Ja tenim Ulisses en basca de James Joyce. El 7 de setembre l'editorial Igela ha presentat la traducció de l'obra considerada el cim de la literatura del segle XX. Ho ha fet Xabier Olarra i, donades les peculiaritats i dificultats del text, sembla que suposarà una fita en la traducció literària al basc.
La intenció de l'escriptora irlandesa de traduir al basc la seva obra més elogiada no és la d'ahir, tal com va explicar el propi Olarra en presentar el seu llibre en Koldo Mitxelena Kulturunea. Entre altres coses, Gabriel Aresti tenia avançada una part important de l'obra, però en un control de la Guàrdia Civil la hi va retirar.
Molts anys després es va tornar a fer pública la necessitat d'aquesta traducció. Olarra va recordar amb humor dos sopars literaris en companyia. El tema estava en l'aire, calia fer-lo, però la traducció estava disposada a intervenir en la taula, fins que en el segon sopar va ser abordada pel propi Olarra: ho van incloure en la llista dels treballs de publicació, ho farien. I quan el traductor tolosarra es va retirar de les obligacions que asseguren el pa de cada dia, es va ficar de ple en la tasca de traduir al basc la novel·la.
Era 2012: Olarra es va donar un termini de deu anys per a fer el treball, de manera que pogués traduir al basc un text amb moltes dificultats a un ritme de 500 caràcters al dia. Posteriorment va obtenir la subvenció de la Unió Europea per al foment de les traduccions literàries i amb això un límit temporal, juny de 2015.
El treball ha acabat i ja és aquí per al lector: Igela ha preparat una edició comentada amb les aportacions de diversos investigadors que han analitzat Ulisses. No sols això, per a entendre millor l'estructura d'Ulisses s'ha afegit l'esquema que Joyce li havia preparat al seu amic Carlo Linati, conegut com el “esquema Linati”, al final de l'edició en basca, sinó també una anàlisi de les figures retòriques del setè episodi de la novel·la.
Per tant, l'edició en basca que utilitza també té una especificitat: encara que està escrita en basc unificat, els nombrosos registres anglesos que utilitza la novel·la en l'episodi 14 de la versió original requerien també altres fonts, des de textos clàssics en basc fins al llenguatge actual –l'anglès el fa des de la imitació del llatí fins al llenguatge dels barris de Dublín–.
La decisió que ha pres Olarra per a diferenciar el gènere dels protagonistes també pot significar: en tornar de l'anglès, per a superar la barrera del “he” i del “she” inseparable, els determinants que es refereixen a les dones d'Ulisses tindran una marca d'accent –per exemple, “húra”–. Per tant, el traductor ha estat valent. L'obra ho exigia.