Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Resposta a l'article de Pablo Sastre

En la Llum del 21 d'octubre (1748), L'home no es mata a la dona, l'escriptora destacava que només dues són els sexes, “Mascles i femelles: els que ens pre-disposen sobre el nostre propi comportament; (...) És interessant distingir entre sexe i gènere. El gènere matisa, consolida, augmenta, gaudeix de la diferència sexual”. A continuació va enumerar les diferències entre homes i dones, reivindicant, si he entès bé, que les dones siguin diferents als homes: “Necessitem mirades diferents de les dones –sobretot dels homes–”.

Quan comencem a fer llistes de diferències entre homes i dones –per tant, només per sexe– –molt aficionat a l'esport en cafeteries, bars i societats gastronòmiques–, em sorgeix una pregunta constant. Quin bé ens aporta creure en aquesta suposada “pre-disponibilitat sexual”, o en aquesta essència que m'assemblo sospitós a Déu? Sastre ha posat exemples una mica arriscats, però, no obstant això, qui sap realment si un comportament, com el de jugar amb nines o armes, el de fer peons de carretera o el que li ha portat a la presó, és el que ha fet el penis o el vulgo? Vostè creu o no en això, hi haurà tantes recerques en contra. Però sobretot: a què ens porta pensar que sí, que és així? Constatar una cosa aparentment evident? A recollir l'acta? I quines conseqüències té això entre els homes i les dones que no segueixen aquest comportament que l'essència le “pre-disposa”? Tornant als teus exemples, si la tendència que tenen les noies a les nines és suposadament “natural”, què és que una noia tingui tendència a jugar amb les armes? Què sentiríem les persones que ens envolten? Li deixem triar els seus jocs en pau? Què aconseguim amb aquesta creença en l'essència, que tota la societat tingui la llibertat de triar els nostres comportaments o que imposin amb força els models més alienadors de la “igualtat” (amb els altres del mateix sexe) i de la “diferència” (amb l'altre sexe)?

Una gran part del feminisme reivindica la diferència, els qui parlen de les essències... Com entenem la diferència o la diversitat? Una de les normes bàsiques d'aquesta naturalesa que li espanta el feminisme i que reivindica l'essencialisme és precisament la de crear éssers diferents (no clonis) per a assegurar la vida. Però diferent, cada ser. Els que s'encarreguen d'enumerar les característiques dels homes i de repetir les diferències que tenen respecte a les característiques de les dones, col·loquen la línia vermella en una única variable (hankartea). La naturalesa que ells proclamen, per contra, situa la línia vermella entorn de cada ser i estableix combinacions entre mil i una variables. Si mirem a les persones honestament, ens adonaríem que hi ha més excepcions que la regla. Que la norma de la naturalesa és precisament la de preprogramar les infraccions. Per si de cas, vingui el que vingui, perquè puguem sobreviure com a éssers. Que cal donar les gràcies als quals no segueixen “pre-disponibles”, és a dir, als quals no els importa si aquest comportament és preconitzat pel sexe o per la societat. Perquè a tots ens obren la possibilitat d'un altre comportament i la regla de supervivència com a espècie és una infracció.

Resposta a l'únic exemple de Sastre: Cada exemple pot donar lloc a un article d'opinió –el foment del debat no és una aportació fàcil–, jo no puc resistir: “Estaré eclipsat, però darrere de la mirada d'un home que segueix el darrere d'una dona (testicle, pròstata, penis), jo veig un aparell sexual i, darrere del desig de ser bell de la dona, veig un úter”. Tal com està feta la frase, la ment dels lectors juga a endevinar el que es diu “darrere del desig de ser bell de la dona”. En aquesta mateixa frase hem vist un aparell sexual (amb el seu barranc, pròstata i penis) associat a la conducta dels homes en la nostra imaginació, quan ha arribat el torn de l'exemple de les dones, la imaginació d'aquest lector no ha pogut representar tot l'aparell sexual de les dones. I aquest “úter”, ja, ja, ja, ha refredat la meva ment de cops. Que les dones ens movem per l'úter? Alguns en la nostra vida, uns 0, uns altres una, altres dos, tres, quatre... Per contra, som pottorberos al llarg de tota la vida –si hi ha estudis sobre això i cosa que és més fàcil, pregunteu a les dones de la zona–, per la qual cosa si cal pretendre que sembli bell, si cal aparellar-se amb l'aparell sexual de les dones, estarà més relacionat amb alguna part del sexe que no hagis esmentat. I sí, clar, els pottorberos també seguim amb la mirada les colobres dels altres.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Minoria

No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]


No saben per què

El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]


2025-02-05 | Tere Maldonado
Claustres de professors o com millorar el món

Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!

Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]


Demokraziaren muga geopolitikoak

Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]


Tecnologia
Amenaça exterior

Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]


2025-02-05 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Etxeko komuna

Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Hezkuntza sailari

Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.

Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

Tecnologia
Estètic

Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]


Nortasuna

Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]


Eguneraketa berriak daude