Imagineu que tenim 624.800 refugiats arribats a Euskal Herria en els últims tres anys, un de cada cinc dels 3.124.259 que vivim en les set províncies. L'entrada de 142.000 refugiats de cop a Guipúscoa. 213.000 refugiats en Bizkaia. O 128.000 a Navarra, 65.000 a Àlaba, 56.000 en Iparralde... La bogeria d'aquesta proporció és la que viuen avui a Líban, on s'apinyen molts dels quals van fugir de la guerra de Síria. Una bomba a la porta d'Europa.

Aquestes dades i molts més han estat oferts per Amnesty International (AI) en la seva “The Global Refugee Crisi: A Conspiracy of Negroc” (Crisi de refugiats a nivell mundial: conspiració de la deixadesa) en un dossier cru. La pel·lícula narra la tragèdia de 50 milions de persones que fugen de les seves cases pel món sense rumb, en el segle II. La IA ha presentat les xifres, les causes i les conseqüències de l'èxode més massiu que ha conegut el planeta des de la Guerra Mundial i ha proposat mesures immediates per a pal·liar-les.

El secretari general d'Amnistia Internacional, Salil Shetty, ha presentat l'informe en l'epicentre de la crisi, a Beirut: “Veiem amb els nostres propis ulls la pitjor crisi de refugiats d'aquesta època, entre milions de dones, homes i nens que lluiten per sobreviure en terribles guerres, xarxes que trafiquen amb persones i governs que, en lloc de mostrar misericòrdia cívica, cuiden interessos polítics egoistes”.

En aquest moment, l'emergència més important la viuen els quatre milions de refugiats que han fugit de Síria. Aquests són els habitants que han travessat la frontera, perquè es diu que la meitat dels sirians, que s'han traslladat a les fronteres, han abandonat els seus llocs d'origen precisament ara.

El 95% dels exiliats sirians estan bloquejats en països de voltant. Un de cada cinc habitants que té Líban avui dia és un refugiat sirià. Libano, Turquia, l'Iraq, Jordània i Egipte són els responsables que la gent es refugiï d'alguna manera, ja que, segons AI, amb les dades del 3 de juny, Nacions Unides no ha pogut satisfer més del 24% la demanda d'ajuda sol·licitada.

La resta del món s'ha ofert a acollir només a 8.442 sirians... 2,2% de les demandes censades per l'ONU per a la protecció dels refugiats! Atès que la comunitat internacional no ha col·laborat prou en la resolució de les necessitats humanitàries dels fugitius, els Estats que han acollit a aquesta immensa població han començat a dificultar el seu accés.

Però sempre hi ha possibilitat d'empitjorar les coses. En 2015, el programa d'alimentació de l'ONU ha reduït en un 30% el nivell d'ajuda a aquests països. A Líban, cadascun dels 900.000 fugitius que més vulnerabilitat tenen entre els 1,2 milions de sirians rep ara una ajuda de 19 dòlars al mes en lloc dels 27 que rebien abans. L'ajuda alimentària s'ha reduït a 14 dòlars al mes per als refugiats a les ciutats de Jordània. Per a sobreviure, a més de parar la fam, no tenen més remei que dedicar-se als treballs més desastrosos i perillosos que poden trobar en aquests països.

Fracàs del Pacte dels Refugiats

Àfrica és la segona font de preocupació per a Ai. Tres milions de refugiats deambulen pel sud del Sàhara. Molts d'ells han fugit de les guerres dels últims anys: Sudan del Sud, Nigèria, Burundi, República Centreafricana, Congo, Somàlia... El campament de refugiats més gran del món és el de Kenya, anomenat Daab.

No obstant això, els fugitius d'Àfrica no criden l'atenció del món ric, tret que arribin a la pastera i altres vaixells semblants per mar fins a la riba de la mar a Europa. L'ONU obté molt poques de les sol·licituds d'asil que proposa com a refugiats, entorn d'un 10% dels casos. Els dos fugitius han sofert atacs xenòfobs en la mateixa zona d'Àfrica, on han estat detinguts.

Els fugitius africans que han pogut han arribat fins a la mar Mediterrània i han intentat creuar-lo en les llanxes que s'han fet famoses en els últims mesos. Ai diu clarament que la responsabilitat dels naufragis i ofegaments massius que s'han produït al Mediterrani és eliminar l'operació Mare Nostrum que tenien Europa i Itàlia per als nàufrags i substituir-la per una operació menor.

Encara que en xifres petites en comparació amb les crisis d'Àfrica i Síria, la qual cosa està succeint en el Golf de Bengala a Àsia en 2015, l'AI també ha volgut subratllar avui la facilitat amb la qual les autoritats de tot el món manegen l'obligatorietat d'albergar als exiliats sota la rasa. Més de 25.000 persones de l'ètnia rohingya han intentat arribar a Tailàndia fugint de Myanmar i Bangladesh, condemnats a la mar oberta, perquè ningú volia rebre'ls a casa.

Al maig encara hi havia 8.000 persones a l'altura de la costa de Tailàndia afectades pel desembarcament de les llanxes. En un 800 persones en un vell vapor, en l'altre 300, ni menjar, ni aigua, ni combustible, ni molt menys medicaments. Els exèrcits de Tailàndia, Indonèsia o Malàisia han donat menjar i beure com a màxim per a sobreviure, però no tenen permís per a acostar-se a la costa. L'Organització Mundial de les Migracions ha batejat sarcàsticament maritime ping-pong.

Amnistia Internacional ha destacat en el dossier que les morts espectaculars que es produeixen al Mediterrani, Àfrica i la mar de Bengala no són conseqüència de cap conflicte, sinó esdeveniments que podrien haver estat previnguts i previnguts per organismes internacionals i autoritats nacionals.

“Aquesta gran crisi dels refugiats –assenyala l'informe d'AI– no es pot presentar com un problema de tràfic humà i de contraban, com fan els governs per a ocultar els seus errors”. Més enllà de l'important dels conflictes, la comunitat internacional està fallant en la protecció de les persones refugiades en risc.

“II. Al final de la Guerra Mundial, la comunitat internacional va organitzar el Pacte sobre els Refugiats de l'ONU per a ajudar als ciutadans que poguessin sofrir persecucions i excessos al seu retorn a casa”. Segons ai, aquest Pacte ha servit per a donar cobertura a desenes de milions de persones des de llavors. El pacte té com a base la responsabilitat internacional i la compartició dels costos, entenent que la crisi de refugiats no ha de ser assumida per un o diversos països. “A aquesta base del pacte avui dia se li fa ignorant, amb les terribles conseqüències que això comporta. El sistema de protecció internacional per a les persones refugiades està destruït avui”.

S'estima que fins a 2020 s'hauran d'acollir cada any a uns 300.000 refugiats. Si abans no es renoven els tractats internacionals, se'ls obliga a entrar il·legalment en la via penal.