Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Besterik gabe hala lagatzea... min egiten du horrek"

  • 1983ko urriaren 16a. Joxean Lasa, Joxi Zabala eta Ramón Oñederra Kattuk elkarrekin afaldu zuten. Oñederrak ez zekien lagunak ez zituela gehiago ikusiko, gauerdi aldera bahitu zituen GALek eta egunetan torturatu ondoren Alacanten hil eta ehortzi zituzten. “Hurrengoa ni izango naiz”, esan zien ingurukoei.


24 de setembre de 2015

Bera ere jarraitzen zutela ohartua zen 23 urteko Oñederra gazteak lagunen desagerpenaren berri jakin ondoren. Abenduaren 19ko arratsaldean hil zuten tiroz tabernari lanetan ari zen Baionako Kaietenea ostatuan. GALek bere gain hartu zuen lehen hilketa zen.
Azkoitiko Kale Nagusian bizi dira bere gurasoak, Pruden Oñederra eta Arantza Bergara. 32 urte pasatu dira semea galdu zutenetik: “Galantak pasa ditugu. Min hori ez da behin ere pasatzen”, dio aitak begiak umelduta. “Eta gainera, ez dute pasatzen laga, beti dago zerbait, terroristak direla eta halakoekin”, gehitzen du amak.

Herriko xake taldean aritzen zen Ramón gaztea Ipar Euskal Herrira ihes egin aurretik eta hil zutenetik urtero egiten diote omenaldia herrian. Mina ez da baretzen, baina omenaldia ukendu goxoa da urtero, ez dute esaten haiek, baina nabari zaie hartaz jardutean: “Urtero egin izan da xake txapelketa  eta guk banatu ohi ditugu sariak”, dio aitak harro.

Ez da erraza etengabe semearekiko sentimenduak gogora ekartzea, baina buruak samur egiten dio atzera aitari: “Hil ondoren Azkoitiara ekarri behar genuen gorpua, bide nagusitik herriz herri. Hala izan zen mugara arte eta jende askok egin zion azken agurra semeari, baita Donibane Lohizunen bidera aterata Monzonen [Telesforo] emazteak ere [Josefa Munoa]. Mugara iritsi, aldiz, eta Guardia Zibilak bahitu zuen gorpua eta Azkoitiraino ekarri”.

GALek hartu zuen bere gain hilketa, Espainiako Justiziak ekin zion auzia ikertzeari, baina ezertara iritsi gabe. 1995ean ireki zen Oñederra auzia Auzitegi Nazionalean eta Baltasar Garzón epaileak bideratu zuen. Espainiako segurtasuneko hiru goi kargu egon ziren inputatuak, beste askoren artean: Enrique Rodriguez Galindo, Andrés Cassinello eta Emilio Alonso Manglado. Baita Intxaurrondoko kuarteleko Felipe Bayo eta Enrique Dorado guardia zibilak ere. Lehen hirurak 2002an utzi zituen auzitik kanpo Auzitegi Nazionalak eta urtebete ondoren auzia artxibatu zen, epailearen aburuz inoren aurkako froga sendorik ez zegoelako.
Rodriguez Galindo, Bayo eta Dorado Lasa eta Zabala bahitu, torturatu eta hiltzeagatik epaituak izan ziren eta 75 eta 71 urteko espetxe zigorrak jaso zituzten. Osasun arrazoiak argudiatuta, Guardia Zibileko Galindo generalak lau urte egin zituen espetxean, beste bi guardia zibilek sei.  

Ospe handiko auzia izan zen Oñederra auzia horrexegatik guztiagatik, eta bereziki saio honetan Baltasar Garzón saiatu zelako frogatzen GALeko X ospetsua PSOEko buruzagi Felipe González izan zela: Espainiako Gobernu buru ohia auziperatu nahi izan zuen, baina Auzitegi Gorenak atzera bota zuen saio hori eta beste inputazio guztiekin jarrai zezala agindu zion.

Herritarren sostengua

Semeaz jardutean begiak dir-dir egiten dio Prudeni hainbatetan. Baina Arantza eta Prudenen etxeko egon-gelan isilune astuna sortzen da batzuetan. Izan zenuten esperantzarik? “Hasi ziren ikertzen, baina ezer ez –zehazten du etsipen keinuz aitak–, Ramón hil zutenak Intxaurrondoko kuarteleko guardia zibilak ziren, baina jende handiegia zen hori. PP hor dagoen bitartean ez da ezer argituko, eta PSOEk ere ez zuen inongo interesik izan. Haiek izan ziren eta!”.

Lasa eta Zabalaren itzala ere hainbatetan izan da elkarrizketan, Prudenek semea haiekin dagoen argazkia atera du. Eta haiei buruzko filma?: “Guk ez genuen ikusi –argitzen du Arantzak–, esan ziguten ez okurritzeko ikustera joatea”.

“Semeak zazpi bala zulo zituela esan zen, baina 10 zirela esan zidan auzitegiko medikuak” –zehazten du Prudenek–. Intxaurrondora Alemaniako munizioa ekarri zutela irakurrita nuen Interviun. Epaiketan berretsi zen erabilitako balak alemanak zirela.

Izan dute herritar askoren sostengua eta, ezagun da, estimatzen dute. Aitak urteetan Maxixatzen herriko aldizkariak edo beste argitalpen batzuek omenaldiaz argitaratu orrialdeak erakusten dizkit froga gisa. Ondo bilduta ditu guztiak, album eta poltsetan gordeta. Bere historia zaletasunak laguntzen dio horretara. “Baina badakizu, denbora asko pasatu da –dio amak–, eta pixkanaka ahaztu ere egiten da, lausotu. Eta hala ere, omenaldia egiten da herrian eta jende asko joaten da”.

Instituzioen aldetik inor gutxi hurbildu zaie hamarkada hauetan. “Semea hil zutenean, orduan lehendakari zen Carlos Garaikoetxeak idazki bat bidali zigun, bere izenean doluminak emanez. Hil zutenean, aldiz, udalean agintzen zuen EAJk ez zuen utzi gorpua udaletxean jar zezaten”.

Esperantzarik ez

Zuentzat zer litzateke justizia egitea? “Behintzat jakitea nor izan zen”, bota du amak blaust. “Eta jakiteaz gain epaitzea”, gaineratzen du aitak. “González izan zen”, bukatzen du amak ttinko. Eusko Legebiltzarrak eta Jaurlaritzak ere ETAren biktimak ez direnen ezagutzan urratsak eman dituztela ere utzi dut mahai-gainean: “Bai, guri ere iritsi zaizkigu gonbidapen eta paperak. Hor dabiltza”.

Justiziarako esperantza gutxi, baina nahi dute. Doinurik igo gabe, baina erraietatik atera zaio amari: “23 urteko semea galdu eta gero besterik gabe hala lagatzea… horrek mina ematen du gero!”. Aitari ere barrutik egin dio jauzi: “Gainera, ezin dira ETAren biktimak eta beste biktimak konparatu, esaten dute. Baina, sufrimendu desberdina al dute ala?”. Amak: “Min egiten du horrek, areago zahartzen zarenean. Gaztetan errazagoa zen dena eramatea, orain zailago. Orain edozein gauzak gehiago afektatzen du”.

Bukatu dira galderak. Haien jarduna ez, ordea, “birbilobak ere izan ditugu”, eta alaitzen zaie aurpegia. Eta kontu kontari jarraitzen dute. Tristezia latzetik irribarre sendora urrats batean. “Es lo que hay” utzi du amak airean.


T'interessa pel canal: Estatuen biktimak
2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

La Comissió de Valoració de la CAB reconeix a altres 93 víctimes de la violència d'Estat
Aquest dimecres la Comissió de Valoració que realitza els exàmens de víctimes de l'estat i de grups parapolicials ha reconegut a altres 93 víctimes. També ha reconegut les dificultats per a continuar amb el seu treball per falta de mitjans. La Fundació Egiari Zor ha... [+]

L'Ajuntament de Pamplona col·locarà una placa en homenatge a Ángel Berrueta
L'acte tindrà lloc el divendres a les 12.00 hores al carrer Martín Azpilikueta del barri Sant Joan de Llum. Des de l'assassinat, la plataforma Angel gogoan ha posat en diverses ocasions els recordatoris, però els han atacat i retirat una vegada i una altra. Es tracta d'una... [+]

Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

2024-10-04 | ARGIA
Memòria Total denúncia la revictimització d'algunes víctimes en homenatge a la Guàrdia Civil
La iniciativa Memòria Total ha denunciat que diverses institucions estan impulsant la desigualtat entre les víctimes de la violència i han fet una crida al fet que s'endureixi "" aquesta direcció. La iniciativa reuneix quinze associacions de víctimes de la violència dels... [+]

Egiari Zor demana al Govern basc que faci més passos en el reconeixement de les víctimes de l'Estat
La Fundació Egiari Zor ha celebrat un acte en Urnieta després de 31 anys de la mort de Xabier Kalparsoro i Gurutze Iantzi, tots dos en mans de policies i guàrdies civils espanyols. Ha demanat al Govern Basc que obri de nou un termini perquè es puguin presentar sol·licituds... [+]

Ibai Azkona: “Nire torturen aitortza aurrerapauso txiki bat da, baina oraindik ehundaka tortura kasu daude aitortu gabe”

2008an Fernando Grande Marlaska epailearen aginduz atxilotu zutenean Ibai Azkonak pairatu zituen torturak aitortu ditu Nafarroako Gobernuak. Euskalerria Irratian, pauso honek suposatzen duena azaldu du Azkonak.


El Govern de Navarra reconeix a Iturbide, Jiménez i Azkona com a víctimes de l'Estat
El Govern de Navarra ha reconegut que els tres detinguts són víctimes de motivació política i han demanat recompensa. Amb aquests tres nous reconeixements, el Govern ja ha reconegut oficialment a 36 persones que ja han estat víctimes de la crisi.

El Govern de Navarra reconeix com a víctima a Mikel Iribar, ferit d'un pot de fum
La Policia Nacional ha obtingut el reconeixement d'una institució pública després de 31 anys a Pamplona, on va ser greument ferit amb un pot de fum i incendiat en 1991. El Govern espanyol també va haver de pagar la indemnització, però no s'ha sancionat a cap policia pel cas... [+]

Lizartza va homenatjar el ‘Naparra’ i va recordar 44 anys després de la seva desaparició
José Miguel Etxeberria Naparra va ser vist per última vegada en Ziburu l'11 de juny de 1980 i la seva mort no ha estat revelada fins a la data. En el caseriu Igarolabekoa de Lizartza se li ha celebrat l'acte de memòria i la família ha sol·licitat un any més que s'aclareixi la... [+]

2024-05-31 | ARGIA
El Govern de Navarra reconeix per primera vegada a les víctimes polítiques de la Policia i de l'extrema dreta
El 30 de maig s'ha celebrat a la sala Baluard de Pamplona un acte de reconeixement i reparació per a les dotze primeres víctimes de motivació política. El Govern ha anunciat la seva intenció de celebrar l'esdeveniment cada any.

L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a dues víctimes mortes a la platja asturiana
També han demanat perdó a les famílies de les víctimes per no haver rebut el suport "suficient" en els últims 50 anys. Com han reconegut al poeta com a víctima, l'ajuntament ha demanat que Moriko també ho sigui, i "a curt termini".

El Govern Foral de Navarra realitzarà un acte de reconeixement a les víctimes de la violència de l'Estat
El 30 de maig se celebrarà en Baluard l'acte de reconeixement a les víctimes de la violència estatal i extrema dreta. Es tracta del primer acte públic d'aquesta modalitat a víctimes concretes, que es desenvoluparà a l'empara de la Llei de 2019.

El Govern de Navarra reconeix les dotze primeres víctimes de l'Estat o dels grups d'extrema dreta
El Govern de Navarra ha realitzat les dotze primeres declaracions de víctimes d'actes de motivació política provocats per grups d'extrema dreta i funcionaris públics. S'estan estudiant altres seixanta expedients.

Eguneraketa berriak daude