Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Quatre dècades de transformacions en onze imatges

  • Guardat en prestatgeries fosques, la Llum té un tresor que augmenta la seva lluentor amb el pas dels anys. En el seu arxiu històric hi ha milers de fotografies “amagades” de les últimes quatre dècades, moltes d'elles inèdites. Ara exposarem una selecció d'ells a través de l'exposició Transicions, perquè puguem contemplar els canvis socials i polítics que s'han produït en la nostra història recent.

En 1976, els lectors d'Argia, que en aquells temps encara era la Llum Celestial, van experimentar un gran canvi. El degà de la premsa basca va deixar el seu format tabloide i va adoptar l'aspecte dels magazins moderns, amb la pell de colors que mostrava les obres de la central nuclear de Lemoiz. Aquest canvi va obrir una porta en el disseny del setmanari i va obligar a donar més importància a les fotografies. Per a llavors, una nova generació de periodistes treballava per a superar la censura de la dictadura i tractar de manera expressa els temes polítics i socials que estaven en plena actualitat.

Tot això pot explicar per què l'arxiu fotogràfic d'Argia és tan ric a partir de 1976, i es pot dir sense temor que les il·lustracions sobre alguns temes dels anys 70 i 80, com el basc, són documents històrics de gran valor.

En l'exposició Transicions es podrà veure una selecció d'aquestes, unes 250 fotografies. L'exposició s'obrirà en Oñati el 19 de setembre –vespra del Dia de la Llum- en el Gazteleku. Després, l'exposició es traslladarà a altres llocs, ja que el projecte neix amb vocació de ser itinerant.

Miralls de transformació

La paraula “transició” té un significat específic en la historiografia convencional espanyola, són els anys des de la dictadura de Franco fins a l'època “democràtica”. No obstant això, a Euskal Herria són molts els que diuen que aquesta transició política està sense acabar. En qualsevol cas, el títol de l'exposició pretén reflectir un sentit més ampli i divers de la transició, ja que vivim enmig de contínues crisis i transformacions, ja sigui en el camp de l'energia o en la defensa dels drets civils, i la crisi econòmica deslligada en 2007 ha deixat més clara la necessitat d'aquestes transicions.

L'exposició està organitzada en diferents panells i en cadascun d'ells es presenta un tema concret, des dels anys posteriors a la mort de Franco fins a l'actualitat. Podem veure, per exemple, els passos que s'han donat a Euskal Herria en el camí de la desobediència, des dels primers insubmisos fins a les muralles populars. O hem posat de front les mobilitzacions d'ahir i d'avui dia a favor del dret a l'avortament.

En definitiva, a través d'imatges i textos es pretén donar a conèixer les petjades i contradiccions que han deixat aquests canvis; complementat en molts casos amb les paraules dels protagonistes i els continguts publicats en el setmanari.

La força d'una fotografia

Sovint, la mirada del nen que està mirant la càmera en la falda del seu pare és suficient per a fer veure l'angle cec d'una notícia, per exemple, la sensació muda que hi ha darrere d'una vaga de fam a favor de les ikastoles. A l'hora de triar les fotografies de l'exposició, hem fet un esforç especial per a donar força al que la pròpia imatge transmet, ja sigui una escena improvisada presa d'ofici o un retrat artístic buscat subjectivament pel fotògraf.

La majoria de les fotografies de l'arxiu de la llum procedeixen de periodistes locals, fotògrafs i col·laboradors, uns altres per encàrrec i molts d'ells tenen un origen desconegut, sobretot en els anys 70 i 80, entre els quals es troben documents gràfics inèdits. En l'exposició es reconeix en la mesura que sigui possible l'origen de les fotografies i el treball dels fotògrafs.

Quant als textos, el treball d'hemeroteca ha estat fonamental per a resumir el context al peu de foto de la manera més exacta possible. D'altra banda, a l'hora de tractar alguns temes, han estat molt útils alguns treballs referencials, com per exemple el llibre Euskararen Kate Hautsiak de Dabid Anauten.

Amb aquesta exposició hem volgut donar un repàs als últims 40 anys de la història d'Euskal Herria, perquè ens vegem cara a cara davant el mirall.

Argia Eguna’15 Txikitik eragiten

Trantsizioak erakusketak asteburu luze eta oparo bati emango dio hasiera Debagoienan, eta irailaren 20an, igandearekin, Oñatin izango da zita nagusia, Argia Egunean. Argiak egitaraua osatzen dihardu harpidedun eta eragileekin elkarlanean. Leloa ere badugu: Txikitik eragiten.

Txikitasunak lotura handia duelako komunikazio proiektu honen izateko moduarekin eta gurean lantzen ditugun gaiekin, desazkundearekin, eredu jasangarriago batekin, herrietatik sortutako jendarteko mugimenduekin. Txiki asko, txikitik eragiten, bestelako mundu baterantz bidea urratzeko gai garelako. Hori guztia bildu nahi du 2015eko Argia Egunak.

Oñatira joateko deia

Gizarte eragileak jadanik hasi dira Argia Egunera joateko mezua zabaltzen. Francking ez! taldeko Mikel Oteroren esanetan frackingaren kontrako mugimenduak kazetaritzarekin “zor bat” du Euskal Herrian eta “horren barruan Argiak sekulako lana egin du informazioa zabaltzen”. Oihana Etxebarrieta Bilgune Feministako kidearen arabera, Bilgunerentzat “ikasi eta irakasteko sare zoragarria da” Argia, “gero eta gai zailagoetan ikuspegi feminista txertatzeko deitzen diguzuenez, asko irakurtzea tokatzen zaigulako. Gure aliatu bereziak zarete eta urte luzez horrela izatea espero dugu”.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
2024-12-27 | Julene Flamarique
Les associacions memorialistes criden a manifestar-se el 18 de gener per a exigir la demolició del Monument als Caiguts
Les associacions memorialistes han criticat la decisió de l'Ajuntament de Pamplona de no procedir a la demolició del Monument als Caiguts. L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha estat acusat d'interpretar " malament" la Llei de Memòria Democràtica i ha convocat una... [+]

Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

2024-11-28 | Irutxuloko Hitza
L'Ajuntament de Sant Sebastià col·locarà el dissabte una placa en record de Mikel Zabalza enfront de la caserna d'Intxaurrondo
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu... [+]

Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Eguneraketa berriak daude