Les eleccions autonòmiques de Catalunya se celebraran el pròxim 27 de setembre a Catalunya. Sabem que, segons totes les forces polítiques, es tracta d'unes eleccions molt especials i importants i que es poden plebiscar per a una llista de candidats, Junts Pel Sí. Això no mereixeria una atenció especial en l'Estat, si el que se li pregunta al poble no tingués res a veure amb la independència. Al cap i a la fi, quan els partits polítics presenten els seus projectes en les urnes, estan demanant el sí i el suport per a ells. Però bo, a Catalunya fins ara no han tingut l'oportunitat de fer un veritable plebiscit sobre la independència, perquè el 9 de novembre de 2014 no va ser “legal”. El que és clar és que si guanya la candidatura de Junts Pel Si –si aconsegueix la majoria dels escons–, el futur d'aquest poble –que algun dia decidirà el poble directament– podrà ser encarrilat en el Parlament.

Està per veure quina és la resposta dels ciutadans de la Generalitat de Catalunya. No m'atreviré a inventar el que passarà la setmana que ve i, a més, no crec que valgui la pena. Aviat sabrem el que vol el poble i com respon als diferents moviments que està succeint.

D'una banda, la proposta del Partit Popular de reformar la Llei del Tribunal Constitucional. Aquest Tribunal, que ja el tenia, estableix la facultat d'imposar penes per a suspendre els càrrecs dels qui incompleixin les seves resolucions. Aquest atac de moviment necessita una valoració política: quan s'acaba la legislatura, sense reflexió; s'ha presentat sense buscar cap consens; oblidant que en la normativa vigent hi ha instruments per a aquest objectiu, segurament amb la intenció d'explicar “la valentia”; que el Partit Popular i el Govern tenen més confiança en el Tribunal Constitucional que en els tribunals ordinaris –els importa molt poc que la legitimitat d'aquest tribunal segueixi per sota–.

D'altra banda, la que ha vingut de fora de la Unió Europea. Les declaracions d'Angela Merkel i David Cameron són preocupants. És clar que el que diuen aquests dos dirigents pot afectar el poble, perquè s'han fet per a això. Es tracta d'empitjorar la voluntat del poble català, no a través d'una informació directa i concreta, que seria absolutament legítima, per descomptat, sinó a través d'una informació fosca i tramposa. Per què dic que estan fent un frau? Doncs bé, en aquest moment, perquè ningú sap jurídicament com es materialitzaria a la Unió Europea la reivindicació a favor de la independència de Catalunya. No, la normativa europea no té resposta per a això, això no està previst en cap lloc i planteja molts dubtes. Merkel i Cameron han explicat que Catalunya independent es quedaria fora de la Unió Europea i que hauria de demanar l'ingrés al Regne Unit. Però això no és clar, perquè no s'ha regulat sobre aquest tema i encara no s'ha produït. Per tant, aquestes declaracions no són correctes. L'única cosa que és clar és que si Catalunya decideix la seva independència, Europa i la resta del món hauran de donar una resposta prudent i raonable. I per quina raó? No del Dret escrit, com dic, sinó de la raó de la lògica democràtica: donar la benvinguda al nou estat creat per la força dels vots i sense la violència. Jo no veig una altra sortida.

Per tant, el 27 de setembre –i en el futur– els ciutadans i ciutadanes de Catalunya voten sobre la legitimitat de la seva raó democràtica i no sobre la por als danys aliens.