Hi ha eleccions generals en l'horitzó, i sembla que seran unes eleccions molt especials, que no seran les mateixes. Alguns han parlat de la “segona transició”, per a definir el clima polític que vivim en els últims anys. La denominació pot ser exagerada, encara que cal reconèixer que hi ha alguna cosa d'això, perquè molts creuen que caldrà “obrir el meló”. Per a dir amb paraules més corrents: és massa parlar d'un procés constituent, però tots saben que és molt probable que hagi de tocar, canviar, reformar la Constitució de 1978. Per més d'una raó, però, sobretot, passi el que passi, perquè res serà igual a partir del 27 de setembre.
En aquest sentit, cadascun està preparant la seva estratègia, sabent que les eleccions que es prenen ara estaran vigents a mig-llarg termini. A què se'n diu mig-llarg en política i sabent que les coses es poden anar accelerant, però, per exemple, el 78 ho ha donat per a 37 anys.
Així, PP-UPN ha anunciat la retirada de l'habitació transitòria, i l'adopció d'altres mesures per a incrementar el centralisme al País Basc. El PSOE ha rescatat la paraula federalisme per a utilitzar-la aparentment com guardasola, i el PNB, com de costum, diu de tot, qui: en aquesta ocasió a Ortuzar li ha tocat ampliar la versió abertzale a favor del dret a decidir, i a Urkullu la versió “realista-pragmàtica”: la reforma de l'estatut, sempre mirant de reüll al PSOE, perquè succeeixi.
Hi ha moltes incògnites en l'aire i tots estan atents al que passarà en les eleccions. Així les coses, què podem esperar els defensors del veritable canvi i del dret a decidir?
Els qui estàvem a favor d'allò que en la Transició dèiem la ruptura democràtica, podríem tenir una altra oportunitat, coincidint amb les generacions més joves que s'han adonat que la transició sense ruptures ha estat un frau. Entorn de tres eixos clars: el dret a decidir (en primer lloc, quan decidirem alguna cosa els navarresos que mai hem decidit sobre el nostre estatus? ), contra la política econòmica neoliberal, austericida i de desigualtat, i per una convivència pacífica i una reparació justa de les víctimes.
Ara ja no valen excuses de la transició (correlació de forces, exèrcit, violència...).
Qui vagi en solitari i esperi millors resultats, expliqui quina aritmètica fa, per a què vol aquests resultats, amb qui vol unir-se, amb quins objectius.