Independentzia, utopikoa ala praktikoa?
Aurtengo Zinemaldian aurkeztuko diren filmen artean badira espainiar edo euskal zinearen izendapenpean aurkeztuko zaizkigunak, baina praktikoki denek dute espainiar naziotasuna. Eta hori Espainiako Kultura Ministerioak ematen du ekoizpenean egiten den inbertsioaren nazionalitatea begiratuz. Eta horretaz aparte, eta besteak beste, espainiarrago egiten dituzten diru laguntzak ere banatzen ditu. Aurten, laguntza horiek banatzeko aitzakiarekin antolatutako batzordeko partaide izan naiz. Euskal Herria ordezkatuz edo.
330 film aurkeztu ziren. Hiruko taldeetan banatuta aztertu genituen. Beraz niri 65 egokitu zitzaizkidan. Hilabete eskasean irakurri, aztertu eta puntuatuta birbidali genituen. Puntuaketa objektiboa 50 puntura iritsi zitekeen, subjektiboa beste horrenbeste. Zer esanik ez, nire eskuetatik pasa ziren Euskal Herrikoak puntuaketa altuarekin joan ziren. Baina ziren guztiak ez ziren niretik pasa. Bueltan, galbahea pasatutako 33 jaso nituen lau egunean aztertzeko. Euskal Herriko besteren bat ere tarteko. Batzordea bildu eta 23k jaso zuten laguntza. 6 euskal zinea deitzen zaion sailekoak. Portzentaje altua hala ere prozesua den bezalakoa izateko. Egun horretan ere jakin nituen euskal zuzendari eta ekoiztetxe esanguratsuen egitasmo batzuk, nire ordenatatik pasa gabeak, bidean geratu zirela. Baina dagoeneko ezin nuen ezertxo ere egin. Zaila da lerro gutxi batzuetan prozedura laburbiltzea baina hitzen bat aukeratzekotan “loteria” aukeratuko nuke.
Zer ikusia du horrek artikuluaren goiburuarekin? Sinplea. Euskal zineak Espainiarekiko duen menpekotasunaren beste adierazle bat besterik ez. Zeren, gogoratuko dut berriro, finantziazioak ematen baitio naziotasuna filmari. Eta pelikula asko ez lirateke egingo Madriletik datorren dirurik gabe, dela Ministerioa dela telebistaren bat. Eta ia beti zozketa batean parte hartzen ari garela sentituz.
Eta zer egin dezakegu hori aldatzeko? Independenteak izateari itxaron, utopiaren menpeko, gure naziotasuna aldarrikatuko duen sistema propioa sortzeko. Ala, praktikoak izanik gure sistema propioa sortzen joan. Aukeran nik ez dut dudarik. Garbi dago zine mota batek beti beharko dituela koprodukzioak, bai Espainiarekin bai beste herriren batekin. Baina badira ere behar hori izango ez duten ekoizpenak. Eta neurtzeko herri honek duen ahalmena, batzuk edo besteak ekoizteko, lege bat behar da, ikus-entzunezkoak gure herrian arautuko dituen lege bat. Eta erakunde bat ere, Euskal Industria Kulturalen Erakundea, EIKE, araua betearazteko. Edo ipini nahi duzuen akronimoa, baina erakunde bat erabakitzeko Zinemaldian aurkezten diren filmek Euskal abizena eraman dezaketen edo ez. Beste nazioetan bezala, ze kristo! Zeren zain daude, bada, batzuk eta besteak?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que... [+]
Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els... [+]
El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]