Mentre els pobres són cada vegada més pobres, els rics s'estan tornant cada vegada més rics. El que treballa i té nòmina ha de pagar l'impost per l'IRPF, no pot escapar. Qui té un petit estalvi paga entre un 15 i un 20% d'impostos. Per contra, els rics, a més de comptar amb una enginyeria financera completa per a generar el seu IRPF, tenen a la seva disposició societats encara legals, que poden continuar beneficiant-se d'impostos molt petits: Només paguen l'1%. Ens referim a societats d'inversió de capital variable o SICAV. Per a crear una SICAV és necessari tenir almenys 2,4 milions d'euros i 100 accionistes. Segons dades oficials, en l'Estat espanyol hi ha 50.000 persones més que en 2008 amb un patrimoni superior al milió d'euros; en l'últim any s'han sumat 17.000 persones a la llista de milionaris. Aquest món és el que s'amaga darrere de SICAV i obté beneficis d'aquestes societats.

Malgrat la crisi, el número de SICAV ha pujat i ha batut rècords. En 2011 hi havia prop de 3.000 societats d'aquestes característiques que gestionaven 24.000 milions d'euros. Al maig d'enguany es poden comptar 3.300 milions d'euros, dels quals 36.000 milions són d'euros. Aquest règim fiscal privilegiat està pensat per al benefici dels rics, perquè no hagin de pagar més, més encara, perquè només paguin un mínim simbòlic.

En nom de la justícia i de la igualtat d'impostos, aquestes societats han de ser eliminades per ser un frau. Fins ara, els partits polítics, fins i tot quan el PSOE manava, no han fet res per a eliminar-los, sinó que els han promogut. I els rics s'han omplert les butxaques de diners. Estaria bé que els nous partits que estan en marxa i que poden arribar a la Moncloa apuntessin aquest tema en la seva agenda electoral. Que tothom pagui en funció dels seus beneficis: que el que guanyi més pagui més. N'hi ha prou de privilegis fiscals i de dreceres!