És l'enèsima vegada que parlo del “nou temps” i per enèsima vegada estic convençut d'això. Moltes vegades es produeixen novetats, i altres vegades autèntiques revolucions. En aquesta ocasió estem davant un canvi profund, o almenys davant la possibilitat de fer-lo.

En la meva col·laboració anterior, res més conèixer els resultats de les eleccions del 26M, vaig explicar els meus dubtes, sobretot respecte als pactes que s'aconseguirien i, sobretot, a les posicions d'algunes forces. Les meves inquietuds no s'han esborrat del tot, però tampoc s'han fet realitat del tot.

Les decisions del PSE i del PSN fins ara han estat bastant previsibles: no han superat la “línia vermella” que ells mateixos han posat. Així, no ho han fet almenys amb EH Bildu –els ajuntaments més grans, com Pamplona o Vitòria–. A més, gràcies al PNB, es trauran molt bons resultats.

Per contra, Podem i les seves diferents marques –no es pot citar a totes aquí– no han posat línies vermelles i han actuat amb llibertat, tant a Navarra com en la CAB. La més clara ha estat la votació de Pamplona/Iruña, en la qual també hi ha hagut 5 ferits. Joseba Asiron ha rebut els vots d'EH Bildu, Geroa Bai, Aranzadi (Podem) i Esquerra-Ezkerra. Els Aranzadi tindrien molt en compte les conseqüències que podia tenir la seva decisió, sobretot en l'Estat, però, no obstant això, han apostat pel canvi sense cap complex.

De totes maneres, diria que s'estan creant dos àmbits diferents –com en un temps hi havia més d'una pista en el circuit–: d'una banda, un nou marc, on hi ha nous agents, partits i aliances, per a un nou canvi, i per un altre, un espai conegut, on se'ns proposa un “canvi etern”. En aquest primer espai s'estan unint forces i estils per a tirar endavant la revolució, sobretot per a deixar enrere una manera de governar obsoleta. En el segon espai s'estan imposant dues forces de sempre –el PNB i el PSE-, restaurant l'antic pacte.

El primer espai ja no s'obrirà en la CAB, ni en el conjunt del territori, per descomptat. Aquesta és la raó del pacte entre el PNB i el PSE, és a dir, garantir la seva hegemonia i situar el canvi en un acord de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de 2016. Però en aquest àmbit no s'observen canvis, almenys profunds. En la CAB aquests dos partits han dominat des de sempre –encara que a vegades han governat en coalició amb uns altres–. En la resta d'institucions, excepte en els últims quatre anys, també han estat majoria. Sobretot el PNB. Per tant, el canvi respecte a què?

El segon espai té un veritable repte. Fa quatre anys se li va presentar l'oportunitat a EH Bildu, però veient l'elecció que han fet els ciutadans, sembla que no l'ha desenvolupat i l'ha aprofitat; sobretot a Guipúscoa. Ha estat una experiència immillorable per a fer una profunda reflexió sobre l'estil “governança” i de gran practicitat per als pròxims quatre anys, sobretot a Navarra. Aquí sí que hi ha un canvi: noves forces, algunes de veritat noves, ara creades, en molts ajuntaments, i probablement en el Govern de la Comunitat Foral, marginant als partits que sempre han gestionat –i malgastat– el poder, inclòs el PSE, i, finalment, aconseguint nous pactes entre diferents. És una oportunitat única per a canviar la cultura política, és a dir, les maneres de compartir estil, responsabilitat i decisió entre les forces polítiques i la ciutadania.

A veure si aquest temps, en benefici de tots, dura molt temps.