “Europa aposta teòricament per la diversitat, però no tenim la força suficient per a donar-nos a conèixer en altres països”, ha explicat Muñoz. De fet, segons el conseller, el basc no és només una qüestió per a la llar: “El basc ha de ser una finestra a l'exterior”.

Junts més forts

L'objectiu és oferir plataformes de col·laboració als agents de la indústria cinematogràfica, desenvolupar propostes i afrontar conjuntament els nous reptes. “Sovint diuen que a l'hora de produir en basca, per exemple, el problema és no tenir massa crítica, però aquest problema no és només nostre”, ha explicat la consellera de Cultura. Molts estats i pobles sense estat tenen problemes similars als que treballen en basc en el món del cinema; ha subratllat la importància de la col·laboració i el suport mutu.

En paraules dels signants del manifest, el contacte entre creadors i productores és enriquidor per a tots: “Cal fer cooperació”, diu Muñoz. S'espera que sigui més fàcil aconseguir afinitat, interès i atenció entre persones que treballen en situacions similars: “Ens identificarem més fàcilment amb algú que treballa en un idioma no hegemònic que amb algú que treballa en anglès a Londres”. Muñoz ho té clar: “Hem començat a fer ponts però volem fer xarxes”.

Al llarg del procés el Govern Basc s'ha reunit amb diferents agents de la indústria cinematogràfica d'Euskal Herria per a donar a conèixer el projecte i recollir les seves aportacions: “Nosaltres posem les xarxes, a les seves mans està decidir què i a on anirà d'aquestes xarxes”.

Un d'aquests actors és Atera Films, que distribueix pel·lícules i documentals en basc a nivell internacional, subtitulant i doblegant nombroses pel·lícules europees en basca. El director d'Atera, APERRIBAI, ha explicat que quan el Govern va començar a moure aquesta idea, els van cridar per a donar a conèixer el projecte i recollir noves idees. APERRIBAI va participar en la primera reunió celebrada a Berlín: “Encara que no estiguem en el treball diari donem suport al projecte, ajudem quan sigui necessari i seguim tots els passos que dona”.

Cada agent aportarà la seva pròpia contribució al projecte en el seu propi àmbit. Atera Films, per exemple, ha explicat que poden oferir els seus coneixements sobre el mercat i sobre els productors i els agents culturals que treballen.

Mirant cap endavant

Els signants del manifest tenen diverses intencions de cara al futur. Per exemple, volen fer el logotip de Glocal cinema, “perquè les pel·lícules produïdes en llengües no hegemòniques siguin identificables”, explica Aperribai. En la mateixa línia s'ha pronunciat Muñoz, qui ha explicat que es tracta d'una característica imprescindible per a poder identificar les pel·lícules. També es posarà en marxa la web i les xarxes socials.

El projecte neix amb la idea d'obrir una finestra a l'exterior, per la qual cosa és necessari que es facin ressò de les seves intencions a nivell internacional. APERRIBAI ha anunciat que prepararà una campanya de publicitat amb l'objectiu de conscienciar a la ciutadania basca. Finalment, el director ha subratllat la importància d'aconseguir compromisos institucionals per al futur en cada país, així com la necessitat de comptar amb aliats: “Serà imprescindible repartir els nostres productes a Europa, intercanviar-los i visibilitzar entre tots els treballs de cineastes que estan fora de les llengües hegemòniques”.

La reunió que se celebri en Donostia-Sant Sebastià tindrà la seva continuació, i la pròxima tindrà lloc en el Festival de Cinema de Berlín. Es tracta de quatre objectius principals: crear un grup de treball, promoure col·laboracions i trobades, ampliar el coneixement i la visibilitat entorn de la diversitat lingüística del cinema europeu. “Hem realitzat i realitzarem trobades en festivals de cinema, però encara així, estem en contacte permanent amb els països, sobretot per correu electrònic”, ha explicat la consellera.

Sembla que, bé en el camí, aviat tindrem l'oportunitat de veure subtitulades en basca les pel·lícules produïdes en les diferents sales de cinema de la CAB en llengües no hegemòniques. Les produccions en basca tindran cabuda en diversos països d'Europa.


T'interessa pel canal: Euskara
L'Ararteko demana al Govern Basc que garanteixi l'atenció de l'Ertzaintza en basca
Dos veïns de Donostia-Sant Sebastià han denunciat que una patrulla de l'Ertzaintza els ha donat un tracte lingüístic incorrecte. Van rebre una multa, després d'una reiterada petició de ser atesos en basca. L'Ararteko s'ha fet càrrec de l'agressió a l'Ertzaintza.

Hissar Mendiguren. Sempre en les noves salses
"Viure jo en basca no significa tancar les portes a altres llengües i cultures"
Primer es va fundar el Mitjà de comunicació Aiaraldea i després Faktoria. Tenen la seva seu a Laudio, on treballa Hissar Mendiguren. Periodista, bertsolari, músic, militant... La sentència assenyala que no es poden tapar dos seients amb un darrere, però la capacitat de... [+]

Mor Patri Urkizu, euskaltzale, investigador i escriptor lezoarra
L'euskaltzale ha mort als 78 anys. A més de ser doctor en Filologia Basca, va publicar desenes d'obres en poesia, novel·la i assaig, així com biografies i col·leccions de versos. Va treballar molt en la recerca del teatre.

Euskaltzaleen Topagunea cedeix el testimoni al moviment ‘Taupa’
Euskaltzaleen Topagunea ha recreat un nou començament. A partir d'ara, el seu nom és Taupa, moviment dels euskaltzales. Es tracta d'un punt de trobada per a les associacions de basca, que té com a objectiu activar als euskaltzales de tota Euskal Herria. Els membres de... [+]

2024-12-13 | ARGIA
Euskarabidea comptarà amb un pressupost de 13,4 milions d'euros en 2025, un 9,7% més que l'any passat
Els partits estan negociant aquests dies en el Parlament de Navarra el tancament dels pressupostos de l'any que ve i han acordat que l'entitat encarregada de la normalització del basc tindrà 1,3 milions més que l'any passat.

El Consell demana als partits que facin canvis legislatius per a garantir l'oficialitat del basc en tota Navarra
El Consell va ratificar al novembre l'estat d'emergència del basc i de la comunitat de parlants en tot el País Basc i aquest dijous ha explicat a Pamplona en què consisteix aquesta situació a Navarra. Així mateix, ha subratllat la importància de fer tot el possible per... [+]

2024-12-12 | Julene Flamarique
Demanen a ETB que superi la lògica "un canal, un idioma"
ETB2 és la cadena que més espectadors bascos aglutina en la història de la television, segons les dades facilitades. El moviment Gidoia ha comparegut davant els mitjans de comunicació per a informar sobre la contraprogramació de Bizkarsoro. Han denunciat que en moltes... [+]

2024-12-12 | Julene Flamarique
Demanen a l'Ajuntament que posi en marxa escoles infantils amb models d'immersió lingüística en basca en tots els barris de Pamplona
A Pamplona/Iruña hi ha dotze escoles infantils públiques, de les quals només una és el model en basc. Una dotzena d'agents s'han manifestat pels carrers de la localitat i han demanat al consistori que reconegui la "situació especial" dels vascoparlantes.

Títols necessaris

El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]


2024-12-11 | Julene Flamarique
Badator Begizta, punt de trobada de canals de televisió en basca
Izarkom ha creat l'eina per a donar accés a tots els continguts que es generen al País Basc. El Bucle estarà disponible a partir del 2 de gener, ara com ara en els operadors Izarkom i Onaro. Permetrà visualitzar el contingut en diferents dispositius, així com crear cinc... [+]

2024-12-11 | Leire Ibar
En marxa el concurs Hi Haiz Hi per a la formació lúdica en basca
El joc creat per les empreses Ametzagaiña i Iametza té com a objectiu que els joves d'entre 12 i 16 anys parlin en basc en el seu temps lliure. Els joves han d'inventar cada dia un referent basc i per a això han de respondre a preguntes sobre la gramàtica. Una setmana... [+]

"Anirem a l'Ajuntament d'Irun a parlar de la seva actitud cap als bascos, no d'un acte en castellà"
L'Ajuntament d'Irun ha demanat disculpes i ha convocat a les associacions euskaltzales de la ciutat per a aquest dimecres, però l'assumpte ha pres un altre rumb i no es tancarà de manera immediata. Moltes de les associacions que han denunciat a l'Ajuntament per no parlar de basc... [+]

2024-12-09 | Leire Ibar
EHE reivindica la “República del Basc” en la mobilització de Durango
La manifestació, que partirà de Landako Gunea, s'ha realitzat sota el lema Euskararen Errebreak, amb l'objectiu de viure en basc. Als carrers de Durango han cridat a proclamar la República Basca, a unir forces i a difondre el clam pel basc als quatre vents. Els dos membres... [+]

Eguneraketa berriak daude