No és fàcil posar en marxa el món en la mateixa direcció, però des de 1995 la Marxa Mundial de les Dones l'aconsegueix cada cinc anys. La primera caravana que es va dur a terme a Quebec (el Canadà) va ser la marxa de Pa i Larrosa, en la qual van participar més de 15.000 persones. No ha plogut molt des d'aquella època. Per contra, la Marxa Mundial de les Dones es va celebrar per primera vegada l'any 2000 per a reivindicar la democràcia, l'esperança, la igualtat i la pau.
Vania Martins i Ximena Mriel són coordinadors de Portugal i Galícia i creuen que la Marxa és la internacionalització de les lluites personals. “Per a mi és una revelació compartida compartir la lluita contra la violència i el capitalisme amb la resta de dones”, diu Martins.
Dimensió del moviment
Participaran més de 5.000 bandes repartides en 163 països. Dones diverses, unides per la mateixa lluita. Cada cinc anys surten a la carretera per a construir alternatives feministes de país en país.
Sota l'excusa de la Marxa Mundial s'organitzen diverses activitats a tot el món. A Portugal, per exemple, s'han dut a terme fòrums de debat i presentacions del projecte, que han tingut un molt bon acolliment. En paraules del seu coordinador, han participat moltes dones en l'organització de l'acte de fi de la Marxa: “A Porto, per exemple, –on la Marxa té dos dies–, un grup de dones està organitzant un festival feminista per a donar la benvinguda a la caravana. En Coinbra ocorre de la mateixa manera, un grup de dones que l'estan organitzant tot, i a Lisboa –on se celebrarà l'últim acte– s'han mobilitzat moltes dones per a organitzar els tres dies que durarà la Marxa”.
“Amb el feminisme, el treball diari i la construcció d'alternatives hem demostrat que és possible crear un món diferent; ja hem començat a funcionar”, diu Mriel. En les seves paraules, quan t'adones que la lluita contra la violència i el capitalisme és la mateixa al poble de Maputxe, en Palestina, a Filipines, al Canadà, a Euskal Herria i a Cuba, i quan veus que la unitat ofereix una “gran potència revolucionària”, no pots deixar de treballar per això. “Així ho fem milers de dones de tots els racons del món cada cinc anys; hem unit les nostres veus en una acció internacional i enguany també ho farem”.
Alternativa feminista
Joana Aurrekoetxea és membre d'Euskal Herriko Bilgune Feminista i va estar al Kurdistan al començament de la Marxa: “En definitiva, ens uneix la passió per transformar aquest món. La justícia social és el nucli de les nostres reivindicacions i veiem que en aquest assumpte les dones i en general els subjectes feministes som la clau”. No obstant això, creu que també tenen particularitats les dones que participen en la Marxa, “ens diferencien les creences, les històries, els noms, els costums, etc. Això ens diferencia i ens enriqueix al mateix temps, encara que cal reconèixer que això a vegades fa més complexa la col·laboració. Tanmateix, vivim qualsevol consens, qualsevol avanç com un gran assoliment”.
Martins ha explicat que són moltes les reivindicacions de la Marxa, “cal tenir en compte també les realitats locals”. No obstant això, el portuguès considera que hi ha quatre reivindicacions principals, lligades a diverses línies de treball: el benestar comú i els serveis públics; la sobirania alimentària; la producció i el cultiu sostenibles; el dret de les dones a l'alimentació, la beguda, la terra, l'habitatge, el coneixement i l'educació; el dret als serveis públics de salut o energia; la pau i la desmilitarització; la sobirania econòmica; i la violència contra les dones.
Primers passos de la marxa
La primera Marxa va arrencar amb la motxilla de reivindicacions bé plena. Es tractava de dos temes que les feministes de tot el món estan d'acord: la pobresa i la violència sexista. Però no sols es van tractar aquests temes, sinó que també va haver-hi formació i necessitat d'un pla d'educació, i el desig d'activar la conscienciació feminista. D'altra banda, es va establir un objectiu més estratègic: crear una xarxa mundial feminista que actués de manera global i localment.
Des del primer moment, la Marxa Mundial de les Dones va tenir un enorme ressò. L'any 2000 va partir de Quebec i Ginebra i va acabar a Nova York. Aquest any no va recórrer les terres basques com el farà enguany, però també va tenir eco aquí, entre el 17 de juny i el 7 d'octubre, quan va durar la Marxa, es van organitzar activitats com el teatre, el dia dels escriptors i la manifestació nacional a Sant Sebastià.
També es van organitzar marxes des de diferents punts d'Europa a Brussel·les, així com des d'Euskal Herria, per a donar suport a la mobilització europea. Donada la repercussió obtinguda i la seva repercussió, es va decidir realitzar una gran acció mundial cada cinc anys.
Més d'un centenar de països participen en la Marxa Mundial de les Dones i organitzar aquest tipus de moviment no és gens fàcil: “És complex i meravellós alhora”, ha dit Mriel. “La marxa és la suma de les coordinacions nacionals, que s'organitzen a nivell local, regional, nacional i internacional”, explica Martins. En el cas de Portugal, els que treballen com a coordinadors no sols treballen en la Marxa, sinó que també treballen en altres associacions, com els moviments contra el racisme i els desnonaments.
Què fer a Euskal Herria
El 28 de setembre Catalunya passa el testimoni i la caravana entra a Tafalla. Travessant Navarra, Ipar Euskal Herria, Guipúscoa, Llaurava i Bizkaia seguirà el seu camí cap a Galícia. L'últim acte tindrà lloc a Bilbao el pròxim 4 d'octubre.
Per contra, en les zones no travessades per la caravana s'organitzaran també una sèrie d'activitats per a aconseguir el major impacte possible. Això és el que busca la Marxa Mundial de les Dones a Euskal Herria: un moviment de dones plurals. El grup està format per dones que treballen en diferents àmbits: militància feminista, agricultura, sindicalisme, educació, migració, lesbianisme, diversitat funcional…
No és la primera vegada que la Marxa Mundial recorre terres basques. Amb la finalitat de donar suport a l'acció internacional, al País Basc es va posar en marxa un objectiu concret l'any 2003: Prenent com a base la Carta Mundial, es va realitzar un debat obert, poble a poble, per a crear la Carta de Drets de les Dones d'Euskal Herria. En 2005 la Marxa va tenir un gran èxit i durant cinc dies diversos autobusos morats van envair diverses localitats d'Euskal Herria. En 2010 es va celebrar la següent Marxa, que no va ser tan reeixida: “Va tenir un lleuger descens, però el nostre objectiu enguany és reforçar la Marxa”, explica Josebe Iturrioz, de la Marxa Mundial.
Kurdistan, Grezia, Balkanak, Italia, Suitza, Frantzia, Belgika, Alemania, Polonia, Hungaria, Austria, Katalunia, Euskal Herria, Galizia, Portugal.
Euskal Herrian zeharkatuko dituen herriak:
Irailak 28
Tafalla, Gares, Iruñea.
Irailak 29
Sakana, Leitza, Baztan, Hazparne.
Irailak 30
Baiona, Hondarribia, Donostia.
Urriak 1
Errenteria, Zumaia, Hernani, Tolosa.
Urriak 2
Beasain, Bergara, Agurain, Gasteiz.
Urriak 3
Durango, Gernika, Igorre, Basauri.
Urriak 4
Portugalete, Getxo, Bilbo.
Sinbolismo handia du Mundu Martxak; bizi eredu baten ispilu izan nahi du, jaiotzen ari den aldaketa baten erreferente. Hori dela eta, munduan zehar landaketak egin dituzte martxari babesa adierazteko: “Haziarena feminismoa landatzeko modu metaforikoa izan da. Herri eta hirietako espazio publikoetan zein pribatuetan landatu nahi ditugu haziak”, adierazi du Josebe Iturriozek. Bizitzaren jasangarritasuna eta lurraren eta gorputzaren arteko loturak irudikatu nahi dituzte, “pentsamendu indigenetan du oinarria; urteetan lurra bortxatua izan da emakumea bortxatua izan den era berean”, azaldu du. Argi du Joana Aurrekoetxeak: “Bideetan haziak ereinez mundu osoko aldarrikapen feministak noizbait loratuko diren itxaropenez jarraituko dugu aurrera bidean”.
Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]