El primer Oinez Basoa es va plantar en 2010 en Arbizu, i a l'hivern (gener-febrer) a Baztan ja plantaran el seu cinquè Oinez Basoa. Cada projecte intenta treballar les seves peculiaritats i una de les característiques del Bosc Oinez a Baztan és que es plantarà en terres comunals. Segons ens explica Manolo Lizardi, membre del grup de treball Oinez Baso en Baztan, “Baztan és el municipi més ampli del País Basc i més del 80% d'aquesta zona és comunal. Això vol dir que és de tots els baztaneses i que qui porta la responsabilitat d'aquestes terres és l'Assemblea General. Si el bosc comunal dona beneficis, aquests són per a tots, no per a un particular. L'Assemblea General veu en què s'utilitza el benefici, però hi ha moltes ocasions en les quals es pot replantar, netejar camins i fer tantes coses”.

Fa uns mesos, la ikastola de Baztan va proposar un tracte a l'Assemblea General de Baztan: “Fa un any, l'Ajuntament va treure una pineda. L'Ajuntament té l'obligació de replantar la zona als cinc anys de l'operació. Com és un lloc idoni per al nostre projecte, li vam proposar la replantació de la zona”. L'Ajuntament els ha cedit dues parcel·les rectangulars, que sumen entre ambdues unes 9 hectàrees. “La nostra intenció és omplir d'arbres aquestes dues parcel·les íntegrament”, ha explicat Lizardi. Reconeix que no serà un repte difícil: “Caben al voltant de 8.000 arbres. A Baztan som prop de 8.000 persones i volem arribar a plantar un ‘baztandarra’”. Ha subratllat que serà un bosc comunal “Nosaltres farem la plantació i una vegada acabat, quedarà per a tots els baztaneses. No sols plantarem, també cuidarem, sobretot en els primers cinc anys, perquè la planta vingui amb força: neteja, compte, reparació de tancaments...”.

Llorer portuguès o lloro i carpa o encant

El Baztango Oinez Baso plantarà dos tipus d'arbres singulars. D'una banda, la carpa, l'encant o el freixe de faig (carpinus betulus), es troba en una quantitat significativa en tota la Península Ibèrica, només en les Cinc Viles, en les proximitats de l'ermita de Sant Joan Xar, a la frontera amb Arantza i en els terrenys comunals d'Igantzi, i en els pendents del riu Bidasoa. Fa més de 150.000 anys, en el Paleolític Inferior, abundàvem en els boscos del País Basc. I molt estimat. La seva llenya era preciosa, com per al foc per a la llenya. Avui dia a Europa, però pels Pirineus s'ha quedat només aquí. Per això, a més, és la reserva natural de Sant Joan Xar.

D'altra banda, el lloro o llorer portuguès (prunus lusitanica). Això ja existeix en la Península Ibèrica, però a Navarra i en un bon número només ho trobaràs en un racó del Baztan: Vall d'Aritzakun. Aquests dos arbres no han estat triats a l'atzar: “La filosofia de Nafarroa Oinez és ‘Txikiak handi’, perquè el basc també és una llengua petita en el món, però que volem fer gran. El mateix que amb els arbres, aquests dos arbres són desconeguts per la gent, i són un tresor que tenim aquí. Hem d'assumir la responsabilitat de cuidar i accelerar aquest tresor”.

Tu també pots formar part del bosc

La idea es va elaborar fa un any i ara estan buscant patrocinadors. Lizardi s'ha mostrat satisfet amb el camí recorregut fins al moment: “Les empreses i institucions han respost bé i, per tant, ja tenim una base assegurada. Però perquè el bosc sigui gran i bell, ara és el temps de la ciutadania”. El termini per a rebre les aportacions està obert fins al dia de Nafarroa Oinez. Pot posar el seu número fàcilment en Internet, nafarroaoinez.eus o oinezbasoa.eus. La protecció que reben indicarà el nombre d'arbres que es plantaran. Un grup de set persones treballa en el Bosc Oinez de Baztan, i entre ells, es troben diversos guardes forestals i persones amb experiència en el sector. Lizardi ens conta que han intentat recollir la llavor del lloro autòcton “però enguany no ha donat molt i haurem de portar-la dels vivers”.

18 d'octubre, Boscos al bosc

El dia del Nafarroa Oinez s'utilitzen gots de plàstic. Un any més, la iniciativa Boscos basorat fomentarà la reutilització de les aigües. “Posarem quatre punts, i si la gent deixa el got en un d'aquests punts, s'aconseguiran dos objectius: reutilitzar aquests gots i, com estalviem el cost d'aquest got, anar aquests diners al Bosc Oinez de Baztan. Per tant, aquests boscos portaran més arbres”. Si tens el bosc a la mà en la festa de Baztan, de seguida coneixeràs els punts de recollida, que representen un bosc de branques. Que el nostre bosc sigui la fulla d'aquestes branques.